L’Institut Nacional de Salut i Seguretat en el Treball (INSST) ha publicat al seu web un document per a la prevenció de riscos psicosocials i treball a distància per la COVID-19 amb una sèrie de recomanacions per a l’ocupador davant la situació d’emergència sanitària.

L’informem que l’Institut Nacional de Salut i Seguretat en el Treball (INSST) ha publicat al seu web un document per a la prevenció de riscos psicosocials i treball a distància (teletreball) per la COVID-19 amb una sèrie de recomanacions per a l’ocupador davant la situació d’emergència sanitària.

A continuació l’hi resumim:

Recalcant el moment excepcional que ha generat el coronavirus SARS-CoV-2 sobre la salut, la vida, la subsistència econòmica, la família o l’estil de vida dels treballadors, l’INSST ha emès una sèrie de recomanacions per seguir per les empreses, amb especial atenció a les que han implantat el treball a distància.

I.- Recomanacions prèvies per a l’empresa

De manera prèvia, es recomana:

1. Familiaritzar-se amb els problemes que pot generar la COVID-19 (aquí).

2. Empatitzar amb els treballadors en aquesta situació d’adversitat.

3. Protegir, en la mesura que sigui possible, de la por i la incertesa del treball.

4. Comunicació amb els treballadors i mantenir una informació actualitzada i precisa.

5. Impedir que s’estigmatitzi als treballadors que es vegin afectats per la COVID-19: no en tenen cap culpa.

II.- Recomanacions per a l’organització del treball

Per a l’organització del treball l’Institut recomana als ocupadors:

• Facilitar que els treballadors segueixin les instruccions, segons les restriccions exigides a cada moment, per part de les autoritats competents.
• Informar-se dels recursos tècnics amb els quals compta cadascun dels treballadors per a l’acompliment del seu treball i considerar que n’hi pot haver de compartits amb altres persones del nucli familiar. L’ideal és proveir-los en la mesura de les possibilitats de tots els recursos que necessitin.
• Establir canals de comunicació individualitzats i/o de grup a través d’eines digitals: correu electrònic, xarxes socials, videoconferència, telèfon, etc.
• Establir i donar a conèixer de manera clara els nous procediments de treball, fixant objectius i terminis raonables i amb certa antelació perquè el treballador es pugui organitzar i emmotllar a les seves noves circumstàncies.
• Establir un horari de disponibilitat per a ocupador i treballadors, tenint en compte que treballar a casa no significa haver d’estar disponible les 24 hores.
• Establir un programa de contacte professional i personal amb els treballadors cada diversos dies: informar-se de com els va, quina és la seva situació personal i professional, motivar-los i animar-los.
• Romandre sempre a disposició per resoldre qualsevol problema, dubte o inquietud. Reconèixer i ponderar el treball realitzat, especialment en aquestes circumstàncies tan difícils.
• Proporcionar-los “feedback” regular del seu treball.
• Directors, coordinadors, comandaments intermedis, són recursos fonamentals als quals se’ls deu molta atenció perquè són els qui organitzen el treball, l’assignen, detecten necessitats i contacten amb els treballadors.
• Garantir una càrrega de treball equilibrada a cada empleat i assignar de manera concreta les tasques i comeses.
• Proporcionar algun sistema de contacte perquè els treballadors puguin relacionar-se fàcilment entre ells.

III.- Recomanacions per a la comunicació i informació als treballadors

El document publicat també assenyala que és molt important mantenir informats als treballadors i respondre amb claredat i sinceritat qualsevol dubte que tinguin sobre les següents qüestions:

• Canvis que es produiran en l’empresa.
• És una bona oportunitat per demanar-los opinió.
• Quins procediments de treball es mantenen i quines són les modificacions sobre la forma habitual de treball.
• El pla i el calendari de contactes telefònics, xats, videotrucades, etc.
• De la situació global de l’empresa (nous horaris, torns de treball, telèfons d’assistència, serveis prestats, etc.)
• De la conducta de l’empresa en relació amb la situació contractual dels treballadors.
• De les recomanacions que estableixin les institucions oficials.

De la mateixa manera es recomana dosificar la informació, ja que en aquests moments existeix un excés d’informació al qual el treballador també està exposat.

IV.- Recomanacions sobre la salut psicosocial dels treballadors

Quant a la salut psicosocial dels treballadors, el document de l’INSST apunta les següents recomanacions:

• Facilitar-los recomanacions sanitàries i institucionals per a la prevenció i reacció davant el problema.
• Que coneguin les mesures recomanades (higiene, confinament, etc.) i informacions de fonts oficials i fiables: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Traslladar-los la necessitat de seguir aquestes recomanacions per suportar adequadament el confinament.
• Fer-los saber que la situació pot provocar un impacte emocional.
• Explicar-los que la por i l’estrès són reaccions normals en aquestes situacions, i que es poden manifestar de moltes formes com a pensament recurrent, pessimisme, preocupació constant, irritabilitat, mal humor, ansietat, problemes de concentració, etc. Cada persona ho viu amb una intensitat diferent. Informi’ls i promogui el benestar emocional.
• Disposar o facilitar un servei de suport psicològic, si fos possible, inscrit en el programa d’ajuda a l’empleat.
• Facilitar-los recomanacions contrastades sobre disseny del lloc de treball, il·luminació, postures de treball, mesures per a la prevenció de la fatiga mental, gestió de l’estrès, hàbits de son, exercici físic a casa, alimentació, etc.
• Per a això es poden utilitzar els materials que pugui proporcionar la mútua (o el servei de prevenció) i del material disponible al web de l’INSST i dels organismes autonòmics en salut laboral i l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball.
• Establir un canal específic perquè els treballadors informin de l’existència d’algun risc o situació especial que els pugui afectar durant aquestes circumstàncies.
• Planificar el treball, la rutina horària i complir-la.
• Centrar-se en el que es pot fer, mantenint-se actiu i ocupat.
• Mantenir una actitud positiva, entenent que en aquests moments l’aïllament pot resultar profitós.
• Evitar la sobreinformació. Estar permanentment connectat pot augmentar innecessàriament la sensació de risc i ansietat.
• Acudir només a fonts fiables d’informació i contrastar la informació abans de compartir-la.
• Identificar els pensaments que et molesten.
• Reconèixer les emocions que es viuen i afrontar les principals preocupacions amb informació.
• Així i tot, cal saber que trobar-se trist, amb ansietat i preocupació entra dins de l’esperable per a aquesta situació.
• Acceptar el que sents. Mantenir el contacte social a través de les noves tecnologies.
• Compartir les teves dificultats i parlar amb les persones pròximes del teu confinament pot suposar un gran alleujament.
• El suport social és la millor manera de reduir l’ansietat, la depressió, la solitud i l’avorriment durant un aïllament social per quarantena. Ajudar, en la mesura que sigui possible, a qui ho necessiti.
• Reconforta pertànyer a un equip i ajudar a donar solucions.
• Fer exercici o activitat física. Relaxar el cos amb tècniques de respiració profunda, meditació, relaxació muscular.
• En cas que tot i així la persona se senti sobrepassada, animar-la al fet que demani ajuda o consell professional.

Esquema riscos psicosocials i treball a distància per la Covid-19

Font: INSST