COVID-19. Restriccions a la inversió exterior

COVID-19. Restriccions a la inversió exterior

El Govern ha introduït un mecanisme de control de determinades inversions realitzades per no residents a la Unió Europea i en l’Associació Europea de Lliure Comerç, amb la finalitat d’evitar l’adquisició d’empreses espanyoles per part d’inversors estrangers aprofitant la disminució del seu valor, mitjançant la suspensió del règim de liberalització de determinades inversions estrangeres directes a Espanya.

El Govern ha introduït un mecanisme de control de determinades inversions realitzades per no residents a la Unió Europea (EU) i en l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), sobre la base que afecten l’ordre públic, la seguretat pública i a la salut pública (d’ara endavant, el “Mecanisme de Control”). La seva regulació en vigor, aprovada inicialment per mitjà del RDL 8/2020 es va modificar per mitjà del RDL 11/2020.

Tota inversió de no residents a la UE i AELC, fins i tot a través de vehicles amb domicili a la UE, ha de ser objecte d’una acurada anàlisi prèvia per determinar si queda subjecta al Mecanisme de Control, ja que les conseqüències d’un eventual incompliment són molt greus: les inversions no tindran de validesa ni efectes jurídics (en tant no es produeixi la seva legalització) i s’imposaran simultàniament multes per imports que poden ser rellevants (fins al punt del contingut econòmic de l’operació). Espanya no és una excepció per la introducció d’aquesta mena de control, sinó que es tracta d’una mesura comuna en tota la UE.

El Reial decret llei 8/2020 ha modificat per a determinats supòsits el model de control de les inversions estrangeres, canviant en aquests casos el sistema general de liberalització per l’exigència d’una expressa autorització prèvia per poder dur a terme aquestes inversions.

Posteriorment, el Reial decret llei 11/2020 modifica aquest règim de suspensió en relació amb el seu àmbit subjectiu, establint així mateix un procediment simplificat d’autorització per a determinades operacions, amb l’exclusió de la necessitat d’autorització de les operacions que, pel seu escàs volum, es considera que no impliquen un risc per a la seguretat pública, ordre públic i/o la salut pública.

Quines mesures principals s’estableixen?

  • A l’efecte de la suspensió del règim de liberalització, es consideraran inversions estrangeres no sols les directament realitzades per no residents a la UE o en l’AELC, sinó que s’amplia a les inversions realitzades per entitats residents en aquests àmbits la titularitat real de les quals correspongui a residents de països de fora de la UE i de l’AELC. Aquesta titularitat real existirà quan aquests últims posseeixin o controlin, directament o indirecta, un percentatge superior al 25% del capital o dels drets de vot de l’inversor, o quan per altres mitjans exerceixin el control, directe o indirecte, de l’inversor.
  • S’exclou de la necessitat d’autorització les inversions per import inferior a 1 milió d’euros.
  • S’estableix un procediment d’autorització simplificat per a les següents operacions:

a) Aquelles en les quals s’acrediti l’existència d’acord entre les parts o una oferta vinculant en els quals el preu hagués estat fixat, determinat o determinable, amb anterioritat al 18 de març de 2020, i

b) Aquelles l’import de les quals sigui igual o superior a 1 milió d’euros i inferior a 5 milions d’euros.

Atenció. Aquest procediment simplificat s’iniciarà mitjançant sol·licitud dirigida al Director General de Comerç Internacional i Inversions, que les resoldrà previ informe de la Junta d’Inversions Exteriors, aplicant d’ofici la tramitació simplificada del procediment prevista en l’article 96 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques. Aquesta tramitació simplificada implica que l’autorització haurà de ser resolta en trenta dies enfront dels sis mesos del procediment ordinari, i s’entendrà no autoritzada si no hi ha resolució expressa en aquest termini.

A l’efecte de l’aplicació del Mecanisme de Control, es considera:

(A) Inversors estrangers a:

  • els residents fora de la UE i AELC; i
  • els residents a la UE o AELC la titularitat real dels quals correspongui a residents fora de la UE i AELC. S’entén que això succeeix en el cas que no residents a la UE i AELC posseeixin o controlin en últim terme, directament o indirecta, un percentatge superior al 25% del capital o dels drets de vot de l’inversor, o quan per altres mitjans exerceixin el control, directe o indirecte, de l’inversor.

(B) Inversions estrangeres a:

  • les inversions com a conseqüència de les quals l’inversor estranger passi a ostentar una participació igual o superior al 10% del capital social d’una societat espanyola; i
  • l’operació societària, acte o negoci jurídic com a conseqüència del qual l’inversor estranger participi de manera efectiva en la gestió o el control d’una societat espanyola.

No totes les inversions estrangeres directes estan subjectes al Mecanisme de Control, sinó que depèn de: (i) el sector en què desenvolupa el seu negoci la societat objecte d’inversió; i (ii) les característiques subjectives de l’inversor estranger, amb independència del negoci de la societat en què inverteixi.

Pel seu objecte. Les inversions estrangeres directes en els següents sectors estan subjectes al Mecanisme de Control:

  • Infraestructures crítiques, siguin físiques o virtuals (incloses les infraestructures d’energia, transport, aigua, sanitat, comunicacions, mitjans de comunicació, tractament o emmagatzematge de dades, aeroespacial, de defensa, electoral o financera, i les instal·lacions sensibles), així com terrenys i béns immobles que siguin claus per a l’ús d’aquestes infraestructures, entenent per tals, les contemplades en la Llei 8/2011.
  • Tecnologies crítiques i productes de doble ús tal com es defineixen en l’article 2, apartat 1, del Reglament (CE) número 428/2009 del Consell, incloses la intel·ligència artificial, la robòtica, els semiconductors, la ciberseguretat, les tecnologies aeroespacials, de defensa, d’emmagatzematge d’energia, quàntica i nuclear, així com les nanotecnologies i biotecnologies.
  • Subministrament d’inputs fonamentals, en particular energia o els referits a matèries primeres, així com a la seguretat alimentària.
  • Sectors amb accés a informació sensible, en particular a dades personals, o amb capacitat de control d’aquesta informació. Malgrat que totes les empreses espanyoles tracten dades de caràcter personal, la norma no aclareix quines activitats específiques s’enquadren en sectors que presenten riscos sistèmics de seguretat nacional i ordre públic.
  • Mitjans de comunicació
  • Altres sectors la liberalització dels quals a la inversió estrangera directa suspengui el Govern, quan puguin afectar la seguretat pública, ordre públic i salut pública.

Pel subjecte que les realitza. Les inversions estrangeres directes dels següents inversors estrangers estan també subjectes al Mecanisme de Control, amb independència del sector en què s’inverteixi:

  • Si l’inversor estranger està controlat directament o indirecta pel govern, inclosos els organismes públics o les forces armades, d’un tercer país, aplicant-se a l’efecte de determinar l’existència del referit control els criteris establerts en l’article 42 del Codi de Comerç.
  • Si l’inversor estranger ha realitzat inversions o ha participat en activitats en els sectors que afectin la seguretat, a l’ordre públic i a la salut pública en un altre Estat membre, i especialment els sectors subjectes al Mecanisme de Control indicats anteriorment.
  • Si s’ha obert un procediment, administratiu o judicial, contra l’inversor estranger en un altre Estat membre o en l’Estat d’origen o en un tercer Estat per exercir activitats delictives o il·legals.

Les inversions estrangeres directes subjectes al Mecanisme de Control dutes a terme sense la preceptiva autorització prèvia no tindran de validesa i efectes jurídics, en tant no es produeixi la seva legalització. A més, s’imposarà simultàniament una multa, que podrà ascendir fins al punt del contingut econòmic de l’operació.