COVID-19. Les asseguradores de decessos han de retornar el cost de serveis no prestats

COVID-19. Les asseguradores de decessos han de retornar el cost de serveis no prestats

D’acord amb la Llei de contracte d’assegurança i l’Ordre SND/298/2020 de 29 de març, per la qual s’estableixen mesures excepcionals en relació amb les vetlles i cerimònies fúnebres per limitar la propagació i l’encomanament per la Covid-19, les asseguradores han de retornar el cost associat a aquests serveis no prestats, sempre que la família del mort no destini aquesta part de la suma assegurada a altres de diferents que sí que es puguin dur a terme.

La situació generada per la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia del virus SARS-CoV-2 ha generat una gran inquietud als prenedors de l’assegurança i als assegurats d’una assegurança de decessos sobre la seva efectivitat en aquests moments.

Cal tenir present que d’acord amb la Llei de contracte d’assegurança (LCS), l’assegurança de decessos és aquella per la qual l’assegurador s’obliga a prestar els serveis funeraris pactats en la pòlissa si es produeix la defunció de l’assegurat.

Els riscos normalment coberts són la prestació dels serveis funeraris i les gestions administratives que comporta una defunció. És a dir, duu a terme les gestions lligades a un sepeli, com el certificat mèdic de defunció, el trasllat o repatriació del cadàver, el fèretre, el tanatori, el cotxe fúnebre, l’assistència psicològica per als familiars, etc.

Els riscos exclosos són, amb caràcter general, la mort en els supòsits de: a) conflicte armat, s’hagi produït o no una declaració de guerra; b) conflictes socials que desemboquin en motins o tumults populars; c) contaminació per radioactivitat nuclear; i d) grans catàstrofes naturals com inundació, tempestat, huracà, terratrèmol i qualsevol altre succés que el Govern qualifiqui de calamitat o catàstrofe natural.

Atenció. En les pòlisses d’assegurança de decessos analitzades, a diferència del que succeeix en les assegurances de vida i de salut, no es contemplen les situacions d’epidèmia o pandèmia com a riscos exclosos.

Doncs bé, en la situació actual en la qual ens trobem, moltes d’aquestes prestacions no estan sent proporcionades per les asseguradores per causes de força major, per la qual cosa els hereus dels morts tenen dret a reclamar la diferència entre la suma assegurada i l’import dels serveis que no s’hagin pogut prestar.

D’acord amb l’article 106 bis de la LCS, en el cas que l’assegurador no hagués pogut proporcionar la prestació per causes alienes a la seva voluntat, força major o per haver-se realitzat el servei a través d’altres mitjans diferents dels oferts per l’asseguradora, l’assegurador quedarà obligat a satisfer la suma assegurada als hereus de l’assegurat mort, i no serà responsable de la qualitat dels serveis prestats. Tal seria el cas de les empreses funeràries que, en aquests moments, estan sobrepassades i no donen proveïment en la prestació dels serveis funeraris, han d’aplicar la normativa extraordinària per al maneig de cadàvers procedents de casos de COVID-19 i estan subjectes a la prohibició de vetlles i cerimònies d’enterraments amb presència de més d’una persona.

En concret, l’Ordre SND/298/2020 de 29 de març, per la qual s’estableixen mesures excepcionals en relació amb les vetlles i cerimònies fúnebres per limitar la propagació i l’encomanament per la Covid-19, recull una sèrie de serveis que estan prohibits durant l’estat d’alarma, com els vinculats a les vetlles o intervencions als morts pel coronavirus. També aquesta Ordre estableix que les funeràries no podran establir un preu superior al que tinguessin amb anterioritat al 14 de març de 2020 i que, en cas d’haver-ho fet, estan obligades a retornar qualsevol diferència que hagués hagut de suportar l’usuari.

Atenció. Encara que la Llei de contracte d’assegurança no diu res sobre aquest tema, cal interpretar que, si la prestació ha estat realitzada parcialment per causa de força major (no hi ha hagut vetlla, funeral i altres serveis complementaris), l’assegurador haurà de compensar als hereus de l’assegurat mort retornant l’import de la suma assegurada corresponent als serveis no prestat.

Finalment, cal recordar que en els contractes d’assegurances de decessos:

  • En cas de concurrència d’assegurances de decessos en una mateixa asseguradora, l’assegurador estarà obligat a retornar, a petició del prenedor, les primes pagades de la pòlissa que hagi decidit anul·lar des que es va produir la concurrència.
  • En cas de defunció, si s’hagués produït la concurrència d’assegurances de decessos en més d’una asseguradora, l’assegurador que no hagi pogut complir amb la seva obligació de prestar el servei funerari en els termes i condicions previstos en el contracte, estarà obligat al pagament de la suma assegurada als hereus de l’assegurat mort.
  • En les assegurances de persones (entre els quals s’inclou l’assegurança de decessos) la variació de les circumstàncies relatives a l’estat de salut de l’assegurat no es considerarà agreujament del risc. Així doncs, cal interpretar que el caràcter de pandèmia de la crisi sanitària de la COVID-19 és una contingència que afecta l’estat de salut de totes les persones i, en conseqüència, no es pot considerar un agreujament del risc a aquest efecte.
  • L’oposició a la pròrroga del contracte només podrà ser exercida pel prenedor.