Millores en la protecció dels consumidors de la Unió Europea

Millores en la protecció dels consumidors de la Unió Europea

El passat 8 de gener de 2020 va entrar en vigor la Directiva 2019/2161 de la UE relativa a la millora en l’aplicació i modernització de les normes de protecció dels consumidors de la Unió, que cada estat membre l’haurà de transposar en el seu ordenament jurídic abans del 28 de novembre de 2020. Entre altres novetats, la norma estableix la supressió del fax com a mecanisme de comunicació entre empresa i consumidor. A més, s’equipara el lliurament de dades personals a la venda electrònica de servei, per la qual cosa el consumidor tindrà els mateixos drets de desistiment i d’indemnització per danys, a més d’endurir les sancions en cas de clàusules abusives.

L’informem que el passat 18 de desembre de 2019 el Diari Oficial de la Unió Europea va publicar la Directiva UE 2019/2161 relativa a la millora en l’aplicació i modernització de les normes de protecció dels consumidors de la Unió. Aquesta Directiva va entrar en vigor el 8 de gener de 2020, i cada Estat membre l’haurà de transposar abans del 28 de novembre de 2020 per informar a la Comissió de les mesures adoptades per complir amb el que es disposa en la Directiva.

Entre altres novetats de gran rellevància, podem destacar les següents:

  • Es prohibeix l’ús del fax entre empresa i consumidor, en resultar obsolet i posar en perill els sistemes de protecció de dades, intentant solucionar situacions de vulnerabilitat de les empreses davant el robatori i filtració de dades personals.
  • S’equipara el lliurament de dades personals a la venda electrònica. És a dir, s’equiparen els drets del consumidor quant a la protecció de dades, que podrà desistir-se de l’ús de les seves dades i reclamar una indemnització en cas de mal.
  • Es regula el dret de desistiment en el marc dels serveis digitals, a partir del desenvolupament del concepte de “subministrament continu de continguts digitals” i la seva distinció del concepte de serveis digitals.

El client tindrà dret a conèixer si el seu venedor és o no comerciant. En el cas que sigui un particular i no tingui consideració de comerciant, el client no tindrà dret a desistir de l’adquirit en els següents 14 dies següents a la compra. Si es tracta d’una transacció comerciant-comprador, el proveïdor haurà d’obtenir el consentiment exprés de cobrament durant aquest període de 14 dies després de la compra. Aquest desistiment haurà de formar part de la fase precontractual i, en general, els drets del consumidor han de ser de fàcil accés, llenguatge senzill i de “disseny universal”, adaptat per a les persones amb discapacitat.

  • S’endureixen les sancions en cas de clàusules abusives. Es prohibeix la reparació o la substitució enfront de la indemnització per danys i perjudicis o la rebaixa del preu per no resultar prou dissuasiu. Les sancions han de ser “efectives, proporcionades i dissuasives”, i per això, poden ser d’almenys el 4% de la facturació anual, sense perjudici que a més pugui haver-hi multes diàries o altres mecanismes per a incentivar el ràpid compliment.
  • La prohibició de la revenda d’entrades d’espectacles culturals i esportius que s’hagin adquirit utilitzant mecanismes dirigits a saltar-se qualsevol mitjà tècnic emprat pel venedor primari per garantir l’accessibilitat de les entrades a tots els individus (per exemple, mitjançant l’ús de “bots” de compra).
  • La prohibició de comercialitzar béns que es presentin com a idèntics als consumidors en diferents Estats membres quan en realitat presentin condicions o una composició significativament diferent entre ells, sense perjudici dels motius legítims que pugui tenir el comerciant per adaptar aquests productes en funció del dret nacional, la disponibilitat o estacionalitat de les matèries primeres, etc.
  • La regulació com a pràctica agressiva o enganyosa de la venda de productes en el context de visites no sol·licitades al domicili del consumidor o d’excursions.
  • Obligació dels motors de cerca, comparadors o mercats en línia que informin si la classificació de les ofertes obeeix a un patrocini, sigui directe o indirecte. I a més, que la informació sobre aquests criteris de classificació siguin proporcionats de manera “succinta i proporcionada”.
  • El comerciant té dret a personalitzar l’oferta en funció del perfil del consumidor, el seu poder adquisitiu o el seu comportament sempre que n’informi i dels criteris utilitzats. També estan permesos els preus dinàmics o fixats en temps real en funció de l’oferta i la demanda del moment.