El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid en la seva sentència núm. 149/2026, d’11 de març, ha tornat a pronunciar-se sobre una qüestió que fa temps que genera litigiositat en l’àmbit laboral. Quan un contracte formatiu deixa de ser realment formatiu i passa a convertir-se en un frau de llei?

La resposta del tribunal, almenys en aquest cas, resulta força clara. No n’hi ha prou amb afirmar que el treballador actuava amb autonomia, suportava molta càrrega de treball o feia part de la seva activitat en teletreball. Perquè existeixi frau, fa falta quelcom més sòlid. I, sobretot, fa falta que aquests fets quedin veritablement acreditats.

La resolució analitza el cas d’una treballadora contractada mitjançant un contracte formatiu per a l’obtenció de pràctica professional, la relació de la qual va finalitzar en esgotar-se el termini pactat. L’empleada defensava que, en realitat, exercia funcions equivalents a qualsevol treballador ordinari i que el contracte encobria una relació indefinida. No obstant això, el tribunal no comparteix aquesta conclusió.

Focus en les proves i no en les impressions

Un dels aspectes més rellevants de la sentència és precisament el valor que concedeix als fets realment provats. La treballadora al·legava diferents circumstàncies:

• Teletreball habitual
• Excés de càrrega laboral
• Realització d’hores extraordinàries
• Formació d’altres persones
• Àmplia autonomia en les tasques
• Falta de veritable tutorització

El problema és que bona part d’aquestes afirmacions no van aconseguir incorporar-se al relat de fets provats de manera prou sòlida. I aquí apareix una idea que moltes vegades s’oblida en procediments laborals. No n’hi ha prou amb mantenir una versió dels fets. Cal aconseguir acreditar-la documentalment o mitjançant mitjans probatoris vàlids per a aquesta fase processal.

El TSJ recorda a més que el recurs de suplicació no serveix per a refer completament la valoració de tota la prova practicada en instància.

• Atenció. En matèria laboral, moltes reclamacions fracassen no per falta d’arguments, sinó per falta de prova suficient.

L’existència d’un pla formatiu va acabar sent decisiva

La sentència concedeix força importància a diversos elements que sí que van quedar acreditats:

• Existència d’un pla formatiu individual
• Seguiment documentat de l’aprenentatge
• Designació d’una tutora
• Relació entre les funcions realitzades i la formació acadèmica de la treballadora
• Avaluacions periòdiques del desenvolupament pràctic

El tribunal entén que les tasques exercides encaixaven dins del contingut propi de l’itinerari formatiu pactat i que existia una estructura mínima de supervisió i seguiment.

Això no significa que un contracte formatiu quedi automàticament blindat per tenir documents preparats. Però sí que demostra que, quan l’empresa pot acreditar organització formativa real, resulta molt més difícil sostenir l’existència de frau.

• Atenció. Els contractes formatius sense pla individualitzat ni seguiment real continuen sent especialment vulnerables davant una inspecció o reclamació judicial.

Teletreball

Un dels arguments utilitzats per la treballadora era que prestava serveis parcialment en teletreball i que això evidenciava la inexistència d’una veritable formació pràctica supervisada. Tanmateix, el tribunal no considera que aquest element resulti suficient per a invalidar el contracte.

La realitat laboral actual ha canviat moltíssim respecte a fa a penes uns anys. I els jutges comencen a assumir que determinades fórmules de flexibilitat, inclosa una certa prestació a distància, poden conviure perfectament amb modalitats formatives si existeix supervisió i contingut pràctic real. L’important no és des d’on es treballa, sinó com es desenvolupa realment l’activitat i quina finalitat té el contracte.

• Atenció. Permetre el teletreball en contractes formatius exigeix extremar la documentació del seguiment i la tutorització.

Hores extres

Encara que en aquest cas no va prosperar la reclamació, la sentència torna a recordar indirectament una qüestió important. Els contractes formatius tenen límits específics i les hores extraordinàries continuen sent un dels punts més sensibles.

La treballadora sostenia que acumulava excessos de jornada i exercia funcions pròpies de plantilla ordinària. No obstant això, el tribunal va entendre que no existia prova suficient per a concloure que realment es produïa una utilització fraudulenta del contracte. Ara bé, això no significa que qualsevol excés horari resulti irrellevant.

Si una empresa utilitza de manera habitual contractes formatius per a cobrir necessitats estructurals ordinàries, sense contingut formatiu efectiu i amb jornades incompatibles amb la finalitat del contracte, el risc jurídic continua sent elevat.

• Atenció. La reiteració d’hores extra o l’absència real de formació poden acabar convertint un contracte formatiu en indefinit.

Desconnexió digital

Un altre aspecte interessant de la resolució té a veure amb el dret a la desconnexió digital. La treballadora al·legava vulneració d’aquest dret per comunicacions rebudes al seu telèfon personal fora de determinats moments laborals. El tribunal rebutja la indemnització perquè únicament van quedar acreditades dues comunicacions concretes, totes dues de caràcter organitzatiu i sense prou intensitat per a acreditar una pràctica abusiva o un mal efectiu.

La resolució transmet una idea prou pràctica. No tota comunicació puntual fora de la rutina laboral suposa automàticament una vulneració indemnitzable. Així i tot, això no elimina l’obligació empresarial de mantenir protocols raonables sobre ús de dispositius personals i comunicacions fora de jornada.

• Atenció. L’absència de protocols clars sobre desconnexió digital continua sent un focus creixent de conflicte laboral.

Recomanacions per a les empreses

Davant l’augment de reclamacions relacionades amb contractes formatius, convé que les empreses revisin periòdicament com utilitzen aquesta modalitat contractual. Resulta especialment important disposar d’un pla formatiu real, acreditar l’existència de tutorització efectiva i controlar adequadament la jornada i les possibles hores extraordinàries.

A més, quan existeixi teletreball, és recomanable documentar el seguiment i la supervisió per a evitar dubtes sobre el veritable contingut formatiu del contracte.