L’obtenció de beneficis representa, sens dubte, una bona notícia per a qualsevol societat. Ara bé, decidir què fer amb aquests resultats requereix una reflexió que va molt més enllà de l’àmbit financer. Reinvertir, reforçar reserves o distribuir dividends són alternatives legítimes l’elecció de les quals pot tenir conseqüències rellevants des del punt de vista tributari.

Quan la junta general acorda el repartiment de dividends, la societat adquireix una sèrie d’obligacions fiscals que convé gestionar correctament per evitar regularitzacions, sancions o simples problemes administratius. Li ho expliquem…

Què és exactament un dividend?

El dividend constitueix la part del benefici social que l’empresa decideix distribuir entre els seus socis o accionistes en proporció a la seva participació. L’aprovació correspon a la junta general, normalment coincidint amb l’aprovació dels comptes anuals i l’aplicació del resultat de l’exercici.

No obstant això, abans d’adoptar aquesta decisió, és aconsellable analitzar si l’empresa necessita reforçar els seus recursos propis, finançar futures inversions o anticipar-se a possibles situacions d’incertesa.

• Atenció. El repartiment de dividends redueix el patrimoni net disponible de la societat. Abans d’acordar-ho convé verificar que no existeixen limitacions legals o estatutàries que impedeixin aquesta distribució.

Dividends percebuts per persones físiques residents a Espanya

Quan el soci és una persona física resident fiscal a Espanya, la societat està obligada a practicar retenció sobre l’import satisfet. El 2026, el tipus general de retenció continua sent del 19 %.

Aquesta obligació existeix amb independència del percentatge de participació del soci. No importa si posseeix l’1 % o la totalitat del capital social.

• Atenció. El fet que el soci sigui administrador o treballador de l’empresa no modifica el tractament del dividend. La retenció s’ha de practicar igualment.

Socis persones físiques no residents

Quan el dividend s’abona a una persona física no resident, la retenció dependrà del que es preveu en el conveni per a evitar la doble imposició subscrit entre Espanya i el país de residència del perceptor. Si no existeix conveni aplicable, la retenció serà, amb caràcter general, del 19 %. Per a aplicar tipus reduïts previstos en conveni caldrà acreditar adequadament la residència fiscal del beneficiari.

• Atenció. Aplicar directament un tipus reduït sense disposar del corresponent certificat de residència fiscal pot generar contingències per a la societat pagadora.

Dividends satisfets a societats residents

El tractament canvia quan el perceptor és una altra entitat. Amb caràcter general, no s’ha de practicar retenció quan resulti aplicable l’exempció per a evitar la doble imposició prevista en l’article 21 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS).

Per a això s’han de complir, entre altres, els següents requisits:

• Que la participació sigui igual o superior al 5 %.
• Que aquesta participació s’hagi mantingut de manera ininterrompuda durant, almenys, un any.
• Si encara no s’hagués complert l’any en la data d’exigibilitat del dividend, s’haurà de mantenir posteriorment fins a completar aquest termini.

Quan aquests requisits no concorrin, serà procedent practicar la corresponent retenció.

• Atenció. Abans de deixar de practicar retenció convé documentar que es compleixen tots els requisits legals. Un error en aquesta comprovació pot convertir a la societat en responsable de l’ingrés no efectuat.

La data d’exigibilitat és determinant

Un dels aspectes que més dubtes genera és el moment en què s’ha de declarar i ingressar la retenció. La regla general estableix que l’obligació neix quan el dividend és exigible. Si l’acord adoptat per la junta no fixa expressament una data concreta, s’entendrà que el dividend és exigible des de l’endemà d’aquell en què s’aprovi el seu repartiment.

Per contra, si l’acord estableix una data posterior, serà aquesta la que determini el període de declaració corresponent.

• Atenció. La data efectiva del pagament no sempre coincideix amb la data rellevant a efectes fiscals. El veritablement important és quan el dividend es converteix en exigible.

Model 123

Les retencions practicades s’hauran d’ingressar mitjançant el model 123. Les societats que presenten autoliquidacions trimestrals hauran de fer-ho durant els vint primers dies naturals d’abril, juliol, octubre i gener respecte del trimestre immediat anterior.

Les grans empreses obligades a presentar declaracions mensuals hauran d’utilitzar el mateix model durant els vint primers dies del mes següent al període corresponent.

El model 193 no s’ha d’oblidar

A més de l’obligació periòdica, la societat haurà de presentar el model 193. Es tracta del resum anual de les retencions i ingressos a compte practicats sobre determinats rendiments del capital mobiliari. Aquest model es presenta durant el mes de gener respecte de l’exercici anterior.

• Atenció. La informació inclosa en el model 193 ha de coincidir amb els models 123 prèviament presentats. Les discrepàncies solen donar lloc a requeriments automàtics.

A tenir en compte

En moltes ocasions la junta general aprova el repartiment a final del mes de juny sense especificar quan serà exigible el dividend. Quan existeixi marge organitzatiu, pot ser convenient fixar expressament que l’exigibilitat serà en una data posterior.

D’aquesta manera, l’obligació d’ingressar la retenció es traslladarà al període corresponent a aquesta data, i això permet una millor planificació de tresoreria. No es tracta d’eludir obligacions tributàries, sinó de gestionar-les adequadament dins del marc legal existent.

 

Quadre resum de retencions sobre dividends

Perceptor del dividend	Hi ha retenció?	Tipus general aplicable
Persona física resident a Espanya	Sí	19%
Persona física no resident	Sí	Conveni o 19%
Societat resident que compleix requisits de l’article 21 LIS	No	0%
Societat resident que no compleix requisits de l’article 21 LIS	Sí	19%
Societat no resident	Depèn	Conveni o normativa interna

Obligacions formals

Obligació	Model	Termini
Ingrés periòdic de retencions	Model 123	Mensual o trimestral
Resum anual de retencions	Model 193	Gener de l’any següent

Recordatoris clau

• El dividend pot ser exigible abans que es produeixi el pagament efectiu.
• L’aplicació de convenis internacionals exigeix acreditar la residència fiscal del soci no resident.
• No practicar retenció quan no procedeix pot convertir a la societat en responsable enfront d’Hisenda.
• Revisar adequadament l’acord d’aplicació del resultat pot ajudar a optimitzar la gestió financera i administrativa del repartiment de dividends.
• Abans d’aprovar el repartiment convé analitzar si existeixen reserves obligatòries, limitacions estatutàries o necessitats futures de finançament.

Repartir dividends constitueix una decisió legítima i, en molts casos, esperada pels socis. No obstant això, el procés exigeix revisar qüestions jurídiques, comptables i tributàries que no haurien d’abordar-se de manera automàtica.

Una adequada planificació permet evitar errors freqüents i dota de més seguretat a una operació que, fins i tot sent habitual en la vida societària, continua generant nombroses incidències pràctiques.