En moltes empreses, especialment en sectors com el transport, la logística, la neteja, la seguretat o el manteniment, els treballadors presten serveis habitualment fora de la província on té la seva seu l’empresa. Això planteja un dubte freqüent. Ha d’aplicar-se automàticament el conveni col·lectiu del lloc on es treballa? La resposta, com recorda la jurisprudència, no sempre és afirmativa.
Un dels dubtes més habituals en empreses que desenvolupen la seva activitat en diferents províncies consisteix a saber quin conveni col·lectiu ha d’aplicar-se als seus treballadors. A primera vista es podria pensar que n’hi ha prou amb prestar serveis físicament en un determinat territori per a quedar automàticament subjecte al conveni d’aquesta província. No obstant això, la realitat jurídica és bastant més complexa.
La normativa i la interpretació que fan els tribunals obliguen a analitzar el conjunt de les circumstàncies de cada cas i no únicament el lloc on el treballador desenvolupa materialment la seva activitat.
El conveni depèn de diversos factors i no sols del lloc de prestació
L’àmbit territorial d’un conveni col·lectiu és determinat pel mateix text del conveni i per l’organització real de l’empresa. En molts convenis provincials no n’hi ha prou que l’activitat es desenvolupi físicament dins de la província. Habitualment també s’exigeix que existeixi un establiment, centre de treball o dependència empresarial en aquest territori al qual el treballador estigui efectivament adscrit.
Per això, cada situació cal analitzar-la atesa la realitat organitzativa de l’empresa i no únicament al lloc on s’executa el servei.
- Atenció. Abans de modificar les condicions laborals o salarials convé revisar detingudament l’àmbit territorial previst en el conveni col·lectiu corresponent.
El centre de treball adquireix una importància decisiva
Un dels aspectes que més pes té en aquesta mena de conflictes és determinar quin és el veritable centre de treball de l’empleat. No sempre coincideix amb el lloc on comença o acaba la jornada ni amb les instal·lacions del client on es presta el servei. El realment rellevant és comprovar si existeix una unitat productiva pròpia de l’empresa amb una organització estable des de la qual es dirigeix i desenvolupa l’activitat.
La jurisprudència del Tribunal Suprem insisteix des de fa anys que el concepte de centre de treball respon a una realitat organitzativa i no únicament a una formalitat administrativa.
- Atenció. El fet que un treballador acudeixi diàriament a les instal·lacions d’un client no significa necessàriament que aquest lloc constitueixi el seu centre de treball.
No totes les instal·lacions on es presta un servei són un centre de treball
En sectors com el transport, la logística, la seguretat privada, el manteniment, la neteja o els serveis externalitzats és freqüent que els treballadors desenvolupin la seva activitat de manera permanent en instal·lacions pertanyents a tercers. No obstant això, aquestes instal·lacions no passen automàticament a convertir-se en un centre de treball de l’empresa ocupadora.
Perquè pugui parlar-se realment d’un establiment empresarial solen valorar-se aspectes com l’existència de mitjans materials propis, personal responsable, organització estable, espais de gestió o qualsevol infraestructura que demostri una implantació real de l’empresa.
Cada situació requereix una anàlisi individual
No hi ha una regla única que permeti resoldre tots els casos. La determinació del conveni col·lectiu dependrà d’elements com:
- El contingut del conveni.
- La ubicació del centre de treball al qual està adscrit l’empleat.
- L’estructura organitzativa de l’empresa.
- La forma en què es presta realment el servei.
- L’existència o no d’establiments permanents en altres províncies.
Per això, dos treballadors que exerceixen funcions molt similars poden estar sotmesos legítimament a convenis diferents si les circumstàncies organitzatives de cada empresa són diferents.
Una sentència recent recorda aquest criteri
Com a exemple d’aquesta interpretació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC sentència de 8 de maig del 2026) ha resolt recentment un litigi en el qual es discutia si s’havia d’aplicar el conveni col·lectiu de la província on un conductor iniciava i finalitzava habitualment les seves rutes.
La Sala va concloure que aquesta dada, per si sol, no era suficient per canviar el conveni aplicable, ja que no va quedar acreditada l’existència d’un autèntic centre de treball de l’empresa en aquesta província. En conseqüència, va mantenir l’aplicació del conveni corresponent al centre empresarial d’adscripció del treballador.
Es tracta d’un supòsit concret, però il·lustra un criteri que pot resultar d’utilitat per a moltes empreses amb activitat en diferents territoris.
Recomanacions
Les empreses l’activitat de les quals es desenvolupa en diverses províncies haurien de revisar periòdicament quin conveni col·lectiu estan aplicant als seus treballadors i comprovar que aquesta aplicació respon realment a l’estructura organitzativa de l’empresa i a l’àmbit territorial previst en el conveni corresponent.
Una revisió preventiva pot evitar reclamacions per diferències salarials, conflictes laborals i costos derivats d’una aplicació incorrecta del conveni col·lectiu. En cas de dubte, resulta aconsellable dur a terme una anàlisi específica de cada situació abans d’adoptar qualsevol decisió.