És relativament freqüent que una societat vulgui adquirir les participacions d’un soci que desitja abandonar l’empresa. No obstant això, no sempre pot fer-ho. La Llei de societats de capital estableix importants limitacions per a protegir tant els creditors com la resta de socis.
A vegades, quan un soci desitja abandonar la societat, sorgeix una idea aparentment senzilla: que sigui la mateixa empresa qui adquireixi les seves participacions. No obstant això, aquesta possibilitat està molt limitada per la Llei de societats de capital.
La raó és clara. Si una societat pogués comprar lliurement les seves pròpies participacions o accions, podria veure’s reduït el seu patrimoni en perjudici dels creditors i alterar-se l’equilibri entre els socis. Per això, l’adquisició d’autocartera constitueix una excepció i únicament es pot fer en els casos expressament previstos per la normativa.
Existeixen diferències entre les societats limitades i les anònimes
Encara que ambdues poden adquirir participacions o accions pròpies en determinats casos, la regulació no és exactament la mateixa.
En les societats limitades el règim és especialment restrictiu. Només es poden adquirir participacions pròpies en situacions taxades, com determinades reduccions de capital, adquisicions gratuïtes, adjudicacions judicials o alguns supòsits relacionats amb la separació o exclusió de socis, entre altres.
En les societats anònimes existeix més flexibilitat, encara que també s’han de complir condicions específiques relacionades amb l’autorització de la junta, els límits patrimonials i el percentatge màxim d’accions que poden mantenir-se en autocartera.
La junta general sol exercir un paper fonamental
Moltes operacions d’autocartera requereixen una autorització expressa de la junta general. En determinats supòsits serà aquest òrgan qui hagi d’aprovar l’adquisició, fixant aspectes essencials com el nombre màxim de participacions o accions, el preu d’adquisició o el termini durant el qual es podrà executar l’operació.
Aquesta intervenció pretén garantir la transparència de la decisió i protegir l’interès social enfront de possibles actuacions unilaterals dels administradors.
La societat no pot comprometre el seu equilibri financer
Un dels principis bàsics que inspira aquesta regulació consisteix a evitar que l’adquisició d’autocartera afebleixi econòmicament a la societat. Per això, la Llei estableix que determinades adquisicions només es podran fer quan, una vegada executades, el patrimoni net continuï sent suficient per a cobrir el capital social i les reserves legalment indisponibles.
En altres paraules, la societat no pot utilitzar recursos essencials per a finançar aquesta mena d’operacions.
L’autocartera no es pot mantenir indefinidament
Quan la societat adquireix participacions o accions pròpies, la normativa també fixa terminis per a decidir el seu destí. Depenent del supòsit concret, caldrà transmetre-les novament o amortitzar-les mitjançant la corresponent reducció de capital dins dels terminis establerts per la Llei. L’objectiu és evitar que l’autocartera es converteixi en una situació permanent.
Mentre romanguin en poder de la societat, els drets queden suspesos
Les participacions o accions pròpies no funcionen igual que la resta. Mentre romanguin en la cartera de la societat, els drets polítics associats a elles queden suspesos. En conseqüència, no es poden utilitzar per votar en les juntes ni per alterar les majories socials.
A més, la Llei exigeix dotar determinades reserves comptables mentre l’autocartera romangui en l’actiu de la societat.
L’assistència financera també està prohibida
Un altre aspecte que sol generar dubtes apareix quan un tercer desitja adquirir participacions de la societat.
Amb caràcter general, la societat limitada no pot finançar aquesta operació concedint préstecs, anticipant fons o prestant garanties per a facilitar l’adquisició de les seves pròpies participacions.
Aquesta prohibició pretén evitar operacions artificials que, en la pràctica, suposin un finançament indirecte per part de la mateixa societat.
Les conseqüències poden ser rellevants
Quan una adquisició es fa incomplint els requisits legals, les conseqüències poden anar molt més enllà d’una simple incidència administrativa. Depenent del cas, l’operació pot ser nul·la, obligar a l’alienació o amortització de les participacions, exigir reduccions de capital i fins i tot generar responsabilitats per als administradors quan no adoptin les mesures previstes per la Llei.
Per aquest motiu, aquesta mena d’operacions s’han de planificar acuradament abans de formalitzar qualsevol acord.
Situacions en les quals convé revisar la normativa
La regulació sobre autocartera cobra especial importància quan es produeixen situacions com:
- La sortida voluntària d’un soci.
- Conflictes entre socis.
- Herències de participacions socials.
- Exclusió o separació de socis.
- Reduccions de capital.
- Reestructuracions societàries.
- Processos de reorganització de l’accionariat.
En tots aquests supòsits és aconsellable estudiar prèviament quina és l’alternativa jurídica més adequada abans que la societat adquireixi directament les participacions.
Recomanacions
Les operacions d’autocartera constitueixen una de les matèries més tècniques del Dret societari. Abans que una societat adquireixi participacions o accions pròpies convé analitzar el tipus de societat, el motiu de l’operació, la situació patrimonial, els acords socials necessaris, el tractament comptable i les conseqüències fiscals.
Una planificació adequada permet evitar nul·litats, responsabilitats per als administradors i futures incidències registrals, garantint que la reorganització del capital social es faci amb plena seguretat jurídica.

