Entre altres mesures, s’aprova una línia d’avals, per a cobrir les necessitats de liquiditat o d’inversió, derivats pels mateixos aranzels.
Les mesures aranzelàries imposades per l’Administració estatunidenca, que parteixen d’una premissa fal·laç i estan fetes sense cap sentit, han estat respostes per la nostra administració.
Convé recordar que els Estats Units han atacat directament el sector de l’automoció, l’alumini, l’acer i l’agricultura.
El reial decret es basa en quatre disposicions i dues disposicions finals. En primer lloc, s’aproven una línia d’avals, per a cobrir les necessitats de liquiditat o d’inversió, derivats pels mateixos aranzels, la cobrança dels quals es regulen en l’article 2.
Els articles 3 i 4 recullen modificacions dels pressupostos de 2023, que amplia la possibilitat de la cobertura que pot emetre l’asseguradora CESCE (Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació, Societat Anònima (CESCE) per compte de l’Estat).
L’article 6 suspèn la causa de dissolució per pèrdues per esdeveniments naturals, fet que d’alguna forma compara les mesures aranzelàries amb un esdeveniment natural. S’estén també el termini per a formular comptes anuals.
En resum, aquest pedaç del Govern suscita diverses reflexions:
- Que aquest poder legislatiu que tenim és incapaç d’aprovar els pressupostos de 2024 ni de 2025, perquè la modificació que es fa és d’una llei de 2022 per als pressupostos de 2023.
- Que aquests “pedaços” els pagarem tots amb els nostres impostos, perquè acabaran pujant.
- Que les mesures aranzelàries estatunidenques més val que no tornin, perquè generaran una cadena d’ERO i concursos grans a Espanya, però molt més grans als Estats Units.
A més de tot això, cal tenir en compte que aquestes mesures de resposta és probable que no serveixin per a res i que els diners no arribin mai, o que arribin en les pitjors condicions possibles. Al final, si tirem la vista enrere, els préstecs ICO Covid només van servir per a arruïnar a famílies i empreses. Es van fer uns préstecs ICO que les entitats bancàries denegaven o encara pitjor, obligaven els administradors a avalar-los, quan aquest mateix préstec ja tenia un aval públic.
O encara pitjor, és probable que tot sigui com els ajuts als autònoms de la COVID, que cinc anys després, les estan reclamant a tothom, provocant la insolvència sobtada dels ajudats. O pitjor encara, com les subvencions PLA RENOVE dels cotxes elèctrics, que triguen tres anys a arribar o fins i tot com els ajuts de la DANA de València, que tampoc arriben mai i quan arriben la gent ja està arruïnada.
Hauria estat molt millor que no haguessin fet cap mesura d'”ajut”, ja que tot el proposat és per a emplenar portades dels diaris, però la utilitat de tot això és zero. Tenim un clar cas d’inutilitat de l’Administració Pública. L’administració Trump pren unes mesures aranzelàries que no faran més que arruïnar als ciutadans americans, i l’administració Sánchez pren unes mesures que no serviran per a res. I tots els ciutadans d’aquí i d’allí ho acabarem pagant amb més impostos.