Una sentència del TJUE posa el focus en una pràctica freqüent en els crèdits al consum: aplicar interessos no sols sobre els diners lliurats al client, sinó també sobre costos associats al préstec. Quan un préstec inclou assegurances, comissions o altres despeses, no tot pot tractar-se com a capital finançat. I aquesta diferència pot tenir conseqüències econòmiques importants.
En molts préstecs al consum, l’import que apareix en el contracte no coincideix exactament amb els diners que acaba rebent el consumidor.
A vegades, una part es destina directament al pagament d’una assegurança, una comissió o una altra despesa vinculada a l’operació. El client no disposa realment d’aquests diners, però el banc els incorpora al préstec i, en alguns casos, aplica interessos, sobre tot el conjunt. Aquí és on hi ha el conflicte.
El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) en una sentència de 23 d’abril de 2026, assumpte C-744/24, ha assenyalat que el tipus d’interès del préstec ha d’aplicar-se sobre l’import del crèdit utilitzat, no sobre quantitats que són costos del crèdit.
- Atenció. Si en un préstec personal es va finançar una assegurança, convé revisar si el banc va aplicar interessos també sobre aquesta prima.
L’assegurança pot formar part del cost del crèdit, però no del capital usat
La sentència analitza un cas en el qual el consumidor va contractar un préstec i una part de l’import es va destinar al pagament d’una assegurança de crèdit. Encara que l’assegurança es definia com a voluntària, la seva contractació permetia obtenir millors condicions. Per tant, en la pràctica, aquest cost estava lligat al crèdit.
El TJUE entén que aquesta prima forma part del cost total del crèdit per al consumidor. Però precisament per això no es pot confondre amb el capital efectivament posat a la seva disposició.
Dit de manera senzilla: una cosa és els diners que el client pot usar i una altra els costos que paga per obtenir el préstec.
- Atenció. Que un sigui finançat dins del préstec no significa que pugui tractar-se automàticament com a capital generador d’interessos.
Pensem en un exemple senzill. Una persona sol·licita un préstec de 20.000 euros. D’aquesta quantitat, rep 18.500 euros i els 1.500 euros restants es destinen directament a pagar una assegurança associada al crèdit. Si el banc calcula interessos sobre els 20.000 euros, està aplicant el tipus deutor també sobre una quantitat que el consumidor no ha rebut realment per a la seva lliure disposició. Aquest és el tipus de pràctica que el TJUE qüestiona.
En préstecs amb assegurances, comissions finançades o despeses afegides, el cost real pot ser superior al que el consumidor creu estar acceptant.
La transparència de la TAE
El TJUE recorda que la normativa europea sobre crèdit al consum busca que el client pugui comparar ofertes i comprendre l’abast real del seu compromís.
Per a això, la informació sobre el cost total, la TAE i l’import degut ha de ser clara. Si es barregen capital, assegurança, costos i despeses sota una mateixa base de càlcul, el consumidor pot acabar acceptant una operació sense entendre bé quant està pagant i per què.
Què pot implicar per a consumidors i entitats financeres
Aquesta sentència no elimina la possibilitat que existeixin assegurances o altres costos vinculats al crèdit. El que impedeix és que aquests imports s’utilitzin com si fossin capital efectivament lliurat al consumidor per a aplicar sobre ells l’interès contractual.
Per a les entitats financeres, el criteri obliga a revisar com estructuren els seus contractes.
Per als consumidors, obre una via d’anàlisi en préstecs ja signats, especialment quan va haver-hi assegurances finançades, despeses incorporades al préstec o imports no rebuts directament.
- Atenció. No tots els préstecs amb assegurança són reclamables, però sí que convé revisar aquells en els quals s’hagin cobrat interessos sobre imports destinats a costos del crèdit.
La sentència del TJUE reforça una idea molt important: en un crèdit al consum, no tot import inclòs en el contracte pot generar interessos. El banc pot cobrar per prestar diners i pot repercutir determinats costos si la normativa ho permet. Però no pot confondre el capital rebut pel consumidor amb les despeses necessàries o associades a l’operació. Per això, abans de signar un préstec, o en revisar un de ja contractat, convé mirar més enllà de la quota mensual.
Cal comprovar quin import es va rebre realment, quins costos es van incloure i sobre quina quantitat es van calcular els interessos. Si el préstec inclou assegurances o despeses finançades, una revisió del contracte pot evitar pagaments indeguts o detectar quantitats reclamables.