Si inverteix en una empresa emergent, a més d’obtenir una rendibilitat, es pot aprofitar dels beneficis fiscals que ofereix la normativa.

En els últims dies ha estat notícia l’aprovació de la Llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, més coneguda com a “Llei d’empreses emergents” encara pendent del vistiplau del Senat.

Aquesta Llei reconeix una sèrie de beneficis a favor de les empreses emergents, consideració que tenen si compleixen els requisits fixats legalment.

La mercantil ha de complir una determinada antiguitat -ser de nova creació o d’un màxim de cinc anys des de la seva constitució i de set anys en el cas del sector de biotecnologia, energia, industrial o altres segons l’avanç de l’estat de la tecnologia-, ser independent, tenir seu social o establiment permanent a Espanya, així com un percentatge majoritari de la plantilla amb contracte a Espanya, gaudir d’un caràcter innovador, no ser cotitzada ni haver distribuït dividends i no tenir un volum de negoci superior als cinc milions d’euros.

Fins i tot complint amb els requisits enunciats no es podran acollir a la Llei les empreses fundades o dirigides per una persona que no estigui al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, hagi estat condemnada per sentència ferma per determinats delictes econòmics o es tracti d’una empresa que hagi perdut la possibilitat de contractar amb l’Administració. La declaració d'”empresa emergent” l’atorga ENISA (Empresa Nacional d’Innovació, S.A.) mitjançant un tràmit en el qual la llei introdueix un silenci positiu en cas que l’Administració no resolgui.

Els beneficis atorgats són múltiples, en primer lloc, en l’àmbit fiscal, suavitzant la tributació de l’impost sobre societats rebaixant-lo del 25 al 15% durant els primers quatre anys i estenent l’ajornament del pagament dels deutes tributaris durant els 2 primers anys d’activitat. També s’eleva l’import de l’exempció de tributació de les “estoc options“, és a dir, el pagament als empleats mitjançant participacions en l’empresa.

D’altra banda, s’implementen mesures orientades a facilitar l’emprenedoria i la inversió d’estrangers, reduint la burocràcia, informatitzant procediments i fins i tot permetent adequacions de la política retributiva.

Fomenta els “regulatory sandbox” espais on s’exceptua la normativa general, sota la supervisió d’un organisme o entitat reguladora, per a avaluar la utilitat, viabilitat i l’impacte d’innovacions tecnològiques en els diferents sectors d’activitat, es contempla la possibilitat que les empreses emergents facin proves durant un any, en un entorn controlat pel regulador corresponent. S’afavoreix la col·laboració publicoprivada.

La llei es pot considerar un bon punt de partida per a l’impuls de les empreses emergents a Espanya, no obstant això, hi ha elements, com l’exigent concepte legal de l’empresa emergent, que s’haurien de flexibilitzar per fer que la inversió en empreses emergents sigui un camp atractiu i per a realment fer que sigui un bon moment per a aquesta mena d’emprenedoria.