Quan parlem d’accessibilitat solem pensar en rampes, ascensors, portes prou amples o places reservades. No obstant això, hi ha un altre tipus de barrera que pot resultar igualment important: no entendre la informació que tenim davant o no saber com fer correctament un tràmit.

Un contracte excessivament complex, una web en la qual resulta difícil saber on cal prémer, unes condicions comercials incomprensibles o un sistema d’identificació que exigeix memoritzar nombrosos passos també poden impedir que una persona pugui fer servir un servei amb autonomia.

Precisament sobre aquestes barreres actua el Reial decret 707/2026, de 2 de setembre, que aprova el Reglament de les condicions bàsiques d’accessibilitat cognitiva i que va ser publicat al BOE del 3 de setembre de 2026. La norma entrarà en vigor el 2 de gener de 2027.

I no afecta únicament les administracions. Empreses, professionals i prestadors de determinats serveis també hauran de revisar com informen, contracten, atenen i es relacionen amb clients i treballadors.

Què s’entén per accessibilitat cognitiva?

La finalitat és aconseguir que una persona pugui comprendre la informació, orientar-se i utilitzar béns i serveis amb la màxima autonomia possible.

Per a això, la norma recorre a eines com el llenguatge clar i senzill, la lectura fàcil, els pictogrames, els suports visuals, els formats alternatius i les tecnologies que facilitin la comunicació i la comprensió.

És important assenyalar que el concepte de dificultat cognitiva utilitzat pel Reglament és ampli. No es limita exclusivament a la discapacitat. També contempla barreres relacionades amb situacions de salut, edat, factors socioeconòmics com l’analfabetisme o circumstàncies contextuals com el desconeixement de l’idioma.

• Atenció. Accessibilitat cognitiva no significa simplement escriure amb lletra gran. Afecta la manera de redactar, estructurar, presentar i comunicar informació i, en determinats casos, al disseny dels processos.

El llenguatge senzill guanya protagonisme

Un dels canvis que més fàcilment poden traslladar-se al dia a dia empresarial és la utilització d’un llenguatge comprensible. El Reglament defineix el llenguatge senzill com aquell que permet que les persones obtinguin la informació que necessiten, puguin entendre-la i utilitzar-la. Entre les seves recomanacions apareixen les frases curtes, les paraules d’ús comú, evitar o substituir acrònims i recórrer a imatges quan facilitin la comunicació.

A més, estableix com a principi general que la informació cognitivament accessible ha de ser fàcil de comprendre i poder facilitar-se a través de diferents formats i suports. L’adaptació no podrà suposar un cost addicional per a qui la necessita.

Per a les empreses, això convida a revisar una cosa molt més àmplia que la pàgina web.

Informació comercial, instruccions, formularis, comunicacions, processos de contractació i determinats documents dirigits a clients poden quedar afectats.

• Atenció. Una redacció jurídicament correcta pot resultar, al mateix temps, difícil de comprendre. La nova regulació obliga a prestar més atenció a totes dues dimensions.

Les empreses que ofereixen béns i serveis al públic hauran de revisar la seva informació

Aquest és un dels apartats amb més impacte empresarial. Per als proveïdors i prestadors de béns i serveis compresos en l’àmbit regulat, el Reglament exigeix que la informació sobre els serveis oferts es difongui en formats cognitivament accessibles. També contempla mitjans alternatius de comunicació, productes de suport, tecnologies d’assistència i, quan sigui necessari, personal amb preparació adequada.

La informació comercial bàsica s’haurà de proporcionar en llenguatge senzill i, quan sigui possible, acompanyar-se de suports visuals.

A més, s’haurà de disposar de full de reclamacions en format de lectura fàcil. Les qüestions relacionades amb la contractació, el consentiment i les instruccions d’ús i consum també s’hauran de traslladar en llenguatge senzill.

• Atenció. Comerços i altres prestadors de serveis al públic haurien de revisar abans del 2027 com expliquen els seus serveis, condicions, contractació i reclamacions, tenint en compte el seu concret àmbit d’aplicació.

Les pàgines web i els processos digitals també entren en joc

Per a les empreses incloses en els àmbits de telecomunicacions i serveis de la societat de la informació, el Reglament afecta expressament els continguts, documents, formularis i elements multimèdia. Però va més enllà, també afecta processos especialment sensibles en qualsevol relació digital, com el consentiment, la identificació, l’autenticació, la signatura i el pagament, com també les eines relacionades amb la contractació i l’acceptació de condicions.

Així mateix, es contemplen diferents mitjans i formats accessibles per als canals d’atenció al públic i es promou l’accessibilitat en apartats tan quotidians com perfils d’usuari, factures, dades econòmiques, passarel·les de pagament, contacte o reclamacions.

Això pot obligar a mirar una pàgina web d’una altra manera. No n’hi ha prou amb preguntar-se si funciona tècnicament. També caldrà valorar si l’usuari entén què ha de fer a cada moment.

• Atenció. Especialment, les empreses que venen, contracten o presten serveis per Internet haurien de revisar els seus formularis, altes, acceptació de condicions, sistemes d’identificació i processos de pagament.

Les condicions contractuals s’hauran de poder entendre

Un altre punt rellevant per a empreses i professionals el trobem en la contractació. El Reglament estableix que les qüestions relacionades amb la contractació, el consentiment i les instruccions d’ús i consum s’han de traslladar en llenguatge senzill.

Això no significa necessàriament substituir tots els contractes empresarials per documents de lectura fàcil. Sí que suposa parar esment al fet que la informació que ha de rebre el consumidor o usuari resulti comprensible dins dels supòsits afectats per la norma.

En la pràctica, pot ser convenient revisar contractes d’adhesió, condicions generals, documents de consentiment, instruccions i comunicacions que acompanyen a la contractació.

• Atenció. Simplificar el llenguatge no significa eliminar informació jurídica necessària. El repte serà mantenir la precisió legal fent que les condicions siguin comprensibles.

També canvia la manera de seleccionar personal

El Reglament conté obligacions específiques en matèria laboral. Les empreses hauran de garantir que les ofertes, condicions i requisits de contractació es publiquin de manera accessible i, en tot cas, utilitzant llenguatge senzill.

A més, els candidats que reuneixin els requisits de titulació i experiència podran sol·licitar gratuïtament una adaptació de l’entrevista per a fer-la cognitivament accessible, sense que aquesta sol·licitud es pugui fer servir per a excloure-les del procés.

Això aconsella revisar no sols els anuncis d’ocupació, sinó també determinats procediments usats per Recursos Humans.

• Atenció. Una sol·licitud d’adaptació de l’entrevista no pot convertir-se en motiu d’exclusió del candidat quan concorrin les condicions establertes per la norma.

Formació i prevenció de riscos laborals

Aquí apareix un altre canvi especialment rellevant per a ocupadors. Quan resulti aplicable l’article 14, la formació promoguda per l’empresa s’haurà d’adaptar, si així se sol·licita, a les recomanacions d’accessibilitat cognitiva i proporcionar documentació en lectura fàcil i formats alternatius.

A més, la documentació utilitzada en la formació sobre prevenció de riscos laborals i protocols d’emergència s’haurà d’elaborar en llenguatge clar i disposar d’una versió en lectura fàcil, incorporant suports visuals quan sigui possible.

És important no generalitzar aquest apartat. Aquestes obligacions laborals s’apliquen quan el treballador acredita un grau de discapacitat igual o superior al 33% i una discapacitat intel·lectual en els termes establerts reglamentàriament.

• Atenció. Les empreses que tinguin treballadors en aquesta situació haurien d’incloure l’accessibilitat cognitiva en la revisió de la seva documentació laboral i preventiva abans de 2027.

Fitxatge, contrasenyes i plataformes internes

L’accessibilitat cognitiva també afecta determinades eines utilitzades diàriament dins de l’empresa. El Reglament estableix criteris per als sistemes de fitxatge i autenticació en la seu electrònica empresarial. Entre ells es troba permetre alternatives que no requereixin recordar una contrasenya, oferir diferents possibilitats d’accés, usar sistemes de doble verificació i facilitar assistència remota per a seguir els passos realitzats en la plataforma.

És un bon exemple de fins a quin punt la nova accessibilitat no es limita a redactar documents d’una altra manera. També afecta l’experiència d’ús de les eines tecnològiques.

• Atenció. Recursos Humans, prevenció de riscos, tecnologia i compliment normatiu hauran de treballar de manera coordinada. L’accessibilitat cognitiva pot afectar simultàniament documents i eines digitals.

Documents, reunions i organització del treball

Els treballadors inclosos en l’àmbit específic de l’article 14 podran fer servir els seus mitjans habituals de comunicació augmentativa i alternativa i sol·licitar l’adaptació de documents necessaris per a les seves tasques i de les reunions en les quals participin.

L’empresa haurà de fer aquestes adaptacions tret que suposin una càrrega desproporcionada. Si considera que concorre aquesta circumstància, haurà de comunicar-ho per escrit i fer-ho a més de forma cognitivament accessible.

Per tant, no n’hi ha prou amb respondre negativament a una petició d’adaptació. Caldrà valorar la sol·licitud i, quan correspongui, justificar adequadament la impossibilitat de fer-la.

• Atenció. La “càrrega desproporcionada” no s’hauria d’usar com una negativa automàtica. L’empresa haurà de valorar l’adaptació sol·licitada i comunicar la seva decisió en els termes previstos.

No complir pot tenir conseqüències

L’accessibilitat cognitiva no queda configurada únicament com una recomanació o bona pràctica. El Reglament incorpora un règim sancionador. Les accions o omissions que vulnerin les seves condicions i estiguin tipificades en la legislació sobre drets de les persones amb discapacitat o en la normativa autonòmica corresponent podran ser sancionades.

En l’àmbit laboral, les infraccions relacionades amb igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal continuaran sotmeses al règim de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social.

• Atenció. A partir del 2027, l’accessibilitat cognitiva s’haurà de contemplar també des d’una perspectiva de compliment normatiu i prevenció de riscos legals.

Què haurien de revisar les empreses abans del 2 de gener de 2027?

No sembla recomanable esperar a gener per a comprovar si l’empresa està preparada. Un primer diagnòstic hauria de centrar-se, segons l’activitat i obligacions aplicables, en webs i aplicacions, formularis, informació comercial, processos de contractació, consentiments, condicions de servei, sistemes d’identificació i pagament, atenció al client, reclamacions i canals de comunicació.

En matèria laboral convindrà revisar les ofertes d’ocupació i, quan concorrin els requisits de l’article 14, la formació, prevenció de riscos, protocols d’emergència, sistemes de fitxatge, plataformes internes i procediments per a sol·licitar adaptacions.

La norma, a més, estableix condicions bàsiques per a tot el territori espanyol, dins d’un Reglament que abasta nombrosos àmbits, des de béns i serveis fins a ocupació, telecomunicacions, administració i justícia.