Unes sentències del Tribunal Suprem assenyalen que per aconseguir l’efectiva percepció de l’SMI, s’ha de sumar tant el salari base com els complements previstos en el conveni col·lectiu.

Les importants pujades que ha experimentat l’SMI en els últims anys han suscitat dubtes sobre la manera en què havien de repercutir en els ingressos percebuts per bona part de la població activa. En particular, i respecte del fixat per a l’any 2019, s’ha discutit si les noves quantitats s’havien de prendre com a “salari base” i sobre elles calcular els diversos complements (antiguitat, penúria, perillositat), tal com estableix la literalitat del Reial decret 1462/2018 (que fixa l’SMI per a 2019) o, si, per contra, aquests conceptes/complements disposats en el conveni col·lectiu s’han de sumar al “salari base” fins a assolir la quantitat de l’SMI, procedint al seu increment en cas de no assolir aquesta quantitat, d’acord amb el que es preveu en l’Estatut dels Treballadors.

El Tribunal Suprem s’inclina cap a la segona interpretació, i conclou que, per assolir l’efectiva percepció de l’SMI, s’ha de sumar tant el salari base com els complements previstos en el conveni col·lectiu:

• En la primera sentència de data 22 de gener de 2022 (Rec. 89/2020), el Tribunal Suprem considera que el cobrat per complement d’antiguitat forma part del salari que s’ha de comparar amb el nou SMI.
• La segona sentència de data 29 de març de 2022 (Rec. 162/2019), estén aquesta regla a tots els complements salarials, fins i tot variables.
• La tercera i última sentència de data 29 de març de 2022 (Rec. 60/2020), reitera les anteriors interpretacions i determina que les percepcions extrasalarials queden fora d’aquesta regla.

El Tribunal Suprem argumenta que el contrari suposaria desconèixer la regla de l’article 27.1 de l’Estatut dels Treballadors, però també dissoldre el mateix concepte d’SMI, ja que acabaria sent diferent per a cada col·lectiu subjecte a una regulació convencional, o fins i tot per a cada persona (a la vista dels seus complements d’aquesta índole).

En qualsevol cas, el Tribunal Suprem adverteix que caldrà prestar especial atenció al conveni col·lectiu que en cada cas sigui aplicable, perquè aquesta regla és aplicable, “tret que una norma amb rang de llei aboqui a una altra conclusió, o el mateix conveni col·lectiu ho indiqui de manera expressa“.