Les empreses afectades per la normativa de prevenció de blanqueig de capitals han de comptar amb procediments i òrgans adequats de control intern i de comunicació per conèixer, prevenir i impedir la realització d’operacions relacionades amb el blanqueig de capitals. Les empreses haurien d’aprovar un manual de prevenció de blanqueig de capitals, que es vagi actualitzant anualment amb l’objectiu de recopilar el conjunt de mesures de control intern que s’adoptin.

Li recordem que les empreses afectades per la normativa de prevenció de blanqueig de capitals han de comptar amb procediments i òrgans adequats de control intern i de comunicació per conèixer, prevenir i impedir la realització d’operacions relacionades amb el blanqueig de capitals.

El coneixement del client requereix l’establiment de procediments adequats perquè els subjectes obligats puguin detectar discrepàncies entre les dades recaptades del client i la seva operatòria.

El blanqueig de capitals consisteix a encobrir la procedència il·lícita dels diners, per la qual cosa conèixer les bones pràctiques de prevenció serà el que marqui la diferència per reaccionar i aplicar la legislació a través de les autoritats pertinents. Així mateix, la velocitat d’actuació juga un paper decisiu en la gravetat de la situació i en els possibles danys en l’empresa.

Incloure la prevenció de blanqueig de capitals en el pla de compliance permet als professionals:

• Conèixer i aplicar la legislació vigent.
• Actualitzar les mesures de l’empresa relatives a aquesta àrea.
• Aprendre a identificar possibles accions sospitoses i els riscos transversals i interns.
• Reconèixer els processos i autoritats pertinents davant un blanqueig.
• Garantir el funcionament de la companyia d’acord amb la legalitat.

Quin és l’objecte de la Llei de prevenció de blanqueig de capitals?

El principal objectiu del text legal és protegir la integritat del sistema financer juntament amb el d’altres sectors de l’activitat econòmica, a través d’un conjunt d’obligacions que els subjectes hauran de dur a terme.

Quins subjectes ostenten la condició d’obligats?

Tal com s’expressa en la Llei de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, existeixen una sèrie d’entitats i persones que per motiu de la seva activitat ostenten la condició d’obligats, com són les entitats de crèdit, les empreses de serveis d’inversió, les societats de garantia recíproca i les entitats gestores de fons de pensions entre moltes altres.

Quin tipus d’obligacions existeixen en matèria de prevenció de blanqueig de capitals?

Amb caràcter general, els subjectes obligats s’hauran de sotmetre a:

• Obligacions de diligència deguda: que neixen a fi d’identificar i determinar amb quina mena d’entitats o persones el subjecte obligat està pretenent establir relacions de negoci. En aquest sentit, en funció del risc que existeixi, s’hauran de prendre mesures de diligència deguda normals (ex.: identificació del titular real), simplificades (ex.: reduir la periodicitat del procés de revisió documental) o reforçades (ex.: obtenir informació addicional sobre el propòsit i índole de la relació de negocis).
• Obligacions d’informació: els subjectes hauran d’examinar amb especial atenció qualsevol operació que, per la seva naturalesa, pugui tenir relació amb el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, mantenint així una comunicació sistemàtica amb el SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) davant qualsevol indici que es pugui detectar.
• Obligacions de control intern: els subjectes obligats hauran de prendre una sèrie de mesures, com és la designació d’un representant davant el SEPBLAC, o l’establiment d’un òrgan de control intern responsable de l’aplicació de procediments i polítiques de prevenció, entre moltes altres.

Atenció. En aquest sentit, els subjectes obligats hauran d’aprovar un manual de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, que es vagi actualitzant anualment amb l’objectiu de recopilar el conjunt de mesures de control intern que s’adoptin.

Règim sancionador

Existeixen tres tipus de sancions que es poden imposar dins de la prevenció de blanqueig de capitals, lleus, greus i molt greus.

Els criteris que s’establiran per regular les sancions, es realitzen pel principi rector que la infracció imposada no resulti més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de les normes infringides.

Tipus d’infraccions:

• Molt greus: són aquelles que la multa mínima és de 150.000 € i la màxima és el 10 % del volum del negoci anual total del subjecte obligat, és a dir, el doble del contingut econòmic de l’operació, l’import dels beneficis derivats de la infracció multiplicat per 5, quan aquests imports es puguin determinar o 10.000.000 €.
• Greus: la multa mínima és de 60.000 € i la màxima podria ser la més elevada de les següents xifres: el 10 % del volum de negocis anual total del subjecte obligat, el punt del contingut econòmic de l’operació, més un 50 %, el triple de l’import dels beneficis derivats de la infracció, quan aquests beneficis es puguin determinar o 5.000.000 €.
• Lleus: amb les possibles sancions als subjectes obligats, si s’imposen sancions greus o molt greus, també es poden imposar sancions als qui, exercint el càrrec d’administració o direcció, fossin responsables de la infracció, amb multes d’entre 60.000 € i 10.000.000 €.