La sentència del Tribunal Suprem de 17 de novembre de 2021 reitera, unificant doctrina, la consideració com a despesa deduïble en l’impost sobre societats dels interessos de demora.

L’informem que la recent sentència del Tribunal Suprem de 17 de novembre de 2021 reitera, unificant doctrina, la consideració com a despesa deduïble en l’impost sobre societats dels interessos de demora.

La primera de les sentències que va establir de manera clara la consideració com a despesa deduïble dels interessos de demora en l’impost sobre societats va ser la sentència del Tribunal Suprem 150/2021, de 8 de febrer de 2021.

En ella l’alt tribunal analitza la qualificació jurídica que cal donar als interessos de demora arribant a la conclusió que la seva naturalesa és compensatòria o reparadora i mai sancionadora. En paraules de la sentència:

«Els interessos de demora tenen per objecte compensar per l’incompliment d’una obligació de donar, o millor, pel retard en el seu compliment. Tenen, doncs, caràcter indemnitzatori.

(…)

Per tant, els interessos de demora no s’inclouen en la lletra c) de l’article 14 TRLIS (actual lletra c) article 15 LIS/2014)».

Doncs bé, la sentència del Tribunal Suprem, número de recurs 1016/2020, de 17 de novembre de 2021 unifica la doctrina fixant com a criteri interpretatiu el recollit en la STS de 8 de febrer de 2021:

«La interlocutòria d’admissió centra la qüestió objecte de debat assenyalant que la controvèrsia gira entorn de si els interessos de demora exigits a la mercantil recorreguda a conseqüència de la regularització de la seva situació tributària en relació amb l’IS, d’exercicis anteriors a 2014, tenen o no la consideració de despesa fiscalment deduïble. A aquest efecte recull la resposta que va donar la Sala d’instància en la sentència recorreguda i posa de manifest que la qüestió que es planteja és substancialment anàloga a la formulada en els recursos de cassació RRCA/3071/2019, 5094/2019 i 463/2020; en tots ells ha recaigut sentència que han creat un cos de doctrina jurisprudencial consolidat, de manera que per seguretat jurídica i coherència, sense que es plantegin altres motius o arguments no resolts, el procedent és reproduir la doctrina recollida en la primera de les sentències recaigudes de 8 de febrer de 2021».

Determinant, per tant, la següent decisió:

«Aplicant la referida doctrina al cas que ens ocupa el resultat no pot ser altre que l’estimació del recurs de cassació i l’estimació de la pretensió actuada en la instància».

D’aquesta manera, sembla resolta, per fi, l’eterna disputa sobre la deducció dels interessos de demora en l’impost sobre societats.