El Tribunal Suprem en una sentència de 15 de setembre de 2021 ha resolt en contra del criteri administratiu que, per calcular l’amortització deduïble respecte d’immobles arrendats, a l’efecte d’IRPF quan van ser adquirits per herència o donació en el cost d’adquisició satisfet està inclòs el valor del bé adquirit en aplicació de les normes sobre l’impost sobre successions i donacions o el seu valor comprovat en aquests gravàmens.

L’informem que el Tribunal Suprem en una sentència de 15 de setembre de 2021, contradiu el criteri administratiu, en virtut del qual l’amortització es calcula sobre els impostos pagats en l’herència o donació i els costos de les obres posteriors.

El Tribunal Suprem ara ha resolt que per calcular l’amortització deduïble respecte d’immobles arrendats a l’efecte d’IRPF quan van ser adquirits per herència o donació en el cost d’adquisició satisfet està inclòs el valor del bé adquirit en aplicació de les normes sobre l’impost sobre successions i donacions o el seu valor comprovat en aquests gravàmens.

La llei de l’IRPF estableix que són deduïbles les quantitats destinades a l’amortització dels immobles arrendats, sempre que responguin a la seva depreciació efectiva. L’amortització compleix aquest requisit d’efectivitat si no excedeix del resultat d’aplicar el 3 % sobre el més elevat entre el cost d’adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure el valor del sòl.

L’administració ha interpretat el concepte de “cost d’adquisició satisfet” de manera restrictiva. En concret, quan un bé s’adquireix per donació, herència o llegat, el criteri administratiu és que l’adquirent no ha suportat cap cost en l’adquisició, excepte les despeses o tributs inherents a aquesta adquisició. Per tant, segons l’administració, el 3 % s’ha d’aplicar sobre una base integrada per aquestes despeses o tributs més els costos de les obres posteriors que augmentin el valor d’adquisició, en el seu cas.

No obstant això, alguns tribunals han interpretat que el valor que s’ha de tenir en compte com a “cost d’adquisició satisfet” és el valor real del bé, és a dir, el que s’hagi considerat a l’efecte de l’impost sobre successions i donacions, més les despeses i tributs associats a l’adquisició i els de les posteriors obres. Malgrat això, el programa de renda dels últims anys ha impedit calcular l’amortització dels immobles heretats o rebuts en donació sobre el valor declarat en la donació o herència a l’efecte de l’impost sobre successions i donacions, aplicant automàticament el 3 % sobre el referit cost satisfet, més reduït.

Ara el Tribunal Suprem, en sentència del 15 de setembre de 2021, ha conclòs que la tesi sostinguda per l’administració suposa desconèixer el significat del terme “amortització”, que no és un altre que la disminució de valor que sofreix el bé pel pas del temps o pel seu ús. És a dir, l’amortització és un terme amb substantivitat pròpia que no exigeix per a la seva efectivitat que s’hagi realitzat prèviament una inversió.

A més, segons el Tribunal, la llei no distingeix entre immobles adquirits a títol onerós i immobles adquirits a títol gratuït, per la qual cosa no té sentit que quan l’immoble s’hagi adquirit per herència o donació es compari el seu valor cadastral només amb els costos i tributs satisfets en l’adquisició, perquè això distorsionaria el sentit del precepte en comparar magnituds que no tenen cap relació entre elles.