La Secretaria d’Estat de Migracions ha publicat la Instrucció SEM 1/2021 sobre el procediment relatiu a les autoritzacions de residència temporal per raons d’arrelament laboral.

L’informem que la Secretaria d’Estat de Migracions ha publicat la Instrucció SEM 1/2021 sobre el procediment relatiu a les autoritzacions de residència temporal per raons d’arrelament laboral. L’anterior Instrucció sobre aquesta matèria data de l’any 2005.

Cal tenir en compte que amb data 25 de març de 2021, el Tribunal Suprem ha dictat la STS núm. 452/2021, de 25 de març de 2021, en la qual interpreta l’article 124 del Reial decret 557/2011, de 20 d’abril, especificant que el paràgraf segon del 124.1 no implica que l’acreditació de la relació laboral i de la seva durada s’hagi de dur a terme exclusivament a través dels mitjans que s’hi estableixen (resolució judicial o acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social), sinó que es podrà demostrar per qualsevol mitjà de prova vàlid en dret.

“Article 124. Autorització de residència temporal per raons d’arrelament.

Es podrà concedir una autorització de residència per raons d’arrelament laboral, social o familiar quan es compleixin els següents requisits:

1. Per arrelament laboral, podran obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que no tinguin antecedents penals a Espanya i al seu país d’origen o al país o països en què hagi residit durant els últims cinc anys, i que demostrin l’existència de relacions laborals amb una durada no inferior a sis mesos.

A l’efecte d’acreditar la relació laboral i la seva durada, l’interessat haurà de presentar una resolució judicial que la reconegui o la resolució administrativa confirmatòria de l’acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que l’acrediti.”

Aquesta doctrina jurisprudencial ha estat ratificada en les posteriors STS núm. 643/2021, de 6 de maig de 2021 i STS núm. 599/2021, de 29 d’abril de 2021. En elles el Tribunal Suprem recorda que el criteri d’arrelament s’ha configurat com l’existència de vincles que uneixen l’estranger amb el lloc en el qual resideix, sigui de tipus econòmic, social, familiar, laboral, acadèmic o altres que siguin rellevants per apreciar l’interès de l’estranger a residir al nostre país i determinin la prevalença d’aquest interès particular per a la concessió del permís de residència temporal sol·licitat. Sobre aquesta base, l’Alt Tribunal fa èmfasi en el fet que no qualsevol circumstància permet l’arrelament, sinó que ha d’existir “una vinculació especial amb el nostre país”. Per això, refereix expressament el fet que és oportú entendre que en el cas de l’arrelament laboral la relació de treball s’ha d’haver donat en els dos anys anteriors a la presentació de la sol·licitud.

El dictat d’aquestes sentències, juntament amb el marge temporal de la norma (setze anys) aconsellava l’aprovació d’una instrucció.

INSTRUCCIÓ SEM 1/2021 SOBRE EL PROCEDIMENT RELATIU A LES AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA TEMPORAL PER RAONS D’ARRELAMENT LABORAL

1. Requisits generals per sol·licitar arrelament laboral.

Es podrà concedir una autorització de residència per raons d’arrelament laboral quan es reuneixin els següents requisits generals: no tenir antecedents penals, complir el període de permanència establert i acreditar l’existència de relacions laborals.

Cadascun d’aquests requisits s’haurà d’acreditar en la forma i complint les especificitats que a continuació es desenvolupen, tenint sempre en compte la regulació prevista en la normativa legal.

Aquest primer bloc explica els següents punts:

1.1. No tenir antecedents penals

1.2. Permanència continuada a Espanya.

1.3. Existència de relacions laborals.

1.3.1. Moment en el qual la relació laboral s’ha de donar.

1.3.2. Tipus de relació laboral.

1.3.2.1. Regularitat o irregularitat de la relació laboral.

1.3.2.2. Modalitats contractuals.

1.3.2.3. Nombre d’ocupadors.

1.3.2.4. Exclusió de les relacions laborals sense entitat suficient per permetre l’accés a l’arrelament laboral.

1.3.3. Manera d’acreditar la relació laboral.

1.3.4. Col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

1.3.5. Observació de frau de llei, mala fe o abús de dret.

Atesa la nova Instrucció, la relació laboral haurà de ser acreditada de manera efectiva si bé podrà ser-ho per qualsevol mitjà de prova vàlid en dret.

En el cas de les relacions de treball regulars les Oficines d’Estrangeria verificaran d’ofici les dades pertinents que es trobin als fitxers de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Quan es tracti de relacions laborals irregulars es consideraran en tots els casos com prou acreditades aquelles en les quals existeixi una resolució judicial o resolució administrativa confirmatòria de l’acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. En aquests casos, també es considerarà com a prova especialment qualificada l’acta de conciliació.

En els restants supòsits que es poguessin donar s’analitzarà el cas concret valorant les proves aportades i es podran dur a terme totes aquelles actuacions tendents a corroborar la realitat dels fets.

2. Procediment per sol·licitar l’autorització de residència temporal per raons d’arrelament laboral

Solament es podrà sol·licitar autorització de residència temporal per raons d’arrelament laboral quan l’estranger es trobi en situació irregular a Espanya. Això implica que en tots els casos quan la relació laboral s’hagi realitzat a l’empara d’una autorització de residència la seva vigència haurà d’haver expirat en el moment de sol·licitar l’autorització de residència temporal per raons d’arrelament laboral.

En cap cas una mateixa relació laboral podrà donar lloc a la generació de diverses autoritzacions de residència temporal per raons d’arrelament laboral. En aquells casos en els quals diverses relacions laborals amb diferents ocupadors s’hagin donat de manera coetània en el temps, seran considerades com una de sola a l’efecte de sol·licitar l’autorització de residència temporal per raons d’arrelament laboral.

En relació amb la presentació de sol·licituds d’autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raons d’arrelament laboral, es recorda el que s’estableix en la disposició addicional quarta de la Llei orgànica 4/2000, sobre inadmissió a tràmit de sol·licituds reiterades ja denegades, d’aquelles manifestament mancades de fonament, etc.

A tall d’exemple la Instrucció enumera alguns supòsits de sol·licituds que podrien ser considerades manifestament mancades de fonament per l’Autoritat competent:

• Quan no es presenti el passaport en vigor o títol de viatge de l’estranger sol·licitant.
• Quan la documentació presentada per acreditar la permanència a Espanya mostri indubtablement que no compleix aquest requisit.
• Quan no es presenti certificat d’antecedents penals expedit per les autoritats del seu país d’origen o procedència.

La concessió d’una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals comportarà una autorització de treball a Espanya durant la seva vigència. No es tindrà en compte la situació nacional d’ocupació.

L’autorització concedida tindrà una vigència d’un any i a la seva finalització es podrà sol·licitar autorització de residència o autorització de residència i treball.