El Tribunal Suprem ha paralitzat tots els procediments en curs de les hipoteques lligades a l’IRPH. Una vegada més li ha demanat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) informació sobre la qüestió prejudicial elevada per un jutjat de Barcelona. En aquest Tribunal s’ha tornat a estudiar l’abusivitat d’aquesta clàusula.

Els assumptes relacionats amb l’IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris), indicador emprat per a les hipoteques que sempre s’ha situat amb valors més alts que l’EURIBOR, han donat ja diverses voltes en els últims temps.

L’any 2017, el Tribunal Suprem va descartar que l’IRPH pogués estar supeditat a un control d’abusivitat en tant que era un índex oficial publicat al BOE. No obstant això, posteriorment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es va pronunciar en el sentit que els índexs IRPH sí que havien de ser analitzats cas per cas conforme a la Directiva de protecció de consumidors i usuaris.

Què és l’IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris)?

Es tracta d’un dels índexs als quals es referencien els préstecs que es concedeixen per a la compra d’habitatge. És un índex oficial que elabora mensualment el Banc d’Espanya, que resulta d’aplicació a partir de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), igual que altres índexs com l’EURIBOR.

El *IRPH es calcula sobre la base d’una mitjana dels préstecs a tres anys concedits pels bancs, les caixes d’estalvi i les entitats financeres en general. El seu origen data d’una ordre ministerial de maig de 1994 sobre transparència de les condicions financeres que pretenia crear una referència hipotecària estable enfront de l’oscil·lació d’altres índexs. Va ser molt utilitzat en el període entre 2005 i 2009, coincidint amb l’auge del mercat immobiliari i amb un EURIBOR que semblava imparable en la pujada. En aquest context, la naturalesa menys volàtil de l’IRPH li afegia atractiu i va suposar un refugi per a molts clients.

Quan la crisi va dinamitar el mercat immobiliari l’EURIBOR va començar a baixar llastrat a més pels programes d’estímul econòmic posats en marxa pel Banc Central Europeu (BCE) per reactivar l’economia. Mentre l’EURIBOR s’enfonsava, l’IRPH es va mantenir estable, provocant que els usuaris que el tenien contractat paguessin quotes més elevades que aquells que tenien préstecs variables amb referència a l’altre índex. Avui l’EURIBOR es troba en el seu nivell mínim històric fregant els 40 punts bàsics negatius.

Les associacions d’usuaris bancaris reclamen ara que les entitats no van explicar amb suficient claredat els riscos i que va haver-hi mala praxi en la comercialització.

Sentència del Tribunal Suprem

La Sentència del TJUE de 3 de març de 2020 (C-125/18) que va establir les directrius sobre la interpretació i possible nul·litat de les clàusules hipotecàries a tipus variable referenciades a l’IRPH, que havien de ser enjudiciades pels tribunals nacionals, ha portat com a resultat, després de més d’un any de la seva publicació, sentències judicials molt dispars entre les diferents instàncies jurisdiccionals del país.

Tant ha estat així que la incertesa ha arribat al Tribunal Suprem, que s’ha vist obligat a suspendre tots els assumptes d’interès cassacional sobre les hipoteques vinculades a l’IRPH fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui sobre una nova qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat núm. 38 de Barcelona.

Fins que no es pronunciï el TJUE, el Suprem es va posicionar a favor de les entitats financeres en diverses sentències fetes públiques a la fi del 2020. Els arguments per a aquesta posició són que la falta d’informació sobre l’IRPH implicava falta de transparència però que això no significava que era abusiva. Per tant la seva consideració és que no va ser establerta amb mala fe i per tant no és abusiva.

Per tant, el Tribunal Suprem ha validat la clàusula IRPH en considerar que el banc va ser transparent en la seva contractació: l’IRPH és un índex oficial, el seu càlcul i funcionament són públics (estan publicats al BOE) i a més no és manipulable. Així mateix:

• El Tribunal considera que l’IRPH no és abusiu perquè, encara que és més elevat que l’EURIBOR, en aquest últim índex el diferencial pactat sol ser superior.
• Encara que el banc mai va informar de l’evolució futura de l’IRPH, es considera que aquestes variacions depenen d’esdeveniments futurs no previsibles i aliens a la voluntat del banc.

Doncs bé, després d’aquestes sentències del Tribunal Suprem negant l’abusivitat dels índexs IRPH, el titular del Jutjat de 1a Instància núm. 38 de Barcelona de nou ha plantejat una altra qüestió prejudicial al TJUE preguntant si és contrari a la normativa comunitària concloure que una clàusula no és transparent però al seu torn no és abusiva.

En l’escrit plantejat en seu comunitària es demanen aclariments que permetin unificar les diferents interpretacions dels tribunals nacionals, especialment les sentències del Tribunal Suprem, que denoten falta de transparència, però no abusivitat en les distingides clàusules IRPH.

La suspensió a la qual s’ha encomanat la Sala del TS obeeix a raons òbvies, i és que en cas que es continuïn resolent els recursos de cassació lligats a l’IRPH, es podrien generar pronunciaments contradictoris amb la resolució del TJUE.

Amb això, el TS sol·licita nova informació al TJUE fins que resolgui sobre l’admissibilitat dels aclariments derivats de la qüestió prejudicial C-125/18 plantejada pel Jutjat núm. 38 de Barcelona, a fi d’obtenir una aplicació de criteris unificadors.

El recurs de cassació que el TS s’ha vist obligat a suspendre es va interposar contra una Sentència de la Secció Quarta de l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife, de 18 d’abril de 2018, que, estimant el recurs d’apel·lació interposat per BBVA S.A., va revocar la sentència recaiguda en Primera Instància que havia declarat nul l’índex del préstec hipotecari lligat a l’IRPH per falta de transparència.

La suspensió del recurs de cassació dóna noves esperances als consumidors, després del cúmul de Sentències desfavorables del TS dictades a partir del 12 de novembre de 2020.

Estarem molt pendents de la decisió que adopti el TJUE per informar-los sobre aquest tema. Esperem que en aquesta ocasió hi hagi un pronunciament prou clar que faci veure al Tribunal Suprem que una falta d’informació prèvia al consumidor (falta de transparència) implica per si mateix un desequilibri i crebant de la bona fe contractual que implica necessàriament l’existència d’abusivitat.