La DGT ha manifestat que en el primer cas es tracta d’un rendiment del treball i en el segon d’un rendiment de l’activitat econòmica de l’IRPF.
Com a conseqüència de la situació generada per la pandèmia de la COVID-19, s’han aprovat algunes prestacions a favor dels autònoms. Per exemple, poden demanar-les els qui s’hagin vist obligats a suspendre la seva activitat o els qui hagin vist reduïts els seus ingressos.
Doncs bé, en aquests casos es va plantejar el dubte sobre com tributa en l’IRPF la prestació extraordinària per cessament d’activitat concedida per la Seguretat Social o una subvenció d’una comunitat autònoma per fer front a la suspensió de l’activitat.
1. Prestació extraordinària per cessament d’activitat concedida per la Seguretat Social
La prestació extraordinària per cessament d’activitat concedida per la Seguretat Social, analitzada en la consulta vinculant V0071/2021, la Direcció General de Tributs (DGT) acudeix a l’art.17 del RD Llei 8/2020 (Mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19). El mateix estableix un ajut per als empresaris o professionals inclosos al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms o, en el seu cas, al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors del mar, consistent en un 70% de la base reguladora, o de la base mínima de cotització quan no s’acrediti el període mínim de cotització per tenir dret a la prestació, les activitats del qual quedin suspeses, en virtut del RD 463/2020 (declaració de l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19), o, en un altre cas, quan la seva facturació en el mes anterior al que se sol·licita la prestació es vegi reduïda, almenys, en un 75% en relació amb la mitjana de facturació del semestre anterior.
Es tracta, per tant, d’una prestació extraordinària de la Seguretat Social per als treballadors autònoms, la naturalesa de la qual és anàloga a la prestació econòmica per cessament total, temporal o definitiu, de l’activitat. En conseqüència, la qualificació d’aquesta prestació seria la de rendiments del treball, de conformitat amb l’art.17.1.b) de la Llei de l’IRPF que inclou entre els rendiments íntegres del treball les prestacions per desocupació, entesa d’una forma àmplia i no sols comprensiva de la situació de cessament d’activitat corresponent als treballadors per compte d’altri. S’ha de tenir en compte que el temps de percepció de la prestació extraordinària “…s’entendrà com a cotitzat, no existirà obligació de cotitzar i no reduirà els períodes de prestació per cessament d’activitat als quals el beneficiari pugui tenir dret en el futur.”
En la mateixa consulta, s’analitza l’exclusió total o parcial del pagament de les quotes del RETA, que com que no corresponen a cap dels supòsits d’obtenció de renda establerts en l’art. 6 de la Llei de l’IRPF, no tenen la naturalesa de rendiment íntegre ni correlativament la de despesa deduïble per a la determinació dels rendiments.
2. Subvenció d’una comunitat autònoma per fer front a la suspensió de l’activitat
Com un supòsit similar a l’anterior, hem volgut destacar l’analitzat en la consulta vinculant V0105/2021 de la DGT, que, malgrat la seva similitud en el supòsit de fet, el tractament fiscal és totalment diferent. Perquè una subvenció percebuda d’una comunitat autònoma per a autònoms en dificultats, que inclou entre altres contingències, la suspensió de l’activitat o la caiguda d’ingressos com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, té en l’àmbit de l’IRPF, la qualificació de rendiments d’activitats econòmiques, conforme a l’art. 27.1 de la Llei de l’IRPF.
Quant a la seva imputació temporal, l’art. 14.1.b) de la Llei de l’IRPF disposa que “els rendiments d’activitats econòmiques s’imputaran conforme al que es disposa en la normativa reguladora de l’impost sobre societats”, -arts. 10 i 11 de la Llei de l’impost sobre societats-, i sense normes específiques en la normativa de l’IS, resulta d’aplicació la Norma de valoració 18a del Pla General de Comptabilitat, relativa a subvencions, donacions i llegats rebuts, que estableix la seva imputació a resultats en funció de la finalitat per a la qual es concedeix la subvenció.
Si els ajuts s’apliquen a compensar despeses de l’exercici o la pèrdua d’ingressos, tindran el tractament de subvencions corrents: ingressos de l’exercici. Per contra, els destinats a afavorir inversions en l’immobilitzat o despeses de projecció pluriennal es tractaran com a subvencions de capital: imputació en la mateixa mesura en què s’amortitzin les inversions o es produeixin les despeses realitzades amb càrrec a aquestes. No obstant això, quan els béns no siguin susceptibles d’amortització, la subvenció s’imputarà íntegrament en l’exercici en què es produeixi l’alienació o la baixa en l’inventari de l’actiu finançat amb aquesta subvenció.
En aquest cas, com que la subvenció percebuda té per objecte compensar la pèrdua d’ingressos en l’activitat, s’haurà d’imputar a l’exercici en què es concedeixi.