El TEAC ha dictat una Resolució de 21-10-2020 de gran rellevància, establint el criteri que els descomptes concedits pels concessionaris en la venda d’automòbils finançats, sufragats per l’entitat financera, no minoren la base imposable de l’IVA de la venda dels vehicles, ja que l’import obtingut pel concessionari és el mateix tant si se subscriu l’operació de finançament com quan no és així.

Per la seva gran rellevància, l’Agència Tributària destaca al seu web la Resolució emesa pel TEAC, Núm. 4177/2018, del 21-10-2020, sobre el criteri en relació amb la base imposable de l’IVA i els descomptes en vendes d’automòbils que, en part, són sufragats per l’entitat financera que concedeix el finançament.

En la Resolució del TEAC es tracta el supòsit d’una entitat que es dedica a la distribució d’automòbils i instrumenta un sistema de descomptes que s’apliquen quan els clients opten per finançar l’adquisició a través de la financera del grup.

La resolució del TEAC de 21 d’octubre de 2010, de conformitat amb els criteris assenyalats pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en les seves sentències del 15-05-2001, assumpte C-34/99, Primback i del 16-01-2014, assumpte C-300/12, Iber Tours, considera que els descomptes concedits pels concessionaris en la venda d’automòbils finançats, sufragats per l’entitat financera, no minoren la base imposable de la venda dels vehicles, ja que l’import obtingut pel concessionari és el mateix tant si se subscriu l’operació de finançament com quan no és així.

En el cas de finançament, hi ha una part de la contraprestació que es paga per un tercer, en aquest cas, l’entitat financera, pagament per un tercer que ha de formar part de la base imposable segons es dedueix de l’article 78.U de la LIVA.

L’anterior és independent que existeixi una labor d’intermediació financera del concessionari a la qual resulti d’aplicació l’exempció conforme l’article 20.U.18è de la LIVA.

El TEAC matisa que, aquest criteri encara no reiterat, no constitueix doctrina vinculant a l’efecte de l’article 239 de la Llei General Tributària.