El concurs de l’empresari i la remissió de deutes

El concurs de l’empresari i la remissió de deutes

Fa anys, l’empresari al qui derivaven responsabilitat tributària, que avalava operacions financeres de la seva empresa, o que acabava com a responsable de deutes amb la Seguretat Social o la Diputació, li esperava una travessia del desert durant tota la seva vida. Tota una vida de pagar deutes. Per sort, aquesta època s’ha acabat.

La insolvència no només està afectant les societats mercantils, sinó a les persones físiques i especialment a autònoms, a administradors i a altres empresaris. La insolvència de la persona física empresari havia estat plenament abandonada per Espanya durant segles, a diferència d’altres països de la Unió Europea. A Espanya, no existien segones oportunitats per a l’empresari que fracassava i quedava endeutat per a tota la vida.

Per si no  n’hi hagués prou, els deutes tributaris, municipals i qualssevol de dret públic, continuaven creixent durant anys a un ritme desenfrenat. Els interessos i recàrrecs que apliquen els organismes públics de vegades són inhumans, o fins i tot impagables.

El Fons Monetari Internacional aquest mes ha donat un toc d’atenció a Espanya quant al pes i a la importància dels crèdits de dret públic en els procediments d’insolvència, tant d’empreses com de persones físiques. Al cap i a la fi, Hisenda no pot ser intocable ni arrasar amb tot.

Per això, és interessant tenir en compte la possibilitat de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, que pot ajudar l’empresari i als seus creditors a superar aquesta situació, permetent que o bé l’empresari pagui els seus deutes, però suspenent interessos i recàrrecs i realitzant un calendari de pagaments, o bé directament portant l’expedient a concurs consecutiu i obtenint el Benefici de l’Exoneració del Passiu Insatisfet. El BEPI, inclourà per força els crèdits de dret públic, tal com han estat afirmant els magistrats responsables d’aquests concursos, com la magistrada del Mercantil 3 de Barcelona, o el magistrat del Mercantil 7 de Barcelona, tots dos òrgans judicials que tramiten concursos d’empresaris.

En el mateix sentit s’ha pronunciat el magistrat Ignacio Sancho Gargallo, membre de la Sala Civil del Tribunal Suprem.

Convé tenir en compte la diferenciació entre concurs de persona física empresària o la de persona física natural. El concurs de persona física natural se substancia en Jutjat de Primera Instància 50 de Barcelona, i normalment no inclou crèdits de dret públic. Per contra, el concurs d’empresari es tramita davant un Jutjat del Mercantil de Barcelona, i sol incloure crèdits de dret públic. Cal saber, a més que l’acord extrajudicial de pagaments inicial s’ha de tramitar davant el Registre Mercantil o davant la Cambra de Comerç corresponent.

Nosaltres, com a professionals, recomanem tramitar l’Acord Extrajudicial de Pagaments davant la Cambra de Comerç corresponent, a causa de l’agilitat i diligència que esgrimeixen a l’hora de tramitar aquests expedients.

Un assalariat ha de presentar sol·licitud d’acord extrajudicial de pagaments com a empresari o com a persona física? 

Depèn únicament de quan es van generar els deutes. Si anteriorment una persona física era autònoma o empresari i durant aquest període va generar deutes, el fet que després sigui assalariat no influeix en res: s’ha de tramitar com a empresari.

Com hem de començar aquest tràmit?

A través de l’enviament del formulari sol·licitant acord extrajudicial de pagaments a la Cambra de Comerç, adjuntant tota la documentació: certificat d’antecedents penals (on no constin condemnes o si en consten, que no siguin delictes contra el patrimoni, Agència Tributària o Seguretat Social), certificat de deutes públics i privats, contractes existents, contractes bancaris, contractes de telefonia, contracte de lloguer o d’hipoteca, llista de despeses mensuals previstes a més de situació civil (solter, casat, divorciat, separat, etc.).

Després de l’enviament, serà la Cambra de Comerç qui nomenarà a un mediador concursal. Si cap mediador concursal accepta el càrrec, es podrà presentar directament concurs de creditors davant el jutjat Degà, perquè sigui repartit a un dels jutjats del mercantil. En aquesta sol·licitud de concurs voluntari s’ha de justificar els requisits del BEPI.

En un país on existeixen 3 milions d’autònoms, és evident que hi haurà un gran percentatge que hauran contret deutes, i un altre gran percentatge que haurà fracassat en les seves ambicions empresarials. Per a ells és possible aconseguir una segona oportunitat.