L’import de la revaloració d’immobles plantejada sense que es realitzi en virtut d’una norma legal o reglamentària, i en contra de la normativa del Pla General de Comptabilitat, no s’integrarà en la base imposable de l’impost sobre societats, és a dir, aquesta revaloració no tindrà efectes fiscals. No haurà de declarar cap ingrés i les amortitzacions es continuaran aplicant sobre el valor inicial. Haurà d’incloure en la memòria la informació sobre la revaloració realitzada.

Si la seva empresa ha reduït els beneficis, i vostè ha pensat que una bona manera de reforçar la seva imatge és revaloritzar alguns actius que tenen un valor comptable molt baix, ha de tenir en compte les conseqüències fiscals d’aquesta actuació i els seus efectes en l’impost sobre societats.

Quan una societat disposa entre el seu immobilitzat d’immobles adquirits fa molt temps, ja es tracti de terrenys o edificacions, normalment valorats a un preu inferior (molt inferior) al seu valor de mercat, és habitual preguntar-se si haurien de valorar-se pel seu valor real i així reflectir millor el veritable patrimoni de la societat. D’aquesta manera:

• L’actiu reflectirà un valor més pròxim al valor real dels béns i drets propietat de l’empresa.
• En el passiu apareixerà una reserva per l’import de la revaloració: els fons propis guanyaran pes i milloraran la imatge de l’empresa enfront de bancs i creditors.

Normativa comptable

En aquest sentit, hem de tenir en compte que la normativa comptable no permet la revaloració de l’immobilitzat amb caràcter general, tret que es realitzi en virtut d’una norma legal o reglamentària. Així, la norma de registre i valoració 2a del Pla General de Comptabilitat estableix que amb posterioritat al seu reconeixement inicial, els elements de l’immobilitzat material es valoraran pel seu preu d’adquisició o cost de producció menys l’amortització acumulada i, en el seu cas, l’import acumulat de les correccions valoratives per deterioració reconegudes.

En la mateixa línia es postula la resolució de 1 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries, que només contempla modificacions a l’alça en el valor posterior dels elements d’immobilitzat en cas de renovació, ampliació i millora.

Sense incidència fiscal

No obstant això, en cas d’infringir la normativa comptable i procedir a una revaloració de l’immobilitzat material, sigui arbitrària o no, l’article 17.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (LIS), estableix que aquesta revaloració voluntària no té cap mena d’efecte fiscal. És a dir:

• No és ingrés. No haurà de computar cap ingrés en la seva declaració de l’impost sobre societats (tant si la revaloració es comptabilitza contra un compte de reserves com si es comptabilitza contra un ingrés de l’any).
• Es mantenen les pèrdues. La revaloració tampoc afectarà les pèrdues pendents de compensar. És a dir, si la seva empresa té pèrdues abans de la revaloració, aquestes pèrdues continuaran sent compensables amb els beneficis futurs, sigui com sigui la forma en què hagi comptabilitzat la revaloració.
• Amortització igual. I l’amortització fiscalment deduïble continuarà sent la que aplicava abans de la revaloració (és a dir, haurà de continuar calculant les amortitzacions fiscals sobre el valor d’adquisició originari).

Atenció. L’import de les revaloracions comptables no s’integrarà en la base imposable, excepte quan es duguin a terme en virtut de normes legals o reglamentàries que obliguin a incloure el seu import en el compte de pèrdues i guanys. L’import de la revaloració no integrada en la base imposable no determinarà un valor més gran, a efectes fiscals, dels elements revaloritzats.

Els ingressos i despeses derivats d’aquest element es determinaran a efectes fiscals sobre el mateix valor que tenien amb anterioritat a la realització de la revaloració, la qual cosa suposa haver d’efectuar els corresponents ajustos al resultat comptable a fi de determinar la base imposable de cada exercici en el qual es computin els ingressos o despeses comptables procedents dels elements revaloritzats.

Tingui en compte que els béns afectats continuaran tenint, a efectes fiscals, el valor originari: si en el futur els ven, la plusvàlua haurà de calcular-se per la diferència entre el valor de venda i el valor net comptable, sense tenir en compte la revaloració.

Esment en la memòria

A més, en cas de procedir a una revaloració comptable, l’article 122 de la LIS estableix l’obligació d’esmentar en la memòria dels comptes anuals sobre l’import de la revaloració, els elements afectats i el període impositiu en què es van practicar.

Aquest esment s’haurà de realitzar en totes i cadascuna de les memòries corresponents als exercicis en què els elements revaloritzats es trobin en el patrimoni del contribuent, en cas contrari, el seu incompliment constituirà infracció tributària greu, sancionada amb una multa pecuniària proporcional del 5 per cent de l’import de la revaloració, el pagament de la qual no determinarà que el citat import s’incorpori, a efectes fiscals, al valor de l’element patrimonial objecte de la revaloració.