Es considera cas sospitós d’infecció per SARS‐CoV‐2 qualsevol persona amb un quadre clínic d’infecció respiratòria aguda d’aparició sobtada de qualsevol gravetat amb febre, tos o sensació de falta d’aire. Altres símptomes com la odinofàgia, anòsmia, agèusia, dolors musculars, diarrees, dolor toràcic o cefalees, entre altres, poden ser considerats també símptomes de sospita d’infecció per SARS‐CoV‐2 segons criteri clínic.

El Ministeri de Sanitat presenta el document Instruccions sobre la realització de proves diagnòstiques per a la detecció de la COVID-19 en les empreses, que està en revisió permanent en funció de l’evolució i nova informació que es disposi de la infecció pel nou coronavirus (SARS‐CoV‐2).

La indicació per a la realització de proves diagnòstiques per a la detecció de la COVID‐19 haurà de ser prescrita per un facultatiu d’acord amb les directrius, instruccions i criteris acordats a aquest efecte per l’autoritat sanitària competent.

El Ministeri de Sanitat va publicar l’Estratègia de diagnòstic, vigilància i control en la fase de transició de la pandèmia de COVID‐19, l’objecte de la qual és la detecció precoç de tots els casos compatibles amb COVID‐19 per controlar la transmissió de la malaltia. La detecció precoç d’infecció per SARS‐CoV‐2 es farà mitjançant la realització d’una PCR (o una altra tècnica de diagnòstic molecular que es consideri adequada) a tot cas sospitós d’infecció en les primeres 24 hores.

Es considera cas sospitós d’infecció per SARS‐CoV‐2 qualsevol persona amb un quadre clínic d’infecció respiratòria aguda d’aparició sobtada de qualsevol gravetat amb febre, tos o sensació de falta d’aire. Altres símptomes com la odinofàgia, anòsmia, agèusia, dolors musculars, diarrees, dolor toràcic o cefalees, entre altres, poden ser considerats també símptomes de sospita d’infecció per SARS‐CoV‐2 segons criteri clínic.

L’OMS indica que la prova molecular (per exemple, PCR) de mostres del tracte respiratori és el mètode recomanat per a la identificació i confirmació de laboratori dels casos de COVID‐19, i es prioritza la seva utilització enfront d’altres estratègies.

Quant a les proves de diagnòstic mitjançant test ràpids, l’OMS, segons l’evidència actual, únicament recomana el seu ús per a determinades situacions i estudis, i amb finalitats de recerca. Les tècniques de detecció ràpida d’antígens o anticossos no es consideren adequades per al diagnòstic d’infecció aguda.

Vegeu el document