El Ministeri d’Hisenda ha publicat un projecte de resolució de la Direcció General de Tributs (DGT) sobre el concepte d’entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger.

En el nostre ordenament jurídic, estan sotmeses al règim d’atribució de rendes les següents entitats:

• Societats civils sense personalitat jurídica
• Societats civils amb personalitat jurídica que no tenen objecte mercantil (des de gener del 2016)
• Qualsevol entitat sense personalitat jurídica que constitueixi una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d’imposició.
• Herències jacents.
• Comunitats de béns.
• Entitats constituïdes a l’estranger la naturalesa jurídica de les quals sigui idèntica o anàloga a la de les entitats en atribució de rendes constituïdes d’acord amb les lleis espanyoles.

La principal dificultat a abordar per a determinar si l’entitat constituïda a l’estranger té una naturalesa idèntica o anàloga a les entitats constituïdes conforme a les lleis espanyoles resideix en l’absència d’una naturalesa jurídica comuna entre les diferents entitats sotmeses a aquest règim, la qual cosa implica que l’entitat constituïda a l’estranger pot coincidir només parcialment amb alguna d’elles.

L’anàlisi de la doctrina emesa per la DGT sobre la condició o no d’entitat en atribució de rendes idèntica o anàloga a les constituïdes d’acord amb les lleis espanyoles posa de manifest l’evolució històrica que ha experimentat la posició de l’administració tributària en aquest tema.

És en la consulta vinculant V3557-15, de 17 de novembre, sobre la transformació d’una “Commanditaire Vennootschap” (CV) tancada en una CV oberta quan el règim fiscal esdevé en un element definitori essencial. En contestacions a consultes anteriors, el Centre Directiu havia conclòs, sobre el caràcter de les CV tancades com a entitats anàlogues a les entitats en règim d’atribució de rendes. Tenint en compte que les característiques són similars, però la CV oberta és subjecte passiu de l’impost sobre societats als Països Baixos, es conclou que no tindrà la consideració d’entitats en règim d’atribució de rendes.

Un element definitori essencial de la naturalesa jurídica idèntica és el fet que es tracti d’entitats sotmeses a un règim d’atribució de rendes, és a dir, que no siguin contribuents per si mateixes de cap impost, sinó que ho siguin els seus socis o partícips. És a dir, per primera vegada la consideració del règim fiscal de l’entitat al seu país de constitució és determinant, criteri que es mantindrà a partir d’aquest moment, en consultes successives.

Així, la qualificació de les entitats constituïdes a l’estranger s’ha d’enfocar com a entitats en atribució de rendes ateses les característiques definitòries del règim fiscal d’atribució de rendes regulat en el nostre ordenament jurídic.

Projecte de resolució de la Direcció General de Tributs (DGT) sobre el concepte d’entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger

A fi d’establir un marc interpretatiu clar i precís que eviti l’existència de règims tributaris divergents sobre la mateixa entitat en diferents Estats, distorsions en la competència o situacions de doble imposició o la seva absència, i facilitant el compliment voluntari de les obligacions tributàries i la reducció del risc d’elusió fiscal, així com la reducció dels eventuals costos indirectes que suposa la presentació i contestació a les consultes corresponents sobre aquestes entitats, el projecte de resolució de la DGT estableix les característiques bàsiques que ha de reunir una entitat constituïda a l’estranger per a ser considerada a Espanya com una entitat en règim d’atribució de rendes a l’efecte de l’IRPF, de l’IS i de l’IRNR.

Aquestes característiques són les següents:

• Que l’entitat no sigui contribuent d’un impost personal sobre la renda en l’estat de constitució.
• Que les rendes generades per l’entitat s’atribueixin fiscalment als seus socis o partícips sent aquests els qui tributin per les mateixes en el seu impost personal.

Aquesta atribució s’haurà de produir pel mer fet de l’obtenció de la renda per part de l’entitat, sense que sigui rellevant a aquest efecte si les rendes han estat o no objecte de distribució efectivament als socis o partícips.

• Que la renda obtinguda per l’entitat en atribució de rendes i atribuïda als socis o partícips conservi la naturalesa de l’activitat o font de la qual procedeixin per a cada soci o partícip.