Close

Novetats en el règim intracomunitari de béns en l’IVA a partir de l’1 de gener del 2020

Novetats en el règim intracomunitari de béns en l’IVA a partir de l’1 de gener del 2020

El passat 1 d’octubre el Ministeri d’Hisenda va publicar l’avantprojecte de la Llei de l’IVA i el projecte del Reglament de l’IVA mitjançant els quals es pretén incorporar a l’ordenament intern espanyol una sèrie de mesures de simplificació en les operacions intracomunitàries conegudes com “VAT Quick Fixes 2020”, que tenen com a finalitat garantir que tots els Estats membres apliquin de forma harmonitzada el mateix tractament tributari a determinades operacions del comerç intracomunitàries (com per exemple, les vendes en consigna i vendes en cadenes; la prova del transport en els lliuraments intracomunitaris, o els nous requisits materials perquè aquests lliuraments gaudeixin d’exempció).

Una de les àrees d’actuació en què se centra el Pla d’acció de l’IVA de la Comissió Europea (aprovat a l’abril del 2016) és establir un sistema definitiu de l’IVA de la Unió per al comerç intracomunitari que redueixi les possibilitats del frau. Atès que per a l’aprovació d’aquest règim definitiu cal la unanimitat dels Estat membres, el seu debat i la seva entrada en vigor seran una labor àrdua i que durarà diversos anys (de moment la seva entrada en vigor està prevista per a juliol del 2022).

Fins que el règim definitiu entri en vigor, la Comissió ha decidit adoptar una sèrie de “solucions ràpides” (o quick fixes), que s’han acabat regulant en la Directiva (UE) 2018/1910, del Consell de 4 de desembre del 2018, pel qual es modifica el Reglament d’Execució (UE) 282/2011 del Consell de 15 de març del 2011 pel que fa a determinades exempcions relacionades amb operacions intracomunitàries.

Doncs bé, en relació amb aquestes quick fixes previstes en la Directiva 2018/1910, el passat 1 d’octubre el Ministeri d’Hisenda va publicar un avantprojecte per a modificar la Llei de l’IVA i un projecte per a modificar el Reglament de l’IVA mitjançant els quals es pretén incorporar a l’ordenament intern espanyol aquestes mesures de simplificació en les operacions intracomunitàries conegudes com “VAT Quick Fixes 2020”.

L’objectiu d’aquestes mesures és aconseguir un tractament harmonitzat en tots els Estats membres de determinades operacions de comerç transfronterer i aconseguir una tributació simplificada i uniforme d’aquestes operacions intracomunitàries, que fins avui estan sent interpretades de manera divergent per les diferents administracions tributàries.

Entre altres modificacions, l’avantprojecte simplifica les operacions relatives a les vendes de béns en consigna i les operacions de venda en cadena: així, l’enviament d’una mercaderia a un magatzem o les instal·lacions d’un client en un altre Estat membre no tindrà consideració de transacció intracomunitària fins que el client efectivament retiri la mercaderia d’aquest magatzem de consigna.

Així mateix, es regula l’exigència com un requisit material i no formal que l’adquirent, per a aplicar l’exempció en els lliuraments intracomunitaris de béns, disposi d’un número d’identificació a l’efecte d’IVA atribuït per un Estat membre diferent d’Espanya.

L’entrada en vigor d’aquestes noves mesures està prevista per a l’1 de gener del 2020.

A continuació els expliquem de manera resumida aquestes mesures:

1. Venda de béns en consigna

Les mercaderies en consigna són vendes d’importància creixent en els últims anys que tenen lloc quan un empresari realitza una transferència de béns des d’un Estat membre amb destinació al territori d’un altre Estat membre amb la finalitat de mantenir un estoc de producte en les instal·lacions dels seus clients per a, d’aquesta manera, poder agilitar els lliuraments segons les necessitats.

La DGT ha mantingut el criteri que si des del moment de la recepció en el territori d’aplicació de l’impost (TAI), i independentment de quan es produeix la venda jurídica, el client assumeix el risc sobre el producte dipositat i en disposa per al seu ús industrial o comercial, sense que el seu poder de disposició sobre les mercaderies tingui cap limitació, s’ha d’entendre que el proveïdor realitza un lliurament intracomunitari de béns en el seu Estat d’establiment i el client una adquisició intracomunitària de béns en territori espanyol (TAI). Si no es compleix l’anterior, actualment el proveïdor no establert es veu forçat a registrar-se al nostre país i complir una sèrie d’obligacions formals.

Doncs bé, ara s’estableix una nova regulació dels acords de venda de béns en consigna, pels quals un proveïdor envia béns des d’un Estat membre a un altre quedant emmagatzemats a la disposició d’un altre empresari o professional, que pot adquirir-los en un moment posterior a la seva arribada. Fins ara es considerava que el proveïdor realitzava una operació assimilada a un lliurament intracomunitari de béns en l’Estat de partida i una operació assimilada a una adquisició intracomunitària de béns en l’Estat de destinació, i en el moment de l’adquisició pel client es realitzava una tercera operació (lliurament interior) amb aplicació de la regla d’inversió del subjecte passiu.

Amb la modificació, sempre que es compleixin determinats requisits, existirà un lliurament intracomunitari de béns exempta en l’Estat de partida a càrrec del proveïdor i en el moment de l’adquisició, una adquisició intracomunitària de béns pel client. Aquests requisits són de forma resumida:

  • El proveïdor no es troba establert ni té un establiment permanent en l’Estat membre d’arribada dels béns (Espanya, en el nostre cas).
  • El client disposa d’un NIF-IVA atribuït per l’Estat membre d’arribada dels béns, i la seva identitat és coneguda en el moment de l’inici del transport d’aquests béns.
  • Totes dues parts porten un control i registre exhaustiu dels béns lliurats sota aquest sistema de vendes.
  • La venda del client es produeix dins dels 12 mesos posteriors a l’arribada dels béns a l’Estat membre al qual han estat transportats. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi produït la venda, s’entendrà que s’ha produït una transferència de béns assimilada.

Per garantir aquestes mesures de simplificació de venda de béns en consigna, els empresaris i professionals hauran de portar llibres registres específics referits a aquestes operacions. L’obligació de portar aquests llibres a través de la seu electrònica de l’AEAT per als subjectes acollits al SII es retarda fins a 1 de gener del 2021. El venedor que expedeixi o transporti béns a un altre Estat membre queda també obligat a presentar una declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries, en el model 349. Se suprimeix la possibilitat de presentar aquesta declaració de manera anual, amb l’objectiu que el compliment d’aquest requisit s’aproximi en el temps a la data de l’operació.

2. Vendes en cadena

També s’introdueixen modificacions en la regulació de les operacions en cadena en les quals entre el proveïdor i l’adquirent final existeixen un intermediari o més. En aquest cas, per evitar la doble imposició, es considera que només existeix un únic transport intracomunitari. L’expedició o transport queda vinculada al lliurament efectuat per l’intermediari que expedeixi els béns directament al client, sempre que l’intermediari hagi comunicat al seu proveïdor el seu número d’identificació fiscal a l’efecte de l’IVA.

Per tant, en virtut de la modificació que es proposa en la Llei de l’IVA, amb caràcter general en aquesta mena d’operacions el transport o expedició s’imputarà a la primera venda de la cadena, és a dir, la que realitzi el primer proveïdor a favor de l’intermediari. Aquest lliurament és la que es considera com a lliurament intracomunitari i per tant, exempta de l’IVA.

No obstant això, aquesta expedició o transport s’entendrà vinculada al lliurament efectuat per l’intermediari al seu client quan es produeixin les següents circumstàncies:

  • 1r. L’intermediari comuniqui al proveïdor un NIF-IVA espanyol; i
  • 2n. L’intermediari transporti les mercaderies, per ell mateix o per mitjà d’un tercer que actua en el seu nom, des del TAI amb destinació a un altre Estat membre.

En aquest cas, el lliurament efectuat pel primer proveïdor serà interior a l’efecte de l’IVA (subjecte i no exempt), sent el lliurament intracomunitari exempt a l’efecte de l’IVA el realitzat per l’intermediari.

3. Requisits materials a complir per a l’exempció en els lliuraments comunitaris de béns: NIF-IVA i model 349

Es pretén modificar la Llei de l’IVA per a ampliar els requisits que caldrà complir per a l’aplicació de l’exempció de l’IVA en els lliuraments intracomunitaris de béns. En concret, per a poder aplicar l’exempció:

  • A l’empresari o professional que realitzi el lliurament se li haurà de comunicar per part del comprador un NIF-IVA vàlid assignat per un Estat membre diferent de l’Estat Espanyol (requisit ja existent).
  • Aquest empresari o professional que realitzi el lliurament haurà d’haver inclòs aquesta operació en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349).

A partir de l’any 2020 tots dos requisits passaran a ser requisits materials en comptes de formals.

4. La prova del transport en els lliuraments intracomunitaris

S’estableix que amb efectes des del 01-01-2020 l’expedició o transport dels béns a l’Estat membre de destinació es justificarà per qualsevol mitjà de prova admès en dret i, en particular, mitjançant els elements de prova establerts en el Reglament d’Execució 282/2011 del Consell de la UE (document CMR, pòlissa d’assegurança relativa al transport, document oficial expedit per una autoritat pública que acrediti l’arribada dels béns a l’Estat membre de destinació…).

Quan el transport del lliurament intracomunitari el realitzi el venedor, aquest haurà de disposar d’almenys dos elements de prova no contradictoris. Quan el transport el realitzi el comprador, el venedor haurà de disposar d’una declaració escrita del comprador que certifiqui que els béns han estat transportats per ell, i almenys dos elements de prova no contradictoris.

Vegeu:

Saeta © 2016 All Rights Reserved