Les pensions en favor de familiars. Què hem de saber?

Les pensions en favor de familiars. Què hem de saber?

La pensió en favor de familiars és una prestació de la Seguretat Social pertanyent al nivell contributiu, és a dir, els causants de la qual seran persones que acreditin uns requisits mínims de cotització. Aquesta prestació consisteix en una pensió que es concedeix a aquells familiars que hagin conviscut i depès econòmicament de la persona morta i que acreditin els requisits exigits.

La pensió en favor de familiars és una prestació de la Seguretat Social pertanyent al nivell contributiu, és a dir, els causants de la qual seran persones que acreditin uns requisits mínims de cotització. Aquesta prestació consisteix en una pensió que es concedeix a aquells familiars que hagin conviscut i depès econòmicament de la persona morta i que acreditin els requisits exigits.

Qui poden ser els beneficiaris?
  • Néts i germans, orfes de pare i mare, homes o dones, sempre que en la data de la defunció siguin:
  • Menors de 18 anys o majors que tinguin reduïda la seva capacitat de treball en un percentatge valorat en grau d’incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa
  • Menors de 22 anys, quan no efectuen un treball lucratiu o quan, realitzant-lo, els ingressos que obtinguin, en còmput anual, no superin el límit del 75% del salari mínim interprofessional que es fixi a cada moment, també en còmput anual.
  • Mare i àvies vídues, solteres, casades, el marit de les quals sigui major de 60 anys o estigui incapacitat per al treball, separades judicialment o divorciades.
  • Pare i avis amb 60 complerts o incapacitats per a tot treball.
  • Fills i germans de pensionistes de jubilació o incapacitat permanent, totes dues en la seva modalitat contributiva, o d’aquells treballadors que en morir reunien els requisits per al reconeixement del dret a pensió de jubilació o d’incapacitat permanent (l’expedient d’incapacitat permanent dels quals estigués pendent de resolució), homes o dones més grans de 45 anys, que estiguin solters, vidus, separats judicialment o divorciats, sempre que acreditin dedicació prolongada a cura del causant.

Tots els beneficiaris hauran de complir, a més, els següents requisits:

  • Haver conviscut amb el causant i a les seves expenses amb 2 anys d’antelació a la seva defunció o des de la mort del familiar amb el qual convisquessin, si aquesta hagués ocorregut dins d’aquest període.
  • No tenir dret a pensió pública.
  • No tenir mitjans de subsistència, per tenir ingressos econòmics iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, i de familiars amb obligació i possibilitat de prestar-los aliments.

Atenció. Estan obligats a prestar-se aliments, segons el que s’estableix en els articles 142 i 143 del Codi Civil, els cònjuges, ascendents i descendents; els germans només es deuen els “auxilis necessaris per a la vida”, per la qual cosa queden exclosos de l’obligació de prestar aliments.

Requisits del finat
  • Que estigués en alta o situació assimilada a l’alta, 500 dies dins d’un període ininterromput de 5 anys immediatament anteriors a la defunció o 15 anys al llarg de tota la vida laboral.
  • Sense alta: 15 anys al llarg de tota la vida laboral.
  • Pensionistes: no s’exigeix període de cotització.
  • No s’exigeix període previ de cotització, quan la mort es produeix com a conseqüència d’accident o malaltia professional.
Quantia de la pensió

La quantia s’obté aplicant el percentatge del 20% a la base reguladora, amb el límit màxim establert:

  • Quan existeixin diversos beneficiaris, la suma de les quanties de les prestacions per mort i supervivència no pot excedir del 100% de la base reguladora que correspongui. Aquesta limitació s’aplicarà a la quantia inicial, però no afectarà les revaloracions periòdiques que procedeixin en endavant.
    A l’efecte d’aquesta limitació, les pensions d’orfandat tenen preferència sobre les “pensions” en favor d’altres familiars i, pel que respecta a aquestes, l’ordre de preferència és el següent:

    • Néts i germans, menors de 18 anys o majors incapacitats, del causant.
    • Pare i mare del causant.
    • Avis i àvies del causant.
    • Fills i germans del pensionista de jubilació o incapacitat permanent, en la seva modalitat contributiva, més grans de 45 anys i que reuneixin els altres requisits establerts.
  • La limitació del 100% de la base reguladora no impedirà el reconeixement del “subsidi temporal” en favor de familiars, ja que aquest no es veu afectat pel límit esmentat.
Regles especials:
  • Si a la mort del causant no quedés cònjuge supervivent ni fills amb dret a pensió d’orfandat, o quan el cònjuge supervivent amb dret a pensió de viduïtat morís estant-ne en el gaudi sense que quedin orfes beneficiaris, la pensió en favor dels corresponents familiars es podrà incrementar amb el percentatge (52%) de viduïtat.
    L’increment s’atribuirà, en primer lloc, als néts i germans del causant i, en la seva absència, als ascendents i fills o germans dels pensionistes d’incapacitat permanent o jubilació contributives amb dret a pensió en favor de familiars, distribuïda per parts iguals entre els beneficiaris.
  • Si la defunció deriva d’accident de treball o malaltia professional i els beneficiaris són els pares que estaven a càrrec del mort, sempre que no existeixin uns altres familiars del causant amb dret a pensió, ni els propis pares hi tinguin dret, es concedeix a aquests una indemnització especial a tant alçat:
  • De 9 mensualitats de la base reguladora, si es tracta d’un ascendent.
  • De 12 mensualitats de la base reguladora, si es tracta de tots dos ascendents.
Abonament
  • La pensió s’abona mensualment, amb dues pagues extraordinàries a l’any, que es fan efectives amb les mensualitats de juny i novembre, excepte en els casos d’accident de treball i malaltia professional, en què estan prorratejades dins de les dotze mensualitats ordinàries.
  • La pensió, inclòs l’import de la pensió mínima, es revaloritza al començament de cada any, d’acord amb el que es disposa en l’article 58 de la Llei general de la Seguretat Social i en el Reial decret de revaloració de pensions que es publica anualment.
  • Es garanteixen quanties mínimes mensuals per beneficiari. Si no existeix vídua/o ni orfe pensionista, es distingeix:
    • Un únic beneficiari amb 65 anys.
    • Un únic beneficiari menor de 65 anys.
    • Diversos beneficiaris.
  • La pensió està subjecta a tributació en els termes establerts en les normes reguladores de l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i sotmesa, si escau, al sistema general de retencions a compte de l’impost, amb les següents excepcions: estarà exempta si deriva d’actes de terrorisme o si ha estat reconeguda com a conseqüència d’una incapacitat permanent en els graus d’absoluta o gran invalidesa.
  • La pensió s’abonarà en els casos de menors o incapacitats:
    • Si l’orfe és menor de 18 anys, a qui el tingui a càrrec seu, en tant compleixi amb l’obligació de mantenir-lo i educar-lo, o a qui tingui atribuïda la guarda del menor, si aquest es troba en situació de desemparament constatat per l’entitat pública competent.
      En cap cas, serà abonada la pensió a qui fos condemnat, per sentència ferma, per la comissió d’un delicte dolós d’homicidi en qualsevol de les seves formes o de lesions quan l’ofesa pel delicte fos el seu cònjuge o excònjuge, o estigués o hagués estat lligat a ella per anàloga relació d’afectivitat, fins i tot sense convivència, tret que hagués mediat reconciliació entre ells.
    • Si l’orfe és més gran de 18 anys, se li abonarà directament, tret que hagi estat declarat incapacitat judicialment, i en aquest cas s’abonarà a qui tingui atribuïda la seva guarda.
Compatibilitats
  • És compatible amb les pensions de viduïtat i orfandat causades pel mateix subjecte.
  • La realització de treballs per part del nét i germà menor de 22 anys produeix els mateixos efectes suspensius que els indicats en la pensió de orfandat.
  • És incompatible amb el percebo pel beneficiari d’altres pensions públiques, així com amb ingressos de qualsevol naturalesa que superin, en còmput anual, la quantia del salari mínim interprofessional vigent a cada moment, també computada anualment.
  • Si el causant no es trobés en alta o en situació assimilada a la d’alta en la data de la defunció, serà incompatible amb el reconeixement d’una altra pensió en favor de familiars en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, tret que les cotitzacions acreditades en cadascun dels règims se superposin, almenys, durant 15 anys.
Quan s’extingeix la pensió?

En el cas que els beneficiaris siguin néts/es i germans/es:

  • Per complir l’edat mínima fixada en cada cas, tret que en aquest moment, tingués reduïda la seva capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d’incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
  • Per cessar la incapacitat que atorga dret a la pensió.
  • Per adopció.
  • Per contraure matrimoni, tret que estigués afectat per incapacitat permanent en grau d’absoluta o gran invalidesa. Aquesta excepció només és aplicable als matrimonis celebrats a partir del 23-11-2005.
  • Per defunció.

En el cas que els beneficiaris siguin ascendents i fills/es i germans/es de pensionistes:

  • Per contraure matrimoni.
  • Per defunció.
  • Per comprovar-se que no va morir el treballador desaparegut.