El Tribunal Suprem en una sentència recent ha confirmat que en cas d’extinció del contracte de relleu opera la indemnització prevista per als contractes temporals, és a dir, la de 12 dies de salari per any treballat, i no la de 20 dies.

El Tribunal Suprem acaba de sentenciar que en cas d’extinció del contracte de relleu opera la indemnització prevista per als contractes temporals, és a dir, la de 12 dies de salari per any treballat, i no la de 20 dies (sentència del Tribunal Suprem de data 7 de maig del 2019, en unificació de doctrina).

El TS conclou que no és contrari a la normativa comunitària sobre contractació temporal que la normativa espanyola estableixi una indemnització de 12 dies de salari per any de servei per als supòsits de terminació de contractes de treball temporals subscrits vàlidament, i, en concret, per a la terminació d’un contracte temporal de relleu d’un treballador jubilat parcialment, encara que aquest pronunciament es podria fer extensible a altres contractes de treball temporals.

El criteri del Tribunal Suprem ratifica l’establert anteriorment, per a un supòsit anàleg, per la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 5 de juny del 2018, així com a resoldre en sentit negatiu la polèmica plantejada per alguns tribunals superiors de justícia espanyols, a resultes del pronunciament inicial del TJUE en el conegut cas de Diego Porras, relativa al fet que la indemnització aplicable a la terminació dels contractes de treball temporals subscrits vàlidament hauria de ser la de 20 dies de salari per any de servei establerta per a les extincions contractuals per causes objectives -econòmiques, tècniques, organitzatives o productives-

La qüestió que es planteja en aquest recurs de cassació per a la unificació de doctrina versa sobre l’import de la indemnització que correspon al treballador rellevista que veu vàlidament extingit el seu contracte de treball -contracte a temps parcial per a cobrir la part de jornada que no realitza el treballador jubilat parcial- en accedir a la jubilació total el treballador rellevat.

En definitiva, si s’aplica la indemnització prevista per a l’extinció dels contractes temporals (art. 49.1.c de l’ET), de 12 dies de salari per any treballat, o bé s’aplica la de 20 dies de salari per any treballat.

La sentència del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem unifica doctrina i, emparant-se en la jurisprudència del TJUE, determina que la indemnització aplicable és la de 12 dies de salari per any treballat.

Atenció. Aquesta indemnització és la que fixa l’Estatut dels Treballadors per a la finalització de contractes temporals (excepte els d’interinitat i els formatius).

Malgrat que alguna sentència havia reconegut el pagament d’una indemnització de 20 dies per any en aquests casos, el Tribunal Suprem clou la qüestió. En concret, indica que aquest tipus d’extinció de la relació laboral s’ha d’indemnitzar amb l’import de 12 dies de salari per any de servei perquè es tracta d’una extinció vàlida d’un contracte temporal, i no d’un cessament per causes objectives.