Comença la declaració de l’impost sobre societats de l’exercici 2018

Comença la declaració de l’impost sobre societats de l’exercici 2018

La principal novetat de la campanya societats 2018 consisteix que, a partir de l’1 de juliol del 2019, no estarà disponible el programa d’ajuda PADIS del model 200, que serà substituït, per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2018, per un formulari d’ajuda (Societats WEB), amb l’objectiu d’introduir millores en la gestió de les declaracions tributàries presentades pels contribuents.

El passat dia 1 de juliol va començar la campanya de l’impost sobre societats 2018, que presenta novetats importants i obligacions de caràcter formal que hem de conèixer.

El termini de presentació es manté amb caràcter general dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural, i es produeix la domiciliació del pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és del 1-7-2019 al 20-7-2019, tots dos inclusivament, si bé es pot realitzar en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi obert al seu nom el compte en el qual es domicilia el pagament. En els supòsits de domiciliació bancària els pagaments s’entenen realitzats en la data de càrrec en compte de les domiciliacions, i es considera justificant de l’ingrés l’expedit per l’entitat de dipòsit.

Tot això, sense perjudici dels terminis de presentació de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Atenció. Recordi que tindrà caràcter obligatori per als contribuents, la presentació per via electrònica a través d’Internet dels models 200 i 220, independentment de la forma o denominació que adopti el subjecte passiu de l’impost.

Qui estan subjectes a l’impost sobre societats?

La subjecció a l’impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideraran residents en territori espanyol les entitats en les quals concorri algun dels següents requisits:

  • Que s’haguessin constituït conforme a les lleis espanyoles.
  • Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
  • Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquest efecte, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’Administració tributària podrà presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat com a paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirecta, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal s’hi desenvolupi, tret que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori espanyol:

Tota classe d’entitats, sigui quina sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

S’inclouen, entre d’altres:

  • Les societats civils amb objecte mercantil
  • Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
  • Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
  • Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
  • Les societats unipersonals.
  • Les agrupacions d’interès econòmic.
  • Les agrupacions europees d’interès econòmic.
  • Les associacions, fundacions i institucions de tota mena, tant públiques com privades.
  • Els ens públics (administracions de l’Estat, administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més, les següents entitats, sense personalitat jurídica pròpia:

  • Els fons d’inversió regulats en la Llei d’institucions d’inversió col·lectiva.
  • Les unions temporals d’empreses.
  • Els fons de capital-risc.
  • Els fons de pensions.
  • Els fons de regulació del mercat hipotecari.
  • Els fons de titulització hipotecària.
  • Els fons de titulització d’actius.
  • Els fons de garantia d’inversions.
  • Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna.
  • Els Fons d’Actius Bancaris.

Els contribuents seran gravats per la totalitat de la renda que obtinguin, amb independència del lloc on s’hagués produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

Qui estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats?

Estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats tots els seus contribuents, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per tant, circumstàncies tals com que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, com a conseqüència d’aquesta activitat no s’hagin generat rendes sotmeses a tributació, no eximeixen al contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, les entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics, entre d’altres, estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com a úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent contempla les següents:

  • Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
  • Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
  • Que els seus ingressos totals no superin els 75.000 euros anuals.
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin els 2.000 euros anuals.
  • Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
  • Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció en la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents.

Atenció. Tingui present que des del 01-01-2016, les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil, que tributaven en règim d’atribució de rendes en l’IRPF, passen a ser contribuents de l’impost sobre societats. No obstant això, continuaran tributant per l’IRPF, les societats civils que realitzin activitats agrícoles, ramaderes, forestals, pesqueres, mineres, així com les professionals en el sentit de la Llei 2/2007, de societats professionals.

Quin és el període impositiu i la meritació de l’impost?

Regla general

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Regles particulars

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els següents casos:

  • Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, i estarà, en conseqüència, obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a aquest assentament de cancel·lació.
  • Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’impost sobre societats de l’entitat resultant.
  • Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

En cap cas, el període impositiu pot excedir de dotze mesos.

En resum:

La durada del període impositiu pot ser:

  • Dotze mesos
    • coincident amb l’any natural
    • no coincident amb l’any natural
  • Inferior a dotze mesos

En qualsevol cas, els contribuents de l’impost sobre societats hauran de presentar una declaració independent per cada període impositiu.

Pel que respecta a la meritació, l’impost sobre societats es meritarà l’últim dia del període impositiu.

Principals novetats per a la declaració de l’exercici 2018

En relació amb l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2018 s’han aprovat novetats que són objecte d’incorporació en el model de declaració, tot això sense perjudici dels terminis de presentació i peculiaritats de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Entre altres novetats, podem destacar:

Programa d’ajuda de la declaració de l’IS

A partir de l’1 de juliol de 2019 el programa d’ajuda PADIS del model 200 ja no estarà disponible i serà substituït per un formulari d’ajuda (Societats web) per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2018.

Excepcions a l’obligació de retenir i d’ingressar a compte

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, s’estableix un nou supòsit d’excepció a l’obligació de retenir. No hi ha obligació de retenir respecte de les quantitats satisfetes als fons de pensions pels fons de pensions oberts com a conseqüència del reintegrament o mobilització de participacions dels fons de pensions inversors o dels plans de pensions inversors. També, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, s’adapten determinats preceptes a la LIS o a la normativa financera a què es refereixen.

Reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles

S’introdueixen, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, modificacions en la regulació d’aquesta reducció i en el seu règim transitori (article 23 i disp. transitòria vintena LIS), per a adaptar la seva regulació als acords adoptats en el si de la Unió Europea i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) respecte als règims coneguts com «patent box», en particular per a observar el que s’estableix en l’informe relatiu a l’acció 5 del conegut com a Pla BEPS de l’OCDE, informe que recull l’anomenat «nexus approach» (criteri del nexe) com a criteri per a configurar un règim preferencial d’intangibles que no resulti perjudicial conforme a aquest estàndard internacional.

D’una banda, s’especifica que només les rendes positives són les que tenen dret a la reducció en la base imposable (abans s’esmentava només a rendes sense diferenciar entre positives o negatives). D’altra banda, s’actualitzen els supòsits en els quals es pot aplicar la reducció. En concret, per la cessió del dret d’ús o d’explotació, per les patents, models d’utilitat, certificats complementaris de protecció de medicaments i de productes fitosanitaris, dibuixos i models, o de programari avançat registrat que hagi estat obtingut com a resultat de projectes de R+D.

Si en un període impositiu s’obtenen rendes negatives, aquestes es reduiran quan no superin l’import de les rendes positives integrades en períodes impositius anteriors que haguessin aplicat la reducció.

Es regula un règim transitori d’aplicació per als actius intangibles del contribuent disponibles amb anterioritat a l’1 de juliol del 2016.

Despesa fiscalment no deduïble. AJD hipoteques

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 10 de novembre del 2018, s’estableix un nou supòsit de despesa fiscalment no deduïble  en establir-se que no tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble el deute tributari de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, modalitat actes jurídics documentats, documents notarials, en els supòsits a què es refereix el paràgraf segon de l’article 29 del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, és a dir, quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària.

CONSELLS A TENIR EN COMPTE

Comprovi els ajustos fiscals. Cal analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporàries) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost.

Amortitzacions. Comprovi els mètodes i percentatges d’amortització utilitzats en comptabilitat per a veure si són admesos per la norma fiscal. Es podran amortitzar lliurement, per totes les entitats, els elements de l’immobilitzat material nous el valor unitari del qual no excedeixi de 300 €, amb un límit de 25.000 € per període impositiu, i els elements d’immobilitzat material i intangible, exclosos edificis, afectes a R+D. Edificis afectes a R+D lineal en 10 anys.

Fons de comerç. Encara que el fons de comerç s’amortitza en un termini de 10 anys (10 per 100), des del punt de vista fiscal només es permet una deducció màxima anual del 5 per 100 (20 anys). Aquesta diferència té la conseqüència d’haver de realitzar en la base imposable un ajust positiu per la diferència entre l’amortització comptable i la fiscal.

Operacions vinculades. S’han de valorar obligatòriament a valor de mercat determinades operacions com les que es realitzen entre socis amb el 25% o més de participació i les societats, entre la societat i els administradors (però no respecte a les retribucions percebudes per l’exercici de les seves funcions), entre la societat i els parents (fins a tercer grau) o cònjuges dels socis i administradors i la societat, dues entitats del mateix grup comptable, etc. Tingui present també norma de seguretat per a determinades operacions vinculades entre socis professionals i les seves societats professionals.

Despeses no deduïbles. Comprovi les despeses comptables no deduïbles fiscalment o que tenen limitada la seva deduïbilitat (retribució de fons propis, donatius i liberalitats, despeses financeres, etc.). Les despeses per atenció a clients o proveïdors es limiten la seva deducció a l’1% de l’import net del volum de negocis del període impositiu. Seran deduïbles les retribucions als administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral amb l’entitat.

Despeses financeres. No són deduïbles les despeses derivades de deutes amb entitats del grup destinats a adquirir, a altres empreses del grup, participacions en fons propis o a aportar capital a entitats del grup. En la resta dels casos, la quantia deduïble de les despeses financeres es limita al 30% del benefici operatiu de l’exercici, amb un mínim de 1.000.000 €, i la deducció de l’excés es pot traslladar als exercicis següents, sense límit temporal, però sotmesos cada any, juntament amb les despeses del propi exercici, als límits quantitatius indicats.

Crèdits comercials i no comercials. Les despeses derivades de pèrdues per deterioració de crèdits comptabilitzades, només seran deduïbles quan, a la data de meritació de l’impost, hagin transcorregut 6 mesos des que va vèncer l’obligació, tret que el deutor es trobi en algun dels següents casos, en els quals la despesa és deduïble: (i) declarat en situació de concurs, sent suficient amb la resolució que el declari; (ii) Processat per delicte d’alçament de béns, sent suficient que simplement estigui processat per aquest delicte, encara que no hi hagi sentència judicial ferma; (iii) Quan les obligacions hagin estat reclamades judicialment o són objecte d’un litigi judicial o procediment arbitral de la solució del qual depengui el seu cobrament.

Reserves de capitalització i d’anivellament. Les societats que tributen al tipus general, així com les entitats parcialment exemptes i les de nova creació, poden utilitzar la reserva de capitalització, i reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys, excepte que tingui pèrdues comptables. D’altra banda, les empreses de reduïda dimensió (ERD) poden aplicar la reserva d’anivellament, consisteix en una reducció de la base imposable de fins al 10% del seu import amb un màxim absolut d’un milió d’euros l’any.

Tipus de gravamen. Recordi que el tipus de gravamen general i el de les ERD, i microempreses és del 25% en 2018. Les entitats de nova creació que desenvolupin activitats econòmiques tributaran al 15% durant els dos primers períodes (tret que hagin de tributar a un tipus inferior). No s’aplicarà aquest tipus a les entitats que tinguin la consideració d’entitat patrimonial. Per a les cooperatives fiscalment protegides, el resultat cooperatiu tributa al 20% i l’extra cooperatiu al 25%.

Deduccions per incentivar la realització de determinades activitats. Comprovi les deduccions vigents per a 2018: per activitats de R+D+i, per inversions en produccions cinematogràfiques, per producció de determinats espectacles en viu, per creació d’ocupació, inclosa la corresponent als treballadors discapacitats. Tingui present que el límit en cada exercici del total de deduccions és del 25% de la quota íntegra menys, si escau, les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. El límit anterior s’eleva al 50% si les despeses de R+D+i excedeixen en més del 10% de la quota íntegra.

També haurem de tenir en compte les possibles deduccions de la quota i altres beneficis previstos per la normativa fiscal que siguin aplicables, cal recordar especialment els establerts per a les empreses de reduïda dimensió (ERD) si el volum de negocis és inferior a 10 milions d’euros (llibertat d’amortització, amortització accelerada, reserva d’anivellament, pèrdua per deterioració dels crèdits per insolvències de deutors, etc.).