Quan parlem d’IVA, gran part de les empreses centra la seva atenció en el tipus impositiu aplicable. No obstant això, l’experiència demostra que molts problemes amb l’Agència Tributària neixen abans, concretament en determinar la base imposable.

La base imposable és l’import econòmic sobre el qual s’aplica el percentatge d’IVA corresponent. Sembla una qüestió senzilla, però no sempre ho és. La normativa contempla nombroses particularitats que obliguen a incloure determinats conceptes i excloure’n d’altres, així com modificar posteriorment les quotes inicialment declarades.

Una interpretació incorrecta pot traduir-se en liquidacions complementàries, sancions i interessos de demora.

1. No tot el que cobra l’empresa queda fora de la base imposable

Com a regla general, la base imposable està constituïda per la totalitat de la contraprestació rebuda del client o fins i tot de terceres persones. Això significa que, a més del preu principal, s’han d’afegir altres imports accessoris relacionats amb l’operació.

Entre ells destaquen:

• Despeses de transport.
• Comissions.
• Primes d’assegurança.
• Despeses repercutides al client.
• Envasos i embalatges.
• Tributs vinculats a l’operació, excepte l’IVA.

Exemple

Una empresa lloga un local comercial per 1.500 euros mensuals i repercuteix a més:

• Comunitat: 120 euros.
• IBI: 80 euros.
• Despeses de neteja: 100 euros.

La base imposable no és de 1.500 euros.

Base imposable: 1.500 + 120 + 80 + 100 = 1.800 euros.

Si l’arrendament està subjecte al tipus general del 21%:

IVA repercutit = 378 euros.

• Atenció. Molts arrendadors únicament apliquen IVA sobre la renda mensual i obliden incloure despeses repercutides. És una de les incidències més habituals detectades en comprovacions tributàries.

2. Els interessos no sempre formen part de la base imposable

La regla general estableix que els interessos reportats abans del moment en què neix l’IVA sí que formen part de la base imposable. Per contra, els interessos derivats d’ajornaments posteriors al lliurament podran quedar exclosos sempre que es compleixin determinats requisits legals.

Exemple

Una promotora ven un immoble per 250.000 euros. Condicions de pagament:

• Març: lliurament de 50.000 euros més 2.000 euros d’interessos.
• Octubre: lliurament de claus.
• Octubre: pagament de 100.000 euros.
• Gener següent: pagament final de 100.000 euros més 4.000 euros d’interessos.

Els 2.000 euros satisfets abans del lliurament formen part de la base imposable. No obstant això, els interessos corresponents a l’ajornament posterior al lliurament podran quedar exclosos si apareixen separats en factura i s’ajusten al valor normal de mercat.

• Atenció. No separar correctament els interessos en la factura pot provocar que Hisenda consideri tot l’import subjecte a IVA.

3. Les subvencions poden obligar a repercutir més IVA

No totes les subvencions tenen el mateix tractament. Quan una ajuda pública està directament relacionada amb el preu dels béns o serveis prestats, haurà d’incorporar-se a la base imposable. Per contra, les subvencions destinades a finançar estructures, inversions o activitats d’interès general normalment no en formaran part.

Exemple

Una empresa de transport urbà cobra:

• Preu del bitllet: 10 euros.
• Subvenció pública: 2 euros per viatger transportat.

La base imposable és: 10 + 2 = 12 euros.

Aplicant un IVA del 10%: 1,20 euros.

No obstant això, si l’Administració concedeix una ajuda anual de 100.000 euros destinada a renovar la flota d’autobusos, aquesta aportació no s’integraria, amb caràcter general, en la base imposable.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha flexibilitzat els requisits per a considerar una subvenció vinculada al preu, criteri assumit posteriorment per la Direcció General de Tributs i el TEAC.

• Atenció. Les empreses que reben subvencions haurien de revisar individualment cada ajuda abans de presentar les seves declaracions d’IVA.

4. Les bestretes continuen generant nombrosos errors

Les bestretes són quantitats pagades pel professional en nom i per compte del seu client. No formen part de la base imposable, però per a això s’han de complir requisits molt estrictes. És imprescindible que existeixi un mandat exprés del client, que la factura original estigui emesa a nom del client, es repercuteixi exactament el mateix import satisfet, i el professional no dedueixi l’IVA suportat.

Exemple

Un assessor avança 300 euros d’una taxa judicial pagada en nom del seu client. Si la factura o justificant figura a nom del client i posteriorment es repercuteix exactament el mateix import, estarem davant una bestreta. En canvi, si la factura s’emet a nom del despatx, deixarà de ser suplert i passarà a formar part de la base imposable.

• Atenció. L’absència d’una factura emesa directament a nom del client sol invalidar el tractament com a bestreta.

5. Els descomptes posteriors obliguen a rectificar l’IVA

Els descomptes concedits després d’emetre la factura poden reduir la base imposable. Això ocorre, per exemple, amb els denominats “ràpels” comercials.

Exemple

Una empresa concedeix a un dels seus distribuïdors un ràpel anual de 6.000 euros per aconseguir un determinat volum de compres. Serà necessari emetre la corresponent factura rectificativa i reduir la quota d’IVA inicialment declarada.

• Atenció. No emetre factures rectificatives quan es concedeixen descomptes posteriors pot generar discrepàncies entre clients i proveïdors.

6. Què succeeix quan el client no paga?

La Llei de l’IVA permet recuperar l’IVA repercutit i no cobrat en determinats supòsits. Entre altres requisits:

• Ha d’haver transcorregut un termini mínim de sis mesos o un any des de la meritació, segons el volum d’operacions.
• S’ha de reclamar el cobrament judicialment o notarial.
• La modificació s’ha de comunicar electrònicament a l’AEAT.
• S’ha d’emetre factura rectificativa.

Així mateix, existeixen regles específiques quan el deutor entra en concurs de creditors.

Exemple

Una assessoria factura el gener de 2025 uns honoraris de 4.840 euros (4.000 euros + IVA). Transcorreguts més de sis mesos, el client continua sense pagar. Si es compleixen els requisits legals i es reclama formalment el deute, podrà recuperar-se l’IVA ingressat.

• Atenció. La recuperació de l’IVA impagat està sotmesa a terminis molt estrictes. Deixar transcórrer uns mesos de més pot suposar la pèrdua definitiva del dret a recuperar les quotes ingressades.

7. Operacions entre parts vinculades sota vigilància especial

Quan existeixen relacions de vinculació entre les parts, Hisenda pot substituir el preu pactat pel valor normal de mercat. Això succeeix especialment quan una de les parts no es pot deduir íntegrament l’IVA o quan existeix aplicació de la regla de prorrata.

Exemple

Un soci lloga a la seva societat un immoble per 500 euros mensuals quan immobles similars en la zona es lloguen per 1.200 euros. Si concorren els requisits previstos legalment, l’Administració podria regularitzar l’operació utilitzant el valor normal de mercat.

• Atenció. Les operacions entre socis, familiars i societats mereixen una revisió periòdica per a evitar ajustos tributaris inesperats.