En els últims anys, les entitats financeres han reforçat notablement els seus controls interns per a complir amb les exigències derivades de la normativa sobre prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Aquest enduriment dels procediments ha incrementat la seguretat del sistema financer, però també ha generat situacions en les quals determinats clients troben dificultats per a accedir a serveis bancaris bàsics.

La qüestió no és menor. Disposar d’un compte bancari és avui pràcticament imprescindible per a desenvolupar una vida econòmica normal. Cobrar una nòmina, domiciliar rebuts o efectuar pagaments quotidians depèn, en gran manera, de tenir accés a aquests instruments financers.

Ara bé, fins a quin punt pot una entitat denegar l’obertura d’un compte bàsic recolzant-se exclusivament en l’existència d’alertes o llistes de risc?

La prevenció del blanqueig no justifica decisions automàtiques

La normativa europea obliga les entitats financeres a identificar, avaluar i gestionar adequadament els riscos relacionats amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. No obstant això, aquestes obligacions han d’aplicar-se des d’un enfocament basat en el risc i no mitjançant criteris automàtics o indiscriminats.

En altres paraules, l’existència d’un indicador de risc pot justificar una anàlisi més exhaustiva, però no necessàriament una exclusió immediata del client.

El dret d’accés a un compte bàsic mereix protecció

La legislació europea reconeix que les persones que resideixen legalment a la Unió tenen dret a accedir a determinats serveis bancaris essencials. Aquest dret no és absolut. Pot veure’s limitat quan concorrin incompliments relacionats amb la normativa antiblanqueig. No obstant això, qualsevol restricció ha d’estar adequadament justificada.

El simple fet que un client pugui presentar determinats factors de risc no elimina automàticament aquest dret.

L’enfocament basat en el risc guanya protagonisme

Un dels principis essencials de la normativa de prevenció del blanqueig consisteix a adaptar les mesures al nivell de risc detectat. Això implica que les entitats han de valorar diferents elements, com la naturalesa de la relació de negoci, el perfil del client, l’origen dels fons o la capacitat d’aplicar mesures de seguiment adequades.

La finalitat no consisteix a excloure sistemàticament, sinó a gestionar els riscos de forma proporcionada.

La importància de documentar les decisions

Les entitats financeres han d’estar en condicions d’acreditar que les mesures adoptades responen a una anàlisi real i fonamentada. Quan es decideix no iniciar una relació de negoci, és aconsellable conservar evidència suficient que permeti justificar la decisió adoptada davant eventuals reclamacions o revisions supervisores.

La traçabilitat del procés adquireix, per tant, una rellevància creixent.

Una sentència recent reforça aquesta interpretació

En aquesta línia, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la seva sentència de l’11 de juny de 2026 (assumpte C-81/24), va recordar que la mera inclusió d’un consumidor en una llista de sancions elaborada per un tercer país no és suficient, per si sola, per a justificar la denegació d’un compte de pagament bàsica.

El Tribunal va destacar que l’entitat financera ha d’efectuar prèviament una avaluació individualitzada del risc associat a la relació de negoci i determinar si aquest risc pot gestionar-se mitjançant mesures proporcionades. Només quan aquesta gestió resulti inviable podrà justificar-se la negativa.

Encara que aquesta resolució es refereix a un supòsit concret, constitueix un exemple significatiu de la importància que el Dret de la Unió atorga a l’anàlisi individual enfront de les respostes automatitzades.

La prevenció del blanqueig de capitals continua sent un objectiu prioritari per a les entitats financeres. No obstant això, el compliment normatiu exigeix alguna cosa més que l’aplicació mecànica de filtres o alertes.

El veritable repte consisteix a combinar la protecció del sistema financer amb el respecte als drets dels consumidors i l’accés a serveis essencials.

Les decisions automatitzades ofereixen rapidesa. Les decisions individualitzades ofereixen seguretat jurídica. I, cada vegada amb més freqüència, els tribunals europeus estan recordant que totes dues realitats no són necessàriament incompatibles, però sí que han de conviure sota criteris de proporcionalitat, raonabilitat i adequada justificació.