Fins fa relativament poc temps, la prevenció de riscos laborals en l’àmbit de la llar familiar es movia en una zona bastant difusa. Existien referències legals i obligacions generals de protecció, però la realitat pràctica mostrava un escenari molt distint. Molts ocupadors desconeixien què havien de fer exactament i moltes treballadores ni tan sols tenien accés real a formació preventiva adaptada a les tasques que desenvolupaven diàriament.

Amb la publicació de la Resolució de 8 de maig de 2026, la situació canvia de manera important. El SEPE desenvolupa el sistema de formació preventiva previst en el Reial decret 893/2024 i concreta com s’hauran de fer l’autoavaluació i l’acreditació d’aquesta formació en l’àmbit del servei de la llar familiar.

No es tracta simplement d’una formalitat administrativa més. El rellevant és que la feina domèstica comença a incorporar mecanismes preventius molt més similars als existents en altres relacions laborals ordinàries, encara que adaptats a les particularitats pròpies de la llar familiar.

I precisament aquí resideix una de les claus de tota aquesta normativa. La prevenció ja no es contempla únicament com una recomanació genèrica, sinó com un conjunt d’actuacions concretes, documentables i, en certa manera, verificables.

No s’ha de confondre l’avaluació de riscos amb la formació preventiva

Un dels aspectes que més dubtes està generant en la pràctica és la diferència entre les eines preventives actualment existents.

La nova resolució regula específicament la formació preventiva de les treballadores de la llar i el sistema per a acreditar aquesta formació. Tanmateix, això no substitueix l’obligació d’avaluar riscos en el domicili on es presta el servei.

I aquí convé distingir clarament dues plataformes que tenen funcions completament diferents.

D’una banda, Prevencion10.es, impulsada per l’INSST, funciona com a eina gratuïta per a ajudar l’ocupador a identificar riscos laborals, avaluar situacions perilloses i documentar mesures preventives dins de la llar. D’una altra, la plataforma eFundae serà la utilitzada perquè la treballadora faci la formació preventiva, completi els controls de seguiment i obtingui el corresponent certificat o diploma.

La diferència sembla tècnica, però en realitat té bastant transcendència pràctica. Perquè una cosa és que existeixi una avaluació preventiva del domicili i una altra distinta que la treballadora hagi rebut i acreditat formació en matèria de prevenció.

Les dues obligacions conviuen.

• Atenció. Prevencion10.es i eFundae no serveixen per al mateix. La formació preventiva no substitueix l’avaluació de riscos del domicili L’ocupador continua mantenint obligacions pròpies en matèria preventiva.

La formació preventiva s’adapta a les tasques reals de la feina domèstica

Un dels aspectes més raonables d’aquesta regulació és que intenta abandonar l’enfocament genèric tradicional de la prevenció per a centrar-se en riscos molt concrets del treball domèstic.

La resolució identifica set grans activitats formatives vinculades directament a les tasques més habituals dins de la llar familiar. Entre elles apareixen neteja, preparació de menjars, cura de persones, conducció de vehicles, jardineria, treball nocturn o tracte amb mascotes. Les cinc primeres es consideren especialment rellevants.

No és una qüestió menor.

La guia tècnica publicada per l’INSST recorda que l’ocupació domèstica presenta riscos molt específics i, a més, especialment invisibilitzats durant anys. Problemes musculoesquelètics, lesions derivades de mobilització de persones dependents, exposició continuada a productes químics, fatiga mental, aïllament laboral o situacions de violència i assetjament formen part de la realitat diària de moltes treballadores del sector.

I precisament per això la nova formació preventiva intenta aproximar-se més a situacions reals que a continguts purament formals o burocràtics.

• Atenció. Les tasques domèstiques també generen riscos laborals rellevants. La cura de persones dependents i la neteja concentren bona part dels riscos físics. La prevenció inclou també riscos psicosocials i situacions de violència o assetjament.

L’autoavaluació i l’acreditació passen a formar part del sistema

La resolució introdueix a més un element que fins ara a penes existia en aquest àmbit. La necessitat de verificar l’aprenentatge mitjançant controls de seguiment i sistemes d’autoavaluació. Tota la formació es desenvoluparà en línia a través de la plataforma eFundae i haurà d’incorporar mecanismes periòdics per a comprovar que la participant segueix adequadament els continguts formatius.

En funció dels resultats obtinguts, es podran emetre dos tipus d’acreditació:

• Un certificat de participació.

• Un diploma d’aprofitament.

Per a obtenir el certificat serà necessari haver fet almenys el 75% dels controls periòdics de seguiment. I per a accedir al diploma, a més, s’haurà de superar positivament el 75% d’aquestes avaluacions.

Això suposa un canvi important perquè la formació deixa de consistir únicament a accedir a continguts i passa a incorporar un cert nivell de traçabilitat i acreditació efectiva.

Encara que pugui semblar una qüestió administrativa menor, probablement acabarà tenint rellevància pràctica en futures comprovacions, inspeccions o conflictes laborals.

• Atenció. La formació preventiva incorpora controls de seguiment obligatoris. No n’hi haurà prou amb accedir a la plataforma formativa. L’acreditació documental pot resultar rellevant davant una inspecció o reclamació futura.

La responsabilitat preventiva de l’ocupador continua existint

Un dels errors que es poden produir arran d’aquesta nova regulació és pensar que tota la responsabilitat preventiva passa automàticament a plataformes públiques o sistemes formatius externs. I no és així.

La guia tècnica de l’INSST insisteix de forma bastant clara que l’ocupador continua mantenint obligacions preventives rellevants dins de la llar familiar. Entre elles apareixen l’avaluació inicial de riscos, la revisió periòdica de les condicions de treball, l’adopció de mesures preventives i el lliurament d’informació adequada a la treballadora.

A més, el mateix Reial decret 893/2024 contempla expressament que, quan existeixin riscos excepcionals en un domicili concret, s’haurà d’impartir formació complementària específica a càrrec de l’ocupador.

Per tant, la formació general finançada i gestionada públicament no elimina totes les obligacions preventives privades. Ni de bon tros.

• Atenció. La responsabilitat preventiva principal continua recaient en l’ocupador. Existeixen riscos específics que poden exigir formació addicional. La documentació preventiva comença a adquirir una importància creixent en aquest sector.

La prevenció en l’ocupació domèstica ja no es pot abordar de forma improvisada

La publicació d’aquesta resolució i de la guia tècnica de l’INSST reflecteix una cosa que probablement continuarà intensificant-se durant els pròxims anys. El servei de la llar familiar s’està incorporant progressivament a dinàmiques preventives i laborals molt més exigents.

I per bé que moltes famílies percebin encara aquestes obligacions com una cosa llunyana o excessivament burocràtic, la realitat és que el marc normatiu ja està avançant cap a un model molt més professionalitzat.

La guia tècnica publicada el 2026 deixa a més bastant clar que la prevenció no es limita únicament a evitar accidents físics. També aborda qüestions com la salut mental, la violència i l’assetjament, la protecció de persones especialment sensibles, els riscos derivats del treball nocturn o l’exposició continuada a sobreesforços físics.

En altres paraules, la feina domèstica comença a contemplar-se des d’una perspectiva preventiva molt més àmplia i pròxima a l’existent en altres sectors laborals.

La Inspecció de Treball previsiblement incrementarà el focus sobre aquest àmbit.

Revisar correctament les obligacions preventives en el servei de la llar familiar i adaptar la documentació, formació i avaluació de riscos a la normativa actual pot evitar incidències laborals, responsabilitats futures i problemes davant una eventual actuació de la Inspecció de Treball.