L’adaptació a VERI*FACTU (sistema de facturació verificable impulsat per l’Agència Tributària) va decidir ampliar els terminis previstos inicialment. El Reial decret llei 15/2025 ha donat una mica més de marge a empreses i professionals per a adequar els seus sistemes informàtics de facturació a les noves exigències del reglament aprovat pel Reial decret 1007/2023.

Amb el nou calendari, les societats que presentin impost sobre societats hauran de tenir els seus sistemes adaptats abans de l’1 de gener de 2027. En el cas de la resta d’autònoms i obligats tributaris, el termini s’amplia fins a l’1 de juliol de 2027.

En la pràctica, això significa que encara existeix un període transitori i de proves. De fet, durant aquest temps pot continuar utilitzant-se un altre sistema de facturació distint, fins i tot encara que s’hagin fet proves prèvies amb modalitat VERI*FACTU.

I probablement aquesta ampliació era necessària. Perquè com més s’aprofundeix en la norma, més evident resulta que no totes les activitats funcionen igual ni totes les formes de facturació encaixen fàcilment dins d’un model completament automatitzat.

Precisament aquí és on comencen a aparèixer molts dubtes en petits comerços, activitats tradicionals o negocis que continuen fent servir mètodes bastant bàsics per a documentar les seves operacions diàries.

Tiquets i factures manuscrites

En els últims mesos s’havia estès una idea bastant simplificada. Es donava per fet que qualsevol negoci amb tiquets o caixa registradora estava obligat automàticament a implantar un programari adaptat a VERI*FACTU. No obstant això, la realitat jurídica és bastant menys automàtica del que semblava al principi.

El veritablement important no és només emetre una factura o lliurar un justificant al client. El que realment analitza la normativa és si existeix un sistema informàtic que participi en el procés de facturació, emmagatzemant, processant, conservant o gestionant aquesta informació.

I això canvia bastant les coses.

Hi ha negocis petits on encara es fan factures manuals, fins i tot amb fulls autocopiadors, especialment quan el client sol·licita una factura completa. En aquests casos, si no existeix realment un sistema informàtic de facturació darrere, l’obligació d’adaptació al Reglament VERI*FACTU pot no resultar exigible en els mateixos termes.

L’Agència Tributària ha començat a reconèixer precisament aquesta situació en algunes consultes recents (com per exemple, la consulta vinculant V0365-26), deixant clar que una factura manuscrita, per si sola, no converteix automàticament a un negoci en obligat a utilitzar un sistema VERI*FACTU.

• Atenció. El simple fet d’emetre factures no significa necessàriament que existeixi obligació d’usar un programari adaptat. La clau està en si intervé o no un sistema informàtic de facturació.

Ara bé, aquí apareix el veritable problema pràctic. Molts negocis creuen que treballen “de manera manual” quan realment ja fan servir eines que podrien entrar dins del concepte de sistema informàtic de facturació. I el concepte és molt més ampli del que algunes persones imaginen.

No estem parlant únicament de programes complexos de gestió empresarial. També poden entrar determinades aplicacions, TPV, caixes registradores avançades o sistemes que emmagatzemen operacions, permeten recuperar registres o conserven informació de facturació.

Per això, la diferència entre estar obligat o no pot dependre de petits detalls tècnics que moltes vegades passen desapercebuts en el dia a dia del negoci.

• Atenció. Hi ha activitats que fan factures manuals, però posteriorment introdueixen aquestes dades en programes de control intern, aplicacions de caixa o sistemes de gestió. En aquests casos convé revisar amb cura si realment existeix ja un sistema informàtic sotmès al Reglament.

Un altre aspecte que està generant bastant confusió és el dels tiquets de caixa.

Moltes persones donen per fet que qualsevol tiquet equival automàticament a una factura simplificada. I no sempre és així.

Existeixen caixes registradores tradicionals que simplement generen un justificant bàsic amb data, hora i import, però sense complir tots els requisits exigits pel Reglament de facturació. Quan això succeeix, aquest document pot no tenir realment la consideració legal de factura simplificada.

I això també té conseqüències importants respecte a VERI*FACTU.

Perquè si el document emès ni tan sols té naturalesa de factura conforme al Reglament d’obligacions de facturació, tampoc activa automàticament les obligacions previstes per als sistemes informàtics de facturació.

• Atenció. Molts tiquets utilitzats en petits comerços no compleixen realment els requisits d’una factura simplificada encara que el negoci pensi que sí. Convé revisar el contingut concret del document emès.

Tot això no significa, en cap cas, que petits negocis, comerços o autònoms quedin fora del nou sistema de control fiscal. De fet, Hisenda manté clarament la intenció de reforçar la traçabilitat i la inalterabilitat de la informació de facturació.

La filosofia del sistema és bastant clara. L’Administració vol evitar manipulacions posteriors, dobles comptabilitats o eliminació d’operacions sense deixar rastre.

Per això el focus cada vegada està menys en el paper lliurat al client i més en com es generen, emmagatzemen i conserven internament els registres de facturació.

I aquí és on molts negocis hauran d’analitzar amb calma quines eines usen realment, encara que aparentment semblin sistemes molt senzills o tradicionals.

Perquè una caixa registradora bàsica no planteja el mateix escenari que un TPV connectat a programari de gestió, ni una factura manuscrita té les mateixes implicacions que una aplicació que conserva automàticament històrics, clients o moviments diaris.

• Atenció. El fet d’estar en mòduls o en recàrrec d’equivalència no exclou automàticament de les obligacions relacionades amb VERI*FACTU.

Aprofitar el règim transitori per a adaptar-se

El raonable, en aquests moments, és aprofitar aquest període transitori per a revisar com funciona realment cada negoci abans de prendre decisions precipitades.

En alguns casos n’hi haurà prou amb adaptar el programari existent. En d’altres potser convé substituir determinats sistemes. I en determinades activitats molt bàsiques o manuals pot ser que la situació sigui distinta del que inicialment s’havia transmès de forma generalitzada.

L’important ara no és entrar en alarmismes ni assumir automàticament que totes les activitats tenen exactament les mateixes obligacions. L’important és revisar cada operativa concreta i entendre que, en aquesta matèria, petits detalls tècnics poden canviar completament l’escenari fiscal aplicable.