El Reial decret 316/2026, de 14 d’abril, ha modificat el Reglament d’estrangeria aprovat pel Reial decret 1155/2024, introduint dues noves vies extraordinàries d’arrelament i diversos ajustos rellevants en altres procediments. La norma va entrar en vigor el 16 d’abril de 2026.

El veritablement rellevant és que aquesta reforma crea una possibilitat real de regularització per a estrangers que ja es troben a Espanya i que, per diferents raons, no havien trobat una via viable per a estabilitzar la seva situació administrativa. A això s’afegeixen canvis pràctics que afecten l’arrelament, a familiars d’espanyols, a menors tutelats i als qui pretenen modificar autoritzacions des d’una estada per estudis o des de situacions humanitàries.

Es pretén facilitar la integració d’estrangers que romanen a Espanya de forma prolongada i que, per causes alienes a la seva voluntat, no han pogut accedir a una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals. La norma vincula aquesta mesura amb la reducció de la irregularitat, la prevenció de l’explotació laboral, el reforç de la Seguretat Social, la millora de la recaptació tributària i més transparència del mercat de treball. També introdueix expressament una mirada reforçada sobre la infància i la perspectiva de gènere.

L’arrelament per a sol·licitants de protecció internacional

La norma permet sol·licitar una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d’arrelament als qui, abans de l’1 de gener de 2026, haguessin presentat, registrat o formalitzat una sol·licitud de protecció internacional a Espanya, sempre que reuneixin els requisits previstos en la norma. La sol·licitud pot presentar-se fins al 30 de juny de 2026.

Entre els requisits figuren, entre altres, ser major d’edat, trobar-se a Espanya en presentar la sol·licitud, no tenir autorització d’estada o residència, no estar immers com a interessat en procediments de concessió, renovació, pròrroga o modificació d’autoritzacions, aportar documentació identificativa vàlida -fins i tot caducada en els supòsits admesos-, acreditar permanència ininterrompuda a Espanya durant els cinc mesos anteriors, no tenir antecedents penals en els termes reglamentaris, no representar una amenaça per a l’ordre públic, la seguretat o la salut pública, no figurar com a rebutjable, no trobar-se dins d’un compromís de no retorn i abonar la taxa corresponent. També queden fora els qui siguin o hagin estat titulars d’autorització concedida a l’empara de la protecció temporal vinculada a la Decisió d’Execució (UE) 2022/382.

L’avantatge pràctic més visible és molt rellevant. Des de la comunicació d’inici de la tramitació, el sol·licitant queda habilitat provisionalment per a residir i treballar, tant per compte d’altri com per compte propi, en tot el territori nacional i en qualsevol sector. Si l’autorització finalment es concedeix, els seus efectes es retrotreuen al moment de presentació de la sol·licitud. El termini màxim de resolució és de tres mesos, i si no hi ha resolució notificada dins d’aquest termini, opera el silenci administratiu desestimatori.

Si la resolució és favorable, l’estranger haurà de desistir de la seva sol·licitud de protecció internacional o, si és el cas, del recurs pendent. A més, si existia un procediment de devolució o expulsió per les infraccions de l’article 53.1 a) i b) de la Llei orgànica 4/2000, la concessió d’aquesta autorització comporta l’arxivament del procediment i, si és el cas, la revocació de l’ordre.

El nou arrelament extraordinari

La norma també crea una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d’arrelament extraordinari per a estrangers que es trobessin a Espanya abans de l’1 de gener de 2026. També en aquest cas, el termini de sol·licitud arriba fins al 30 de juny de 2026.

Els requisits generals són molt semblants als de l’arrelament per a sol·licitants de protecció internacional. Majoria d’edat, presència a Espanya en el moment de sol·licitar, falta d’autorització d’estada o residència, inexistència d’altres procediments d’autorització en marxa, documentació identificativa, permanència ininterrompuda de cinc mesos, absència d’antecedents penals, no figurar com a rebutjable, no trobar-se en termini de no retorn, pagament de taxa i absència d’amenaça per a l’ordre públic, la seguretat o la salut pública.

Ara bé, aquí s’afegeix una exigència material addicional. No n’hi ha prou amb estar a Espanya i reunir els requisits generals. Cal acreditar almenys una d’aquestes tres circumstàncies:

• Haver treballat durant la permanència a Espanya o acreditar intenció de treballar, mitjançant oferta d’ocupació o declaració responsable si es pretén treballar per compte propi.

• Romandre a Espanya amb la unitat familiar, quan estigui integrada per fills menors, gent gran amb discapacitat que requereixi suport o ascendents de primer grau convivents.

• Trobar-se en situació de vulnerabilitat acreditada per entitats competents o per entitats del tercer sector inscrites en el Registre Electrònic de Col·laboradors d’Estrangeria.

Aquí la norma introdueix un matís important. No presumeix automàticament la vulnerabilitat pel simple fet d’estar en situació irregular. El que fa és definir, a l’efecte d’aquesta disposició, què s’ha d’entendre per vulnerabilitat quan la irregularitat administrativa, juntament amb circumstàncies personals, econòmiques, socials, familiars o residencials, afecta realment les condicions de vida o a l’accés efectiu a drets.

També en aquest supòsit existeix habilitació provisional per a residir i treballar des de la comunicació d’inici de la tramitació, resolució en tres mesos, silenci negatiu i arxivament de procediments de devolució o expulsió si l’autorització acaba concedint-se. L’autorització dura un any i permet treballar per compte d’altri i pròpi en qualsevol lloc d’Espanya. Després haurà de modificar-se al règim ordinari i, de manera excepcional, podrà prorrogar-se un any o fins i tot fins a quatre anys en determinats supòsits justificats.

Es pot treballar mentre es tramita

Un dels aspectes més rellevants de la reforma, i segurament un dels més útils en la pràctica, és que totes dues noves autoritzacions preveuen que, des de la comunicació d’inici del procediment, el sol·licitant quedi habilitat provisionalment per a residir i treballar en tot el territori nacional i en qualsevol sector d’activitat.

Això canvia molt l’escenari, perquè l’espera deixa de ser un temps mort des del punt de vista laboral. La norma intenta justament evitar que la lentitud administrativa converteixi la regularització en una promesa buida.

Menors i fills dels sol·licitants

La norma facilita l’accés a una autorització de residència per als fills dels qui sol·licitin les autoritzacions previstes en el Reglament, sempre que es trobin a Espanya. En aquests casos es flexibilitzen determinats requisits i es preveu una autorització amb vigència de cinc anys, amb una evident intenció de reforçar la protecció del menor i l’interès superior de la infància. Aquesta flexibilització també s’estén, fins al 30 de juny de 2026, a fills els progenitors dels quals ja estiguin a Espanya i siguin titulars d’una autorització de residència.

Què passa amb les sol·licituds ja presentades

La reforma no sols mira cap a noves sol·licituds. També regula què succeeix amb determinats expedients ja iniciats. La reforma abasta, d’una banda, les sol·licituds presentades a l’empara de l’anterior disposició transitòria cinquena del Reial decret 1155/2024 abans de l’entrada en vigor del nou reial decret i, per una altra, a sol·licituds d’autoritzacions per circumstàncies excepcionals del títol VII -excepte la de l’article 128.1- que estiguessin en tramitació i haguessin estat presentades des del 20 de maig de 2025 fins a l’entrada en vigor de la nova norma. Per a aquests expedients, n’hi ha prou que el sol·licitant estigués a Espanya abans de l’1 de gener de 2026 i compleixi els requisits previstos en la disposició addicional vint-i-unena.

Altres canvis del reglament 

La reforma no es limita a la regularització extraordinària. Introdueix, a més, diversos ajustos de gran interès pràctic:

• Es permet que determinats familiars d’espanyol puguin sol·licitar l’autorització des d’Espanya, i no únicament des de fora. A més, una vegada admesa a tràmit la sol·licitud, es reconeix autorització provisional per a residir i treballar mentre es resol el procediment.

• S’aclareix que no es podrà sol·licitar l’arrelament si ja s’és titular d’una autorització d’estada o residència, o si es figura com a interessat en procediments de concessió, pròrroga, renovació o modificació d’aquestes autoritzacions.

• Es concreta millor l’informe d’integració social en l’arrelament social, qui l’emet, quin termini té i com es pot acreditar el requisit per altres mitjans quan l’informe no s’emeti a temps.

• Es millora l’operativitat de l’arrelament sociolaboral, en preveure habilitació provisional per a treballar per compte d’altri des de l’admissió a tràmit de la sol·licitud. Es flexibilitzen determinades pròrrogues quan existeixin causes justificades que impedeixin l’accés a l’ocupació, com a malaltia, discapacitat o jubilació. També es corregeix buits o rigideses en menors tutelats, modificacions des d’estada per estudis i autoritzacions per raons humanitàries.

Presentació de sol·licituds 

La norma preveu una aplicació operativa reforçada. S’habilita a TRAGSA i, si és el cas, a TRAGSATEC per a funcions instrumentals, de suport tècnic i gestió material, sense que això impliqui valoració jurídica ni resolució. També s’habilita a Correus per a tasques de suport i gestió en la presentació telemàtica i documental, amb la finalitat d’estendre l’accés al procediment a tot el territori nacional, incloses zones rurals.

A més, segons la documentació aportada, el Ministeri ha posat en marxa un portal informatiu específic i un sistema de cita prèvia: https://www.inclusion.gob.es/regularizacion, amb possibilitat de tramitació telemàtica i presencial, suport per professionals habilitats i acompanyament gratuït a través d’entitats col·laboradores.