El Tribunal Suprem, en una important sentència de 29 de novembre de 2023, avala el veto dels “apartaments turístics” en les comunitats de veïns que prohibeixen l’ús d’activitats econòmiques.

Com ja sap, el lloguer turístic, especialment en zones urbanes i turístiques, ha estat un tema de debat, amb preocupacions sobre el seu impacte en les comunitats residencials i la necessitat d’una regulació adequada.

Doncs bé, el Tribunal Suprem, en una rellevant sentència de 29 de novembre de 2023 (Sala civil), ha dictaminat que les comunitats de propietaris poden prohibir els pisos turístics si així està expressat en els seus estatuts. Concretament, això és possible si els estatuts ho prohibeixen explícitament (prohibició d’aquesta activitat expressa) o fins i tot si prohibeixen les activitats econòmiques en els habitatges existents en aquesta comunitat.

Això és així degut a una doble resolució dictada recentment, una en un edifici de 20 plantes amb seu a Oviedo i un altre en un edifici a Sant Sebastià.

La comunitat esgrimeix que els estatuts fixats en la mateixa promoció prohibien de manera categòrica la realització de cap activitat econòmica. No feia referència a pis turístic, però expressava de manera clara que no es podia realitzar ni oficina, ni despatx, ni consulta, ni clínica.

El més curiós del cas és que la demandant no era la comunitat, sinó que eren els propietaris dels pisos turístics que van voler anul·lar acords de comunitat que de forma més intensa prohibien l’activitat econòmica de pis turístic. Considerem que el demandant va cometre un error gravíssim de càlcul en plantejar el plet, perquè ha establert una jurisprudència que protegeix les comunitats.

Tots sabem que l’assumpte dels pisos turístics és a l’ordre del dia. Espanya, sobretot en les grans urbs, s’està convertint en un niu de turisme de massa, desenfrenat. La gent ja no vol emprendre un negoci, sinó que prefereix comprar habitatge i destinar-lo a ús turístic. Això és lògic, en part, perquè tothom vol venir a visitar Espanya, tant Madrid, com Barcelona, Sant Sebastià, València, Bilbao, Sevilla, etc., són capitals espectaculars. Tots els nord-europeus estan atrets pel bon clima, el bon ambient, el bon menjar, la proximitat, etc. Els meridionals del món estan atrets per aquestes ciutats per la seguretat, les oportunitats, la pau existent. En definitiva, Espanya és número 1 indiscutible en qualitat de vida, i això es tradueix en molt de turisme.

Tanmateix, les autoritats estan en bloc en contra de la sobreexplotació turística per un motiu bàsic: danya el mercat del lloguer i danya el mercat de l’habitatge. A més d’això, destrueix les ciutats que queden servides en safata al turisme i res més. L’habitant autòcton, gairebé està en extinció.

Per això mateix, aquesta resolució del Suprem és contundent. Declara que establir un pis turístic és una activitat econòmica i que, si els estatuts d’una comunitat prohibeixen les activitats econòmiques, els pisos turístics queden prohibits. El Suprem raona que de cap manera es coarta el dret a l’habitatge ni a la propietat privada, perquè el propietari pot residir en l’habitatge o pot llogar-lo, però no pot establir una veritable activitat econòmica com és el lloguer turístic o temporal.

El Suprem discrimina quant a lloguer permanent d’habitatge per a ús residencial i lloguer temporal o de vacances, amb finalitats turístiques.

Repercussions

Fins ara, les comunitats de veïns enfrontaven algun problema amb el destí que els propietaris donaven als pisos. Per exemple, en el seu moment, alguna comunitat va provocar mitjançant plet alguna sentència que indicava que si una comunitat, acordava que una determinada activitat era nociva, aquesta comunitat podia demandar al propietari perquè cessés la seva activitat. Això havia arribat a succeir amb consultes de psicòleg, que generaven immissions acústiques als veïns. Però també havia arribat a succeir amb pisos residencials que es destinaven a la prostitució. A vegades, davant la inactivitat de l’administració pública, les comunitats de veïns havien plantejat demandes per a cessar l’activitat econòmica de l’habitatge on s’exercia. Aquestes comunitats havien aconseguit sentències a favor seu.

Ara la resolució del Suprem obre la porta al fet que les comunitats puguin reformar els seus estatuts o directament acordar que l’activitat econòmica de pis turístic és nociva i, per tant, que pretenen el cessament d’aquesta activitat. Per consegüent, pot arribar una onada de tancaments de pisos turístics promoguts per les mateixes comunitats.