D’acord amb la normativa comunitària, el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) en una recent Resolució de 19 de juliol de 2023 unifica criteri i permet la deducció de les quotes d’IVA suportades pels subministraments d’un immoble parcialment afecte a l’activitat, en proporció al seu ús en l’activitat.

Una qüestió molt controvertida per a molts empresaris i professionals, ha estat la possibilitat de deduir la quota de l’impost sobre el valor afegit (IVA) suportat corresponent a consums d’aigua, gas, telèfon i electricitat produïts en un immoble parcialment afecte a l’activitat econòmica, encara que sigui en proporció al seu ús en l’activitat.

Hisenda i la mateixa Direcció General de Tributs (DGT) en múltiples contestacions, en aquests casos ha negat aquesta deducció sobre la base que l’article 95 de la LIVA sembla excloure de la deducció les quotes d’IVA suportades per béns i serveis corrents (no d’inversió) no afectats de manera directa i exclusiva a l’activitat empresarial o professional.

El criteri d’Hisenda era considerar que l’apartat quart de l’article 95 de la LIVA contempla la possibilitat de deduir les quotes suportades per l’adquisició o importació de determinats béns i serveis directament relacionats amb els béns d’inversió en proporció al grau d’utilització en l’activitat econòmica. No obstant això, la redacció literal d’aquest apartat quart sembla referir-se en exclusiva als béns d’inversió de la regla 2a de l’apartat tercer, això és, a vehicles automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes.

Resolució de 19 de juliol de 2023 del TEAC per a unificació de criteri

La resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) de 19 de juliol de 2023 (00/06654/2022) tracta justament sobre la deduïbilitat de l’IVA suportat en els consums d’aigua, gas, telèfon i electricitat produïts en un immoble parcialment afecte a l’activitat econòmica.

En concret, es planteja el supòsit d’un immoble en el qual té el domicili fiscal una societat i on també radica l’habitatge habitual d’una sòcia de l’entitat.

Doncs bé, el TEAC resolent en recurs extraordinari d’alçada per a unificació de criteri, ha unificat criteri sobre aquesta qüestió establint el següent:

«De conformitat amb el que es disposa en l’apartat quart de l’article 95 de la LIVA, interpretat tenint en compte els articles 168 i 168 bis de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 (Directiva IVA), és possible la deducció pel subjecte passiu de les quotes d’IVA suportades per les despeses de subministraments (aigua, llum, gas) a béns immobles que formant part del patrimoni de l’empresa s’utilitzin tant en les activitats empresarials com per a ús privat. La deducció d’aquestes quotes s’ha de fer de manera proporcional a la seva utilització a l’efecte de les activitats de l’empresa».

Per tant, i canviant el criteri que mantenia fins ara la DGT, hisenda hauria de permetre deduir les quotes no prescrites en aquells casos assimilables al de la resolució objecte d’estudi i que, per tant, tinguin cabuda en l’article 168 bis de la Directiva, que preveu que per als immobles que formin part del patrimoni de l’empresa d’un subjecte passiu i que s’usin tant per a activitats de l’empresa com per al seu ús privat (o el del seu personal o, en general per a fins diferents dels de l’empresa), “la deducció de l’IVA sobre les despeses relacionades amb aquest patrimoni s’ha de fer conformement als principis” generals de deducció de quotes d’IVA “de manera proporcional a la seva utilització a l’efecte de les activitats de l’empresa”.