La incapacitat permanent parcial per a la professió habitual, és aquella que, sense arribar al grau de total, ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a aquesta professió, sense impedir-li’n la realització de les tasques fonamentals, tenint dret a cobrar, a càrrec de la Seguretat Social, una indemnització a tant alçat de 24 mensualitats de la base reguladora que va servir per calcular la prestació per incapacitat temporal prèvia a la incapacitat permanent parcial.

Com ja sap, la Llei General de la Seguretat Social estableix una sèrie de prestacions i drets per protegir els treballadors en cas de malaltia o lesions que puguin afectar la seva capacitat laboral de manera permanent. Dins d’aquest marc, la incapacitat permanent parcial és una figura que busca proporcionar una compensació adequada als treballadors que han sofert una disminució de la seva capacitat per a treballar, però que encara poden fer unes certes tasques laborals.

Definició i requisits

La incapacitat permanent parcial per a la professió habitual es defineix com aquella que, sense arribar al grau de total, ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a aquesta professió, sense impedir-li’n la realització de les tasques fonamentals.

Poden sol·licitar la incapacitat parcial aquelles persones que:

• No hagin complert l’edat ordinària de jubilació. O que havent-la complert no compten amb quinze anys cotitzats, dos d’ells en els últims 15 (encara que solament si la contingència de la incapacitat parcial és comuna).
• Estiguin en situació de jubilació anticipada i encara no hagin assolit l’edat que els correspondria per a la jubilació ordinària.
• Estiguin en situació d’alta o assimilada a l’alta. Cal tenir en compte que si la incapacitat prové de malaltia professional o accident de treball, si l’empresari no hagués donat d’alta al seu empleat, aquest automàticament adquirirà l’alta legal.
• Hagin cotitzat mil vuit-cents dies (i que estiguin compresos en els deu anys previs a la sol·licitud d’incapacitat temporal de la qual va derivar la incapacitat).
• Encara que si la invalidesa parcial deriva d’un accident -sigui de treball o no- o una malaltia professional no s’exigeix un mínim de cotització.

La incapacitat permanent parcial donarà dret, si és el cas, a la corresponent prestació econòmica.

Per a accedir a aquesta prestació, cal complir els següents requisits:

1. Avaluació mèdica: el treballador ha de ser avaluat pels serveis mèdics designats per la Seguretat Social per a determinar el grau de la seva incapacitat. Aquesta avaluació considerarà els informes mèdics, proves clíniques i qualsevol altra dada rellevant.
2. Pèrdua de capacitat laboral: hi ha d’haver una disminució en la capacitat laboral del treballador, que pot ser causada per una malaltia o lesió no laboral, accident de treball o malaltia professional. Aquesta disminució ha de ser permanent i reduir la capacitat per a desenvolupar la feina habitual, però no impedir completament la realització de qualsevol activitat laboral.
3. Estabilitat en l’ocupació: el treballador ha de tenir una relació laboral vigent al moment de l’avaluació de la incapacitat permanent parcial. Aquesta prestació no es concedeix a aquells que ja han cessat la seva relació laboral.

Prestacions i drets

Una vegada reconeguda la incapacitat permanent parcial, el treballador té dret a rebre una sèrie de prestacions per a compensar la disminució de la seva capacitat laboral. Aquestes inclouen:

1. Indemnització: el treballador rebrà una indemnització única que es calcula en funció del grau d’incapacitat i del salari percebut. Aquesta indemnització té un límit màxim establert per la legislació.

En concret, el treballador té dret a cobrar, a càrrec de la Seguretat Social, una indemnització a tant alçat de 24 mensualitats de la base reguladora que va servir per a calcular la prestació per incapacitat temporal prèvia a la incapacitat permanent parcial.

En els supòsits en què no existís incapacitat temporal prèvia, per no tenir el beneficiari aquesta protecció, es prendrà com a base reguladora la que hagués correspost per incapacitat temporal, d’haver tingut dret a aquesta prestació.

2. Accés a programes de rehabilitació: la Seguretat Social també proporciona accés a programes de rehabilitació professional, que tenen com a objectiu facilitar la reincorporació del treballador al mercat laboral i millorar les seves habilitats.
3. Protecció social: el treballador tindrà dret a mantenir la seva afiliació al règim general de la Seguretat Social, que garanteix la cobertura de prestacions per malaltia, accidents i jubilació, entre altres.
4. Compatibilitat: és compatible amb el desenvolupament de qualsevol activitat laboral, tant per compte d’altri com per compte propi. És compatible amb el manteniment del treball que s’hagués desenvolupat.

Implicacions que es deriven per a l’empresa després de la declaració d’una incapacitat permanent parcial

El reconeixement d’una incapacitat permanent parcial a un dels treballadors d’una empresa pot tenir diverses implicacions. A continuació, es detallen algunes de les principals:

• La declaració d’aquest grau d’incapacitat no li permet extingir el contracte de treball. Si el rendiment de l’empleat no es veu afectat, haurà de continuar treballant en el mateix lloc que exercia abans i amb el mateix sou.
• Si la incapacitat afecta el rendiment del treballador, haurà de reubicar-lo en un altre lloc d’acord amb la seva capacitat. En aquests casos podrà pagar-li el salari corresponent al grup professional del nou lloc, ja que no es tracta d’una mobilitat funcional, sinó d’un canvi imposat per la llei (justifiqui el canvi amb un informe mèdic que reculli la necessitat de reubicació).
• Si no té altres feines per donar-li, podrà mantenir-lo en el seu lloc anterior amb una reducció salarial de fins al 25% (sense que el sou final pugui quedar per sota de l’SMI). Només si això tampoc és possible, podrà efectuar un acomiadament objectiu per ineptitud sobrevinguda.

A tenir en compte:

Responsabilitat econòmica: l’empresa pot ser responsable de pagar una indemnització al treballador afectat, d’acord amb el grau d’incapacitat i el salari percebut. Aquesta indemnització pot representar un cost significatiu per a l’empresa, especialment si el treballador té una llarga trajectòria laboral o un alt nivell salarial.

Adaptació del lloc de treball: en alguns casos, l’empresa pot tenir l’obligació d’adaptar el lloc de treball del treballador amb incapacitat permanent parcial. Això implica fer ajustos en les tasques, l’entorn o els equips utilitzats, amb la finalitat de permetre al treballador exercir les seves funcions de manera adequada i segura. Aquests canvis poden generar despeses addicionals per a l’empresa.

Atenció. Si reubica al treballador en un altre lloc (o el deixa en el mateix, però amb una reducció de salari), haurà d’acreditar que l’estat físic de l’afectat impedeix o limita l’acompliment de la seva feina habitual.

Reorganització de les feines: depenent de la capacitat restant del treballador, l’empresa pot necessitar redistribuir algunes de les tasques o responsabilitats que l’empleat ja no pot realitzar a causa de la seva incapacitat. Això pot implicar una reestructuració dels rols i funcions dins de l’equip o departament, la qual cosa requereix un ajust en l’organització del treball.

Impacte en el clima laboral: el reconeixement d’una incapacitat permanent parcial pot generar un impacte en el clima laboral de l’empresa. És important que els altres empleats percebin que es tracta al treballador amb respecte i equitat, evitant qualsevol mena de discriminació o tracte desfavorable. L’empresa ha de fomentar un ambient inclusiu i solidari per a mantenir la motivació i la cohesió entre l’equip.

Obligacions legals i normatives: l’empresa està subjecta a les obligacions establertes en la legislació laboral i de seguretat social en relació amb els treballadors amb discapacitat o incapacitat. Això implica complir amb les normatives vigents, proporcionar els ajustos raonables necessaris, garantir la seguretat i protecció de l’empleat i complir amb els requisits legals en matèria de contractació i desvinculació laboral.

Impacte en la imatge corporativa: la forma en què l’empresa manegi la situació d’un treballador amb incapacitat permanent parcial pot influir en la seva imatge corporativa i reputació. Una empresa que demostri compromís, respecte i suport cap als seus empleats amb discapacitat pot ser percebuda com socialment responsable i preocupada pel benestar dels seus col·laboradors. Per contra, una empresa que no compleixi amb les seves obligacions legals o no proporcioni un entorn inclusiu podria ser objecte de crítiques i afectar la seva imatge.

En resum, el reconeixement d’una incapacitat permanent parcial a un dels treballadors d’una empresa implica aspectes econòmics, organitzatius i legals. És fonamental que l’empresa compleixi amb les seves obligacions legals, brindi suport al treballador afectat i promogui un ambient laboral inclusiu per a mantenir un clima favorable i una imatge corporativa positiva.