És recomanable que els conflictes que puguin sorgir en el si d’una societat puguin resoldre’s sense recórrer a la via judicial, perquè a part de ser un procediment molt menys onerós i lent, també implica una reducció de costos altament considerable.

Des del moment en què una empresa està formada per diferents socis apareix una alta probabilitat que en un moment donat es pugui generar una situació de conflicte, sigui en relació amb la presa de decisions o amb la direcció estratègica de la societat.

Atès que la Llei de societats de capital no ofereix solucions a aquests conflictes ni recull cap norma dirigida a dirimir-los, a continuació, procedirem a esmentar les classes de conflictes més comuns i les vies per a solucionar-los.

En aquest sentit, els conflictes que més es donen entre els socis solen ser els següents:

• Derivats de les tasques o responsabilitats, ja sigui a l’hora d’assignar qüestions o recursos.
• Derivats de les relacions, on coexisteixen diferències de personalitat, gustos, etcètera.
• Conflicte de valors, derivats de possibles diferències de principis i identitats entre els socis.

Identificat el tipus de conflicte existent, ens hem de plantejar les vies de solució a què ens podem remetre amb la condició que el resultat sigui el més beneficiós possible per a la societat i els mateixos socis implicats en el conflicte.

En primer lloc, ens hem de remetre als pactes entre socis, en cas que n’hi hagi, i si no n’hi ha als estatuts socials. D’una banda, si s’ha signat amb anterioritat algun pacte entre socis, podrem veure si s’ha definit algun tipus de rol, dret o obligació davant algun dels socis implicat en el conflicte. En aquest cas, es resoldria el conflicte aplicant el que s’hagi proveït en aquest pacte. En cas que no hi hagi cap pacte s’hauria de recórrer als estatuts socials, amb la finalitat d’esclarir quines alternatives hi ha a l’hora de solucionar conflictes interns entre els socis. Cal esmentar que aquestes primeres dues vies es recomanen per resoldre conflictes de menor gravetat, ja que si no és així seria més adequat atendre els mecanismes que a continuació exposarem.

El segon mecanisme que es recomana per posar fi a aquesta mena de conflictes és recórrer al procediment de mediació, en el qual un tercer de manera imparcial fa arribar a les parts a un acord sense necessitat d’acudir a la via judicial. Aquest mecanisme és del tot recomanable per a les disconformitats que puguin sorgir de manera imprevisible entre els socis on no existeix una via pactada per a solucionar-los.

Finalment, i en cas de no haver pogut resoldre el conflicte a través dels mecanismes anteriors, els socis disposen del procediment d’arbitratge. Es tracta d’una alternativa d’alta eficàcia, perquè la resolució que s’obtingui vincularà a les parts implicades de la mateixa manera que ho faria una sentència judicial.

Així doncs, és recomanable que els conflictes que puguin sorgir en el si d’una societat es puguin resoldre sense recórrer a la via judicial, perquè a part de ser un procediment molt menys onerós i lent, també implica una reducció de costos altament considerable.