Per a ser desplaçat, el treballador haurà d’haver estat subjecte durant almenys els tres mesos immediatament anteriors a la legislació de l’Estat en què està establert l’ocupador. Es reforcen a més les regles sobre substitucions successives. Des de 2028, l’Estat de l’última activitat només totalitzarà els períodes complerts en altres països si la persona hi ha completat un període ininterromput d’almenys un mes. Si no, la competència passa a l’anterior Estat en què s’arribi a aquest mínim.
El Reglament (UE) 2026/2359, de 7 d’octubre de 2026, publicat al Diari Oficial de la Unió Europea el 27 d’octubre, modifica els Reglaments (CE) núm. 883/2004 i núm. 987/2009, que coordinen els sistemes de Seguretat Social dels estats membres. La reforma afecta especialment la desocupació transfronterera, les cures de llarga durada, els treballadors desplaçats, les prestacions familiars, el certificat A1 i el cobrament de crèdits entre Estats.
La norma no harmonitza les prestacions ni les cotitzacions nacionals. Estableix criteris comuns més detallats per a determinar quin Estat ha de reconèixer els drets i quina legislació és aplicable. Aquesta circular resumeix les novetats principals i el calendari, amb especial atenció al que han de preparar les empreses amb mobilitat internacional.
- Atenció. No s’ha de confondre l’entrada en vigor del Reglament, l’1 de novembre de 2026, amb l’aplicació efectiva de totes les seves novetats. Les noves regles sobre desocupació, cures de llarga durada, desplaçaments i certificat A1 no seran exigibles, amb caràcter general, fins al 2 de novembre de 2028.
Desocupació quan s’ha treballat en diversos Estats
Un mes mínim per totalitzar. El nou article 61 del Reglament 883/2004 exigeix una connexió amb el mercat laboral de l’Estat al qual se sol·licita la prestació. Excepte les situacions especials de l’article 65, l’Estat de l’última activitat només totalitzarà els períodes d’assegurança, ocupació o activitat per compte propi complerts en altres països si la persona ha completat en ell un període ininterromput d’almenys un mes.
Si no s’arriba a aquest mínim, la competència passa a l’anterior estat membre en què s’hagi completat un període ininterromput d’almenys un mes. Si tampoc existeix en l’Estat anterior, és competent l’Estat de l’última activitat, que resol amb la seva legislació i aplica la totalització en la mesura necessària.
Inscripció i períodes computables. El nou article 64 bis regula el procediment quan la institució competent és la d’un Estat anterior. El desocupat s’ha d’inscriure als serveis d’ocupació de l’Estat de la seva última activitat, encara que la prestació l’aboni un altre Estat, i aquesta inscripció té els mateixos efectes que la feta davant l’Estat competent. El nou article 60 bis precisa que només es totalitzen els períodes que la legislació de l’Estat on es van complir consideri rellevants per a adquirir o conservar el dret. La mera existència de cotitzacions o d’activitat en un altre país no en garanteix còmput.
Càlcul de la prestació. Conforme al nou article 62, la institució competent pren com a regla general les retribucions o ingressos de l’última activitat sotmesa a la seva pròpia legislació. Per a determinats desocupats que resideixen en un Estat diferent del de la seva última activitat, la institució de l’Estat de residència té en compte, amb els límits de la seva legislació, la retribució o els ingressos percebuts en l’Estat de l’última activitat.
Exportació durant sis mesos. La nova redacció de l’article 64 amplia a sis mesos el període general en què un desocupat conserva la prestació quan es trasllada a un altre estat membre per a buscar ocupació, sense superar mai la durada total del dret. Les institucions competents poden prorrogar aquest període fins a l’esgotament de la prestació, però no és un dret automàtic. Depèn de la seva decisió i del compliment de les obligacions d’inscripció, disponibilitat, control i cerca activa d’ocupació. Es manté l’obligació d’informar la institució competent abans de desplaçar-se i d’obtenir el document que acrediti la conservació del dret.
- Atenció. L’ampliació general a sis mesos no s’aplica fins al 2 de novembre de 2028. Fins llavors, el desplaçament per buscar ocupació continua subjecte a les condicions actuals de l’article 64.
Treballadors fronterers i transfronterers, la referència de vint-i-dues setmanes
El nou article 65 modifica el repartiment de responsabilitats quan la persona residia, durant la seva última activitat, en un Estat diferent del competent. Com a regla general, queda a la disposició dels serveis d’ocupació de l’Estat competent i percep la prestació conforme a la seva legislació.
Qui es trobi en desocupació total ha d’acudir a l’Estat de residència si reuneix conjuntament aquestes condicions.
- Residia durant la seva última activitat en un Estat diferent del competent.
- Continua residint-hi o hi ha tornat.
- No ha completat vint-i-dues setmanes ininterrompudes d’assegurança o activitat exclusivament sota la legislació de l’Estat competent.
Si s’arriba a les vint-i-dues setmanes, la competència correspon, amb caràcter general, a l’Estat de l’última activitat. Si no s’hi arriba, la prestació la reconeix l’Estat de residència, prèvia totalització. La reforma permet a més inscriure’s en els serveis d’ocupació de tots dos Estats, i les institucions han d’intercanviar informació sobre la inscripció, els controls, les mesures d’activació i qualsevol circumstància que modifiqui el dret. El nou article 56 bis del Reglament 987/2009 reforça la cooperació i l’accés a EURES a les regions transfrontereres.
- Atenció. Les persones que viuen en un país i treballen en un altre poden veure canviar l’Estat que els paga la desocupació segons les setmanes cotitzades en l’Estat competent. Convé conservar la documentació dels períodes d’assegurança.
Cures de llarga durada
La reforma incorpora expressament les prestacions per cures de llarga durada a l’àmbit material del Reglament 883/2004. Són prestacions en espècie o en metàl·lic per a atendre una persona que, per una limitació, necessita una assistència considerable per a les activitats essencials de la vida quotidiana durant un període prolongat. També poden comprendre prestacions concedides a qui presta les cures.
No s’inclouen automàticament totes les ajudes assistencials o socials. La prestació ha de respondre a una situació legalment definida i reconèixer-se sense una valoració discrecional de les necessitats personals incompatible amb el seu caràcter de prestació de Seguretat Social.
El nou article 33 bis encomana a la Comissió Administrativa una llista detallada de les prestacions de cada Estat, amb la seva naturalesa i el seu beneficiari. Com a regla general es continuen coordinant conforme al capítol de malaltia, encara que determinades prestacions podran sotmetre’s a un altre capítol quan el resultat sigui almenys igual de favorable, segons el nou annex XII. L’article 34 evita la doble cobertura d’una mateixa necessitat, de manera que l’import en metàl·lic es pot reduir pel valor de les prestacions en espècie, subjectes a reemborsament, rebudes en l’Estat de residència o estada amb idèntica finalitat.
- Atenció. Les sol·licituds presentades abans del 2 de novembre de 2028 es regeixen per la regulació anterior. Qui es traslladi o rebi cures de familiars en situacions transfrontereres hauria d’informar-se de com l’afectarà la regla d’acumulació.
Desplaçaments temporals i certificat A1
Afiliació prèvia i substitucions. L’article 12 del Reglament 883/2004 manté el límit de vint-i-quatre mesos per a conservar la legislació de l’Estat d’origen durant un desplaçament, però reforça les regles contra les substitucions successives i els desplaçaments artificials. L’article 14 del Reglament 987/2009 exigirà que el treballador contractat per a ser desplaçat hagi estat subjecte, almenys durant els tres mesos immediatament anteriors, a la legislació de l’Estat on està establert l’ocupador. Per als autònoms s’exigeix l’exercici previ d’una activitat substancial durant almenys tres mesos.
Si una persona és substituïda abans de finalitzar la seva feina, la durada total de les activitats de tots els treballadors o autònoms implicats no pot superar vint-i-quatre mesos. Esgotat aquest període en un altre Estat, ha de transcórrer, com a regla general, un interval mínim de dos mesos abans de tornar a acollir-se a l’article 12 respecte del mateix país.
Comunicació prèvia i sol·licitud. Des del 2 de novembre de 2028, l’ocupador haurà de comunicar el desplaçament a la institució competent abans de l’inici de l’activitat i sol·licitar el certificat A1. Si no s’expedeix immediatament, la institució emetrà un justificant de recepció automàtic. La institució haurà d’avaluar els fets rellevants i confirmar l’exactitud del contingut abans d’emetre’l. El certificat acredita la legislació aplicable i, mentre no sigui retirat o invalidat, vincula a les institucions i òrgans de l’Estat d’acolliment.
Excepcions procedimentals. Queden fora de la comunicació i sol·licitud prèvia els viatges de negocis, entesos com a activitats temporals relacionades amb els interessos empresarials que no impliquin prestar serveis ni lliurar béns, com a reunions, conferències, seminaris, actes científics o activitats formatives. També les activitats de durada total no superior a tres dies consecutius de treball en un període de trenta dies consecutius, excepte en el sector de la construcció, definit àmpliament pel nou annex 6. L’empresa ha de poder acreditar que concorren els pressupòsits de l’excepció.
Revisió i frau. El nou article 19 bis estableix un procediment quan un altre Estat qüestiona la validesa del certificat. La institució emissora ha de revisar l’expedient i, si detecta un error, retirar-lo o rectificar-lo en trenta dies hàbils, amb efectes retroactius. Si hi ha proves que no deixen dubtes de frau, la retirada o rectificació s’ha de fer sense demora i també amb efectes retroactius. Si aquesta retroactivitat pot deixar al treballador sense cobertura, les institucions han de valorar un acord excepcional conforme a l’article 16 del Reglament 883/2004.
En línia amb això, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència de 2 de març de 2023, assumptes C-410/21 i C-661/21, va declarar que el certificat A1 conserva la seva eficàcia vinculant enfront de les institucions i tribunals d’altres Estats mentre no sigui retirat per la institució emissora, sense perjudici dels mecanismes aplicables quan s’hagi obtingut o utilitzat fraudulentament.
- Atenció. Una retirada retroactiva del certificat pot obligar a regularitzar cotitzacions amb efectes passats. Convé que les dades comunicades sobre ocupador, activitat, durada i lloc de treball siguin exactes des de l’inici.
Prestacions familiars
El nou article 68.2 bis distingeix entre les prestacions familiars destinades principalment a substituir els ingressos perduts durant l’educació dels fills i les altres. Les primeres, enumerades en l’annex XIII, es reconeixen com a drets individuals de la persona sotmesa a la legislació de l’Estat competent i no generen drets derivats per a l’altre progenitor. Alguns Estats poden abonar-les íntegrament sense aplicar les regles generals del complement diferencial, si figuren en la part II de l’annex.
- Atenció. Les regles anteriors continuen aplicant-se a les prestacions corresponents a fills nascuts abans del 2 de novembre de 2028.
Intercanvi de dades, cobrament de deutes i digitalització
La reforma habilita a les institucions per a intercanviar i comparar electrònicament dades quan sigui necessari i proporcionat per a detectar canvis, errors o incoherències. Les decisions no poden basar-se únicament en coincidències automatitzades. Han de secundar-se en proves suficients i quedar subjectes a vies de recurs efectives.
Es modernitza també l’assistència mútua per a cobrar crèdits de Seguretat Social, amb instruments uniformes d’execució, models normalitzats de notificació, mesures cautelars i regles d’impugnació. La reclamació pot desenvolupar-se en un Estat diferent d’aquell en què va néixer el deute, segons els procediments de l’Estat requerit. Els Estats han de facilitar progressivament procediments íntegrament electrònics per a determinar la legislació aplicable i obtenir certificats, encara que la reforma no pressuposa una comprovació electrònica immediata i uniforme en tots els països.
- Atenció. Un deute amb la Seguretat Social d’un altre Estat es podrà exigir amb més facilitat des del territori on la persona o empresa tingui béns.
Calendari d’aplicació i règim transitori
| Data | Efectes principals |
|---|---|
| 1 de novembre de 2026 | Entrada en vigor i aplicació de determinades disposicions organitzatives, annexos, intercanvi de dades, potestats delegades i regles procedimentals expressament enumerades. |
| 1 de gener de 2027 | Aplicació de l’article 64 del Reglament 987/2009 sobre les categories d’edat per a calcular determinats reemborsaments a tant alçat. No activa l’ampliació de l’exportació de la desocupació. |
| 2 de novembre de 2028 | Aplicació general de les noves regles sobre desocupació, cures de llarga durada, prestacions familiars, desplaçaments, comunicació prèvia, certificat A1 i cobrament transfronterer. |
| 2 de novembre de 2031 | Data límit perquè la Comissió avaluï determinats terminis, la seu empresarial i la possible ampliació del règim de cures de llarga durada. |
| 2 de novembre de 2036 | Final màxim del règim transitori general sobre legislació aplicable per a situacions que romanguin sense canvis. |
Els períodes d’assegurança, ocupació, activitat per compte propi o residència anteriors a les noves dates d’aplicació poden computar-se per determinar drets posteriors. Les noves disposicions no originen drets per períodes anteriors a la seva data d’aplicació. Els desplaçaments iniciats abans del 2 de novembre de 2028 encara són sotmesos a l’article 12 en la seva versió prèvia.
- Atenció. Que les regles més rellevants siguin aplicables el 2028 no impedeix que les empreses comencin a adaptar-se. Les dades d’afiliació, durada i substitucions han d’estar disponibles des d’aquesta data.
Què han de preparar les empreses amb mobilitat internacional
Les empreses disposen d’un període d’adaptació, però convé revisar abans de novembre de 2028 els següents aspectes.
- Els procediments per a identificar desplaçaments, activitats en diversos Estats i viatges de negocis.
- L’acreditació dels tres mesos d’afiliació prèvia per als treballadors contractats amb vista al desplaçament.
- El control conjunt de la durada dels desplaçaments i de les substitucions, i l’interval de dos mesos entre desplaçaments al mateix país.
- La comunicació prèvia i la sol·licitud del certificat A1 abans de l’inici efectiu de l’activitat.
- La conservació del justificant de recepció i de la documentació justificativa quan el certificat no s’expedeixi immediatament.
- L’exactitud de les dades comunicades sobre ocupador, activitat, durada, lloc de treball i relació laboral.
- El risc de regularització retroactiva de cotitzacions si el certificat es retira o rectifica.

