El Congrés dels Diputats aprova la Llei contra el frau fiscal

El Congrés dels Diputats aprova la Llei contra el frau fiscal

Amb data de 25 de maig de 2021, el Congrés dels Diputats ha aprovat el Projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que encara el seu últim debat en la Cambra Baixa abans de la seva remissió al Senat per completar-hi la seva tramitació, i que inclou una esmena per salvar les inspeccions sorpresa de l’Agència Tributària, qüestionades pels tribunals.

L’informem que amb data de 25 de maig de 2021, el Congrés dels Diputats ha aprovat el Projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que encara el seu últim debat en la Cambra Baixa abans de la seva remissió al Senat per completar-hi la seva tramitació, i que inclou una esmena per salvar les inspeccions sorpresa de l’Agència Tributària, qüestionades pels tribunals.

Ara el projecte, un cop realitzades les corresponents esmenes i que els grups parlamentàries s’han posat d’acord, passa a la seva tramitació per part de la Cambra Alta, el Senat.

Els membres de la Comissió han debatut i votat l’Informe de la Ponència, que ha quedat aprovat, amb modificacions, amb 21 fotos favorables, 14 en contra i 1 abstenció, després d’haver estat acceptades l’esmena 246, del Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT), inclòs en el Grup Plural, sobre la modificació de l’article 70 de la Llei d’impostos especials, relatiu al tipus impositiu sobre determinats mitjans de transport, per adequar-los al nou mesurament d’emissions de CO₂ amb el nou procediment WLTP; i l’esmena 175, del Grup Republicà, que recull l’elaboració d’una anàlisi i avaluació oficial de l’economia submergida en l’Estat espanyol, del frau fiscal i laboral i de l’elusió fiscal, desagregat per territoris, sectors econòmics i impostos. La resta d’esmenes que els grups parlamentaris Ciutadans, Plural, Republicà, Vox i Popular havien mantingut vives han estat rebutjades.

Durant el tràmit en Ponència, a aquest projecte de llei es van incorporar, en els seus termes, les esmenes del Grup Socialista relatives a l’establiment de requisits addicionals perquè les societats d’inversió de capital variable (SICAV) puguin aplicar el tipus de gravamen de l’1%; sobre la introducció de modificacions en el text refós de l’impost sobre la renda de no residents per “afavorir les llibertats d’establiment i circulació, d’acord amb el Dret de la Unió”; la regulació del procediment sancionador del règim de limitacions de pagament en efectiu amb diversos objectius, i sobre terminis de prescripció d’accions i autoritzacions judicials en casos de perquisicions tributàries, entre altres. A més, en aquesta fase també s’ha introduït una esmena del Grup Popular referent a la tributació dels contribuents no residents.

D’altra banda, també van quedar aprovades, amb correccions, les esmenes del Grup Socialista que al·ludien a normes de control i regulació de la fulla de tabac cru, a la modificació de la Llei del Notariat, i a la publicitat de situacions d’incompliment rellevant de les obligacions tributàries l’any 2021, entre altres correccions.

A més, la Ponència va acordar la incorporació de diverses esmenes transaccionals. La primera d’elles, sobre la base de les esmenes dels grups Basc (EAJ-PNB); Plural, concretament del Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT), i Ciutadans, sobre el Règim Fiscal de Canàries. La segona esmena transaccional sobre les esmenes proposades pels grups Basc (EAJ-PNB); Popular; Plural (PDeCAT), i Ciutadans, referides a l’impost sobre el valor afegit. La tercera, sobre la base de les esmenes dels grups Basc (EAJ-PNB); Popular, i Plural (PDeCAT), sobre el termini general de caducitat. I, finalment, una quarta esmena transaccional sobre les propostes pels grups Basc (EAJ-PNB) i Plural (PDeCAT), referent a representants duaners.

Els canvis realitzats també recullen la proposta del PSOE dirigida a emparar les inspeccions sorpresa per part de l’Agència Tributària, qüestionades recentment en els tribunals, i que d’aquesta manera es pugui personar sense comunicació prèvia als domicilis o una empresa.

La Llei incorpora mesures per combatre el frau tributari lligat a les noves tecnologies, permetrà perseguir els comportaments inadequats de les grans empreses i contribuirà a evitar la planificació fiscal abusiva. Així mateix, la norma conté actuacions per reduir la litigiositat amb els contribuents i fomentar el compliment voluntari de les obligacions fiscals.

Sent susceptible de modificacions, les notes més rellevants de la redacció actual de la Llei són les següents:

Es prohibeixen les Amnisties tributàries

Atès que s’entén que suposen una discriminació cap als contribuents que compleixen amb les seves obligacions fiscals. Les amnisties fiscals permeten regularitzar patrimonis no declarats en condicions més avantatjoses que si haguessin tributat de manera habitual i normal.

S’amplia la llista de deutors a la Hisenda Pública

S’amplia per la reducció del límit de deute que determina la incorporació del deutor al llistat que passa d’1.000.000 d’euros a només 600.000 euros. A més, el text legal contempla que en la llista s’han d’incloure, no només els deutors principals, sinó també aquells que es declarin responsables solidaris del deute per les seves conductes actives o per omissió.

Es redueix el límit màxim per als pagaments en efectiu per a determinades operacions entre empresaris

En el supòsit d’operacions entre empresaris. S’ha constatat que la utilització de mitjans de pagament en efectiu en les operacions econòmiques facilita comportaments defraudatoris. Amb la limitació del metàl·lic, es facilitarà la traçabilitat i la possibilitat del rastreig de les operacions i es dificultarà que s’incorri en pràctiques fraudulentes.

Es regula de manera específica la prohibició d’ús i tinença de programari emprat per ocultar vendes

En concret, la norma impedeix la producció, la tinença o l’ús de sistemes i aplicacions informàtiques de gestió comptable que aconsegueixen manipular i falsejar la comptabilitat de les empreses, amb l’objectiu d’ocultar a ulls de l’Administració Tributària una part de la seva facturació i així rebaixar la factura fiscal. Cada any, l’ús d’aquests programes produeix pèrdues d’ingressos públics que excedirien de diversos milers de milions d’euros.

La norma exigeix que els sistemes electrònics utilitzats en la comptabilitat o la gestió empresarial s’ajustin a uns requisits que garanteixin la integritat, conservació, traçabilitat i inalterabilitat dels registres de les operacions.

S’estableix l’obligació de revisió de les jurisdiccions integrants de la llista de paradisos fiscals

Una altra mesura que s’inclou en el text normatiu és la revisió de les jurisdiccions integrants de la llista de paradisos fiscals. L’evolució del concepte de paradís fiscal al de jurisdicció no cooperativa en els fòrums internacionals OCDE i Consell de la Unió Europea fa necessari aplicar regulacions més exigents i coordinades internacionalment.

S’estableix l’obligació de declarar les criptomonedes

Així, per la seva proliferació i la seva popularitat entre els inversors i els estalviadors, es fa necessari tenir un control més elevat sobre les criptomonedes. D’aquesta manera, s’incorpora l’obligació d’informar sobre la tinença i operativa amb monedes virtuals, tant les situades a Espanya com a l’estranger si afecta contribuents espanyols.

Per tant, s’exigirà informació sobre saldos i titulars de les monedes, així com sobretot tipus d’operacions que s’hagin efectuat amb elles. Serà obligatori informar en el model 720 de declaracions de béns i drets en l’exterior sobre la possessió de criptodivises a l’estranger.

La norma inclou així mateix la transposició de la Directiva europea antielusió fiscal, coneguda com a ATAD, que incorpora diverses de les matèries tractades en els informes OCDE del Pla d’acció per evitar l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis (Pla BEPS).

En concret, en aquesta matèria, s’incorporen a la legislació espanyola els àmbits de la directiva concernents a la Transparència Fiscal Internacional (TFI) i a la imposició de sortida o ‘Exit Tax’. Amb això es reforça la tributació a Espanya de rendes que es localitzaven en territoris de baixa fiscalitat; i s’assegura que les empreses que es traslladin a un altre país no deixin de tributar per bases imposables que legalment han de quedar gravades a Espanya.

S’estableix un nou tipus de tributació de les SOCIMI i SICAV

Per a les societats d’inversió immobiliària (SOCIMI) s’estableix un tipus de tributació del 15 per cent.

A més, pel que fa a les societats d’inversió de capital variable (SICAV), es reforça el seu control mitjançant un requisit d’inversió mínima de 2.500 euros, o de 12.500 euros en el cas d’una societat per compartiments, per als socis que, com a mínim, han de ser cent.

Reforç de les garanties judicials de les inspeccions de l’AEAT en el domicili del contribuent

La Llei també aclareix i reforça les garanties judicials de les inspeccions de l’Agència Tributària al domicili d’un contribuent. En concret, marca que quan sigui necessari dur-les a terme, l’Administració Tributària haurà d’obtenir el consentiment de l’obligat tributari o d’una autorització judicial. En virtut de la norma, la sol·licitud de l’autorització judicial per a l’entrada en un domicili haurà d’estar justificada i incloure la seva finalitat, necessitat i proporcionalitat.