En una sentència del 9 de desembre de 2020, el Tribunal Suprem ha anul·lat una liquidació de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) —conegut com a plusvàlua municipal— en entendre com a confiscatòria una quota del tribut que absorbeix completament la riquesa gravable, això és, que coincideix en la seva integritat amb la plusvàlua posada de manifest en ocasió de la transmissió del bé immoble urbà. Aquesta sentència se suma a la del Tribunal Constitucional, que rebutjava que es cobrés més del realment guanyat pel contribuent.
L’informem que una important sentència del Tribunal Suprem (TS) ha declarat nul·la la liquidació de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), conegut com a plusvàlua municipal, quan la quota a pagar pel contribuent coincideix amb la riquesa gravable per considerar-ho confiscatori. Es tracta d’una nova sentència del Tribunal Suprem respecte al polèmic impost. Fins ara, les sentències entorn d’aquest impost el declaraven nul quan la venda de l’immoble genera pèrdues al contribuent o quan l’import a pagar pel contribuent era més elevat que el guany real obtingut. No obstant això, sempre que l’impost fos inferior al benefici -encara que només fos per un euro-, el contribuent estava obligat a pagar.
Doncs bé, en aquesta sentència del 9 de desembre de 2020, el TS considera confiscatòria una quota de l’IIVTNU que absorbeix la riquesa gravable en coincidir completament amb la plusvàlua posada de manifest en ocasió de la transmissió del bé immoble urbà.
El cas
El tipus de gravamen de l’IIVTNU és fixat per cada ajuntament, sense que pugui excedir del 30% (art. 108 Llei d’hisendes locals). Dins del límit del 30%, els ajuntaments podran fixar un sol tipus de gravamen o un per a cadascun dels períodes de generació de l’increment de valor indicats en l’art. 107.4 de la Llei d’hisendes locals.
En el cas analitzat, en un increment de valor provat de 17.473,71 euros (diferència entre el preu d’adquisició i el d’alienació), l’Ajuntament va girar al contribuent una plusvàlua de 76.847,76 euros (resultat d’aplicar estrictament el precepte previst en la Llei d’hisendes locals que atén el valor cadastral en el moment de la transmissió i a certs coeficients en atenció al període de temps en el qual l’immoble va estar en poder del transmitent).
Sentència del Tribunal Constitucional de 31 d’octubre de 2019
La resolució del TS aplica la sentència del Tribunal Constitucional de 31 d’octubre de 2019 que havia assenyalat que el precepte corresponent de la Llei d’hisendes locals era inconstitucional (per vulnerar el principi de capacitat econòmica i la prohibició de confiscatorietat, tots dos consagrats en l’art. 31.1 de la Constitució), en aquells supòsits en els quals la quota a pagar per l’impost és superior a l’increment patrimonial obtingut pel contribuent.
I encara que una aplicació literal de la sentència del Tribunal Constitucional hagués portat a ajustar la quota a l’increment real (i reduir-la a la suma de 17.473,71, coincident amb la quantitat de l’increment) el Tribunal Suprem assenyala que “una situació com la descrita resulta contrària també als principis de capacitat econòmica i a la prohibició de confiscatorietat que preveu l’article 31.1 de la Constitució”, de manera que “un resultat d’aquesta naturalesa cal reputar-lo, així mateix, escassament respectuós amb les exigències de la justícia tributària a la qual es refereix el precepte constitucional”.
Quota confiscatòria en absorbir la totalitat de la riquesa gravable
El TS aborda les possibles conseqüències d’una liquidació tributària que obliga el contribuent a destinar al pagament del tribut tota la plusvàlua posada de manifest en la transmissió de la finca quan aquesta plusvàlua és l'(únic) indicador de capacitat econòmica previst pel legislador per configurar l’impost. És a dir, malgrat gravar un increment de valor constatat, estableix una quota confiscatòria absorbint la totalitat de la riquesa gravable.
I, com que el Tribunal Suprem no és l’òrgan cridat a determinar, i molt menys a fixar de manera general, quin percentatge d’increment de valor podria coincidir amb la quota tributària perquè no existís l’exageració, l’excés o la desproporció que aquí concorre, i en constatar-se que el legislador fa més de dos anys que no acomoda l’impost a les exigències constitucionals, la sentència declara la nul·litat -per confiscatòria- d’una liquidació tributària que estableix una quota impositiva que coincideix amb l’increment de valor posat de manifest com a conseqüència de la transmissió del terreny, això és, que absorbeix la totalitat de la riquesa gravable.