Els interessos de demora abonats per Hisenda per la devolució d’ingressos indeguts no tributen en l’IRPF

Els interessos de demora abonats per Hisenda per la devolució d’ingressos indeguts no tributen en l’IRPF

En una sentència el Tribunal Suprem ha confirmat que els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF, perquè no s’ha d’acceptar que l’Administració cobri impostos per una quantitat que ha de pagar per haver exigit abans un ingrés indegut i que la subjecció a l’IRPF en aquest cas desvirtuaria la naturalesa d’indemnització dels interessos.

L’informem que en una sentència del 3 de desembre de 2020, el Tribunal Suprem ha confirmat que els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF. De la mateixa manera que es nega als contribuents la possibilitat de deduir aquests interessos, ja que no es poden beneficiar de la seva actuació contrària a l’ordenament, no s’ha d’acceptar que l’Administració cobri impostos per una quantitat que ha de pagar per haver exigit abans un ingrés indegut i que la subjecció a l’IRPF en aquest cas desvirtuaria la naturalesa d’indemnització dels interessos.

El Tribunal Suprem ha conclòs que si els interessos de demora tenen una finalitat compensatòria, aquesta finalitat quedaria frustrada (almenys parcialment) si es consideressin subjectes.

El pagament d’un deute tributari fora del termini voluntari genera l’obligació de satisfer interessos de demora a favor de la Hisenda Pública. De la mateixa manera, quan la Hisenda Pública retorna ingressos indeguts, ha de satisfer interessos de demora al contribuent. El tractament de tots dos tipus d’interessos, a favor i en contra del contribuent, ha rebut un tractament dispar a l’efecte de l’IRPF. Així, mentre que els pagats a la Hisenda Pública s’han considerat com a despeses no deduïbles; els rebuts pel contribuent s’han qualificat tradicionalment com a guanys patrimonials de la base de l’estalvi.

El Tribunal Suprem soluciona aquest tractament desigual i conclou que estem davant una alteració patrimonial no subjecta perquè “és evident que, quan es retornen al contribuent uns interessos suportats pel mateix indegudament, compensant-los, no existeix aquest guany patrimonial, sinó que es produeix un reequilibri, anul·lant la pèrdua abans soferta”. Afegeix el tribunal, a més, que no té sentit negar el caràcter deduïble dels interessos suportats pel contribuent, i entendre que estan subjectes i no exempts els interessos que acompanyen a la devolució d’ingressos indeguts.

A la qüestió suscitada en l’acte d’admissió, consistent a determinar si els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts, malgrat la seva naturalesa d’indemnització, es troben subjectes i no exempts de l’impost sobre la renda, constituint un guany patrimonial que procedirà a integrar en la base imposable de l’estalvi o, per contra, el seu tractament fiscal ha de ser un altre, atès que, pel seu caràcter indemnitzatori, persegueixen compensar o reparar el perjudici causat com a conseqüència del pagament d’una quantitat que mai va haver de ser desemborsada pel contribuent, la Sala respon que els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF.

Aquesta sentència conté un vot particular formulat per l’Excm. Sr. Isaac Merino Jara, que discrepa tant dels raonaments seguits com de la solució i interpretació acollida en aquesta sentència, perquè estima que en principi, els interessos de demora poden ser sotmesos a gravamen en l’IRPF en concepte de guanys patrimonials, i el legislador, tot i poder fer-ho, no inclou l’obtenció dels interessos de demora entre els supòsits que, de diversa manera, determinen que no tributin com a guanys patrimonials. Per tant, aquest magistrat estima que mentre el legislador no disposi el contrari, els interessos de demora són renda gravable en l’IRPF.