Naixement de l’obligació de retenir en l’impost sobre societats i la deducció de retencions quan les rendes no han estat satisfetes

Naixement de l’obligació de retenir en l’impost sobre societats i la deducció de retencions quan les rendes no han estat satisfetes

S’ha publicat una Resolució del TEAC de 29 de juny de 2020 en unificació de criteri en la qual es decideix sobre la possibilitat o no que un contribuent de l’impost sobre societats dedueixi les retencions que se li haurien d’haver practicat i, en el seu cas, se li retornin, quan les rendes –d’un arrendament– no s’han pagat.

L’informem que s’ha publicat una interessant Resolució del TEAC de 29 de juny de 2020, núm. 5810/2019 sobre el naixement de l’obligació de retenir en l’impost sobre societats i la deducció de retencions quan les rendes no han estat satisfetes.

Es tracta d’una Resolució en unificació de criteri en la qual es decideix sobre la possibilitat o no que un contribuent de l’impost sobre societats dedueixi les retencions que se li haurien d’haver practicat i, en el seu cas, se li retornin, quan les rendes -d’un arrendament- no s’han pagat.

Respecte a l’obligació de retenir, primerament, es constata que, en aquest impost, neix amb l’exigibilitat de les rendes, la qual cosa és diferent del que s’esdevé en l’IRPF, en el qual neix en el moment en què les rendes se satisfan.

En segon lloc, la possibilitat que l’arrendador elevi a l’íntegre la renda i dedueixi la retenció que s’ha de practicar, sosté que només procedeix en el cas en què hagi nascut l’obligació de retenir, la qual cosa en l’impost societari succeeix amb l’exigibilitat. Per tant, es podria pensar que no és necessari que s’hagi produït el pagament de la renda però, segons entén l’òrgan economicoadministratiu, si no hi ha pagament no hi pot haver retenció -segons definició de la RAE-, això és: l’obligació de retenir neix amb l’exigibilitat però només es pot complir amb el pagament, per la qual cosa, per a elevar a l’íntegre i deduir la retenció, es necessita que concorrin exigibilitat i pagament.

No obstant això, en el cas que l’arrendatari no satisfaci les rendes exigibles, però sí que ingressi les retencions en el Tresor, aquest ingrés es considera ingrés degut de retencions no practicades i el perceptor les podria deduir.