Entre les novetats que incorpora el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, podem destacar la modificació que es fa del Reial decret llei 11/2020 per aclarir el moment de naixement del dret de resolució de determinats contractes per part dels consumidors i usuaris, en concret sobre el termini de 14 dies per reclamar.
Com ja l’informàrem en el seu moment, amb la finalitat de dotar als consumidors i usuaris dels mecanismes que garanteixin els seus drets i la seva protecció, el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març va establir una sèrie de mesures que afecten els drets dels consumidors.
En concret, es regulava el dret de resolució de determinats contractes sense penalització per part dels consumidors i usuaris. Aquestes mesures afecten, per exemple, al pagament de les quotes del gimnàs, de les acadèmies, d’escoles infantils, de residències d’estudiants, etc.
Si per l’estat d’alarma un contracte de compravenda o de prestació de serveis és impossible de complir, el consumidor o usuari pot resoldre’l en un termini de 14 dies. Ha de prevaler la bona fe i l’equilibri dels interessos entre les parts i l’empresari pot oferir un bo o val substitutori al reemborsament.
Si finalment el consumidor sol·licita la devolució de les quantitats abonades, l’empresari estarà obligat a retornar les sumes abonades, excepte despeses incorregudes degudament desglossades i facilitades al consumidor, en la mateixa forma en què es va realitzar el pagament en un termini màxim de 14 dies, excepte acceptació expressa d’altres condicions més beneficioses o que li interessin més.
Passats 60 dies sense acord entre les parts, s’haurà de procedir al reemborsament per la quantitat per la qual es va subscriure el contracte.
Si estem davant un contracte de tracte successiu, és a dir, un contracte de subministraments o de lliurament de béns o prestacions de serveis (per exemple, al pagament de les quotes del gimnàs, de les acadèmies, d’escoles infantils, de residències d’estudiants, etc.) que s’abona de manera regular i periòdica, s’estableix el següent:
- L’empresa subministradora podrà oferir opcions de recuperació del servei a posteriori.
- Si el consumidor no pot o no accepta aquesta recuperació, podrà sol·licitar la devolució dels imports ja abonats en la part corresponent al període del servei no prestat per aquesta causa.
- El consumidor també podrà acceptar minorar la quantia que resulti de les futures quotes a imputar per la prestació del servei.
L’empresa prestadora de serveis no podrà cobrar noves mensualitats fins que el servei no es pugui prestar amb normalitat, sense que això doni lloc a la finalització del contracte, tret que el consumidor i l’empresa així ho vulguin.
Aclariment del còmput de terminis
Doncs bé, ara el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, aclareix el moment de naixement del dret de resolució de determinats contractes per part dels consumidors i usuaris. Així:
- S’estableix com a dia inicial del termini per al dret a resoldre el contracte aquell en què resulta impossible la seva execució, i es fixa el dia de venciment a 14 dies d’aquell.
- El termini de 60 dies per entendre que no s’ha arribat a un acord entre les parts començarà a computar en el moment en què el consumidor o usuari sol·licita la resolució del contracte.