El Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat el document “Guia per a l’actuació en l’àmbit laboral en relació amb el nou coronavirus”, on es facilita informació sobre l’aplicació de la normativa laboral en relació amb les diferents situacions en què es poden trobar les empreses i els treballadors.

Com ja sap per diversos mitjans de comunicació i per les nostres circulars, els coronavirus són una àmplia família de virus que normalment afecten només animals. Alguns tenen la capacitat de transmetre’s dels animals a les persones.

El SARS-CoV-2 és un nou tipus de coronavirus que pot afectar les persones. Va ser detectat per primera vegada al desembre del 2019 a la ciutat de Wuhan, província de Hubei, a la Xina.

Tal com assenyala el Ministeri de Sanitat en relació amb la protecció dels treballadors amb el risc d’exposició al nou coronavirus, cal partir d’una sèrie de premisses:

a) El coronavirus és un virus desconegut anteriorment en la patologia humana.

b) Les mesures d’aïllament, en els casos investigats, constitueixen la primera barrera de protecció tant pel treballador afectat com de les restants susceptibles de contacte amb el pacient.

Guia del Ministeri de Treball per a l’actuació en l’àmbit laboral

Doncs bé, el Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat el document “Guia per a l’actuació en l’àmbit laboral en relació amb el nou coronavirus”, l’objectiu del qual és facilitar la informació necessària sobre l’aplicació de la normativa laboral en relació amb les diferents situacions en les quals es poden trobar les empreses i els treballadors.

Tot això, sense perjudici de la interpretació de les normes que correspon als jutjats i tribunals de l’ordre social, les competències que en matèria de compliment i informació sobre prevenció de riscos laborals corresponen, de manera respectiva, a l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social i a l’Institut de Seguretat i Salut en el Treball, així com de les reconegudes a les autoritats laborals de les Comunitats Autònomes.

La guia conté les diferents mesures que deu i/o poden adoptar les empreses en cas de contagi:

Paralització de l’activitat per decisió de l’empresa

Les empreses poden adoptar mesures organitzatives o preventives que, de manera temporal, evitin situacions de contacte social, sense necessitat de paralitzar la seva activitat.

No obstant això, i per si no resulta possible, de conformitat amb el recollit en l’article 21 de la llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL), i en el que concerneix el risc de contagi per coronavirus, quan les persones treballadores estiguin o puguin estar exposades a un risc greu i imminent en ocasió del seu treball, l’empresa estarà obligada a:

• informar com més aviat millor sobre l’existència d’aquest risc,

• adoptar les mesures i donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu, imminent i inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i, si fos necessari, abandonar immediatament el lloc de treball.

En aplicació d’aquesta norma, les empreses hauran de procedir a paralitzar l’activitat laboral en cas que existeixi un risc de contagi per coronavirus en el centre de treball.

No obstant això, és possible activar mesures que permetin el desenvolupament de l’activitat laboral de manera alternativa o bé, en cas que sigui necessari, l’adopció de mesures de suspensió temporal de l’activitat.

Paralització de l’activitat per decisió dels treballadors

En cas que la prestació de serveis en el centre de treball comporti un risc greu i imminent de contagi per coronavirus, i en aplicació del que es preveu en l’art. 21.2 de la LPRL els treballadors també poden interrompre la seva activitat i abandonar el centre de treball.

Així mateix, per decisió majoritària, la representació unitària o els delegats de prevenció, podran acordar la paralització de l’activitat dels treballadors afectats pel risc de contagi greu i imminent per coronavirus.

Els treballadors i els seus representants no podran sofrir cap perjudici derivat de l’adopció de les mesures a què es refereixen els apartats anteriors, tret que haguessin obrat de mala fe o comès negligència greu.

Adopció de mesures preventives

Amb caràcter general, i a excepció d’aquells llocs de treball en els quals existeixin riscos específics relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball, s’han d’aplicar els deures ordinaris de protecció establerts en la normativa de prevenció de riscos laborals.

El deure de protecció de l’empresa implica que ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball que estan sota el seu àmbit de direcció, és a dir sota la seva capacitat de control.

En tot cas, les empreses hauran d’adoptar aquelles mesures preventives de caràcter col·lectiu o individual que siguin indicades, en el seu cas, pel servei de prevenció d’acord amb l’avaluació de riscos, això és, en funció de la mena d’activitat, distribució i característiques concretes de l’activitat que l’empresa realitzi.

Entre les mesures que es poden adoptar d’acord amb les indicacions del servei de prevenció i sempre en atenció a les recomanacions establertes per les autoritats sanitàries, hi ha les següents:

a) Organitzar el treball de manera que es redueixi el nombre de treballadors exposats, establint regles per evitar i reduir la freqüència i el tipus de contacte de persona a persona.

b) Adoptar, si escau, mesures específiques per als treballadors especialment sensibles.

c) Proporcionar informació sobre mesures higièniques, com rentar-se les mans amb freqüència, no compartir objectes, ventilació del centre de treball, i la neteja de superfícies i objectes.

En aquest sentit, les empreses hauran de posar a la disposició dels treballadors el material higiènic necessari, i adoptar els protocols de neteja que fossin precisos.

En qualsevol cas, i pel que fa a la seguretat i salut en els centres de treball i les mesures preventives necessàries de caràcter col·lectiu, individual o higiènic, se seguiran les indicacions especificades aquí.

Teletreball

En aquells supòsits en els quals no es prevegi inicialment en el contracte de treball com una mesura temporal que impliqui la prestació de serveis fora del centre de treball habitual, el teletreball es podria adoptar per acord col·lectiu o individual, amb un caràcter excepcional, per al desenvolupament de tasques imprescindibles que no es puguin desenvolupar en el centre físic habitual, una vegada s’hagin establert els ajustos o precaucions necessàries de tipus sanitari i preventiu, i conforme als procediments regulats en l’Estatut dels Treballadors.

En tot cas, la decisió d’implantar el teletreball com a mesura organitzativa requerirà:

· Que es configuri com una mesura de caràcter temporal i extraordinària, que s’haurà de revertir en el moment en què deixin de concórrer aquelles circumstàncies excepcionals.

· Que s’adeqüi a la legislació laboral i al conveni col·lectiu aplicable.

· Que no suposi una reducció de drets en matèria de seguretat i salut ni un minvament de drets professionals (salari, jornada -inclòs el seu registre-, descansos, etc.).

· Si es preveu la disponibilitat de mitjans tecnològics a utilitzar per part dels treballadors, que això no els suposi cap cost.

Suspensió total o parcial de l’activitat per expedient de regulació d’ocupació

Si l’empresa es veiés en la necessitat de suspendre la seva activitat de manera total o parcial, ja sigui per decisió de les autoritats sanitàries o bé de manera indirecta pels efectes del coronavirus en l’acompliment normal de la seva activitat, podrà fer-ho conforme als mecanismes previstos en la normativa laboral vigent i per les causes que s’hi contemplen -article 47 de l’Estatut dels Treballadors i Reial decret 1483/2012, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada-.

Suspensió total o parcial de l’activitat sense tramitació d’un expedient de regulació d’ocupació

En el cas que l’empresa afectada per alguna de les causes productives, organitzatives o tècniques no procedís a la comunicació d’un expedient de regulació d’ocupació però igualment paralitzés la seva activitat, resultaria d’aplicació el que es preveu en l’article 30 de l’ET, de manera que el treballador conservarà el dret al seu salari