En les operacions intracomunitàries, l’error no sol estar en el concepte… sinó en els requisits. I n’hi ha prou que en falli un perquè tota l’operació canviï de tractament. No és suficient que el client estigui en un altre país de la Unió Europea. En matèria d’IVA, la localització i la condició del destinatari han d’encaixar amb precisió.
Quan es realitza un lliurament de béns a un altre Estat membre, és habitual aplicar automàticament l’exempció en origen (factura sense IVA). Tanmateix, des d’un punt de vista tècnic, aquesta exempció no depèn únicament del destí geogràfic del client.
Perquè una operació es pugui qualificar correctament com a lliurament intracomunitari exempt, han de concórrer, simultàniament, els elements següents:
1. Condició del destinatari
L’adquirent ha d’actuar com a empresari o professional i estar identificat a efectes de l’IVA en un altre Estat membre.
2. Expedició o transport efectiu dels béns
Els béns han de sortir físicament del territori d’aplicació de l’impost (Península i Illes Balears) amb destinació a un altre Estat membre.
3. Vinculació de l’operació amb una transmissió onerosa
Ha de tractar-se d’un lliurament de béns efectuat en el marc d’una activitat empresarial o professional.
4. Acreditació suficient de l’operació
És imprescindible disposar de documentació que justifiqui tant la condició del destinatari com el transport dels béns.
Des d’una perspectiva pràctica, l’element que genera més controvèrsia no és la factura, sinó la prova del transport i la verificació del NIF-IVA del client.
Quan algun d’aquests requisits no queda degudament acreditat, l’Administració pot recalificar l’operació com un lliurament interior subjecte i no exempt, amb la consegüent regularització de l’impost.
- Atenció. Aplicar l’exempció sense verificar prèviament el NIF-IVA del client o sense poder acreditar el transport implica assumir el risc d’haver d’ingressar posteriorment l’IVA, fins i tot encara que l’operació s’hagi realitzat correctament en la pràctica.
Exemple
Una societat espanyola ven maquinària per un import de 15.000 € a una empresa establerta a Itàlia.
Escenari correcte
- El client facilita un NIF-IVA vàlid al sistema VIES.
- La mercaderia es transporta des d’Espanya fins a Itàlia.
- Es disposa de la documentació del transport (CMR, albarans signats, etc.).
La operació es considera un lliurament intracomunitari exempt.
- Factura sense IVA.
- Es declara al model 349.
Escenari incorrecte
- El client no està registrat a efectes d’IVA intracomunitari (o no s’ha verificat aquesta circumstància).
L’operació no es pot considerar intracomunitària.
Ha de qualificar-se com un lliurament interior subjecte a l’IVA espanyol.
Si s’ha emès la factura sense IVA, l’empresa haurà de:
- Regularitzar l’operació.
- Repercutir l’IVA corresponent.
- Assumir, en molts casos, el cost de l’impost si no el pot repercutir al client.
En matèria d’IVA intracomunitari, la diferència entre aplicar o no l’exempció no rau en la intenció de l’operació, sinó en la correcta acreditació dels seus requisits.
I en aquest punt, convé no confiar en la lògica comercial. Quan l’IVA és objecte de comprovació, no funciona per intuïció, sinó per prova.