Si bé és cert que l’Administració ostenta una posició de superioritat respecte dels administrats, no ho és menys que aquests tenen tota una sèrie de drets que poden i han de fer valer enfront d’ella. Li ho expliquem…

Relacionar-se amb l’Administració Pública, sobretot quan es tracta d’exigir drets o de defensar interessos propis, s’assembla moltes vegades a una lluita entre David i Goliat en la qual l’administració apareix com un gegantesc Goliat inesgotable i el ciutadà ha d’adoptar el paper d’heroic David per a sobreviure.

Sent cert l’anterior, tampoc cal desesperar ni donar-ho tot per perdut per endavant, perquè les mateixes lleis que tot sovint atorguen privilegis exagerats a l’administració també protegeixen als ciutadans. Amb això no volem dir que s’arribi a un equilibri en la relació ciutadà-administració pública, però sí que comptem amb armes i mecanismes legals per a no deixar-nos trepitjar i fer valer els nostres drets enfront del “corró” administratiu.

Aquests mecanismes estan recollits de manera genèrica en la Constitució i, de manera més concreta, en la llei que regula el procediment administratiu (Llei 39/2015, del 1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques) i, per a simplificar, els podem dividir en dos grans grups:

1.- MECANISMES DE CARÀCTER REACTIU (“A posteriori”):

Aquí trobem tot el sistema de RECURSOS ADMINISTRATIUS (recursos d’alçada, reposició, etc.) i JUDICIALS (recurs contenciós administratiu) que permeten controlar l’activitat de l’Administració pública, una cop que s’ha produït.

2.- MECANISMES DE CARÀCTER PROACTIU (“A priori”):

El principi fonamental és que les Administracions públiques han de sotmetre la seva actuació a la llei i al dret (article 103 de la Constitució), de manera que es pugui garantir el necessari equilibri entre l’eficàcia de l’actuació administrativa (no oblidem que l’Administració defensa “el bé comú”) i la salvaguarda dels drets i interessos de la ciutadania. L’única manera d’aconseguir-ho és, d’una banda, regular detalladament el PROCEDIMENT ADMINISTRATIU, que és la forma que té l’Administració de manifestar la seva voluntat (p. ex., per a imposar una multa, donar una subvenció, prohibir una conducta, etc.) i, per una altra, establir un quadre detallat dels DRETS que assisteixen als ciutadans quan es relacionen amb una Administració pública.

El procediment administratiu (tipus, fases, terminis, etc.) es regula extensament al llarg de l’esmentada Llei 39/2015.

Els drets concrets que les persones tenim en relacionar-nos amb l’Administració es recullen en l’article 13 d’aquesta llei, i són:

• A comunicar-se amb les Administracions Públiques a través d’un Punt d’Accés General electrònic de l’administració.
• A ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les Administracions Públiques.
• A utilitzar les llengües oficials en el territori de la seva comunitat autònoma, d’acord amb el que es preveu en aquesta Llei i en la resta de l’ordenament jurídic.
• A l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que es preveu en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i la resta de l’ordenament jurídic (o norma autonòmica sobre aquest tema).
• A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics, que hauran de facilitar-los l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.
• A exigir les responsabilitats de les Administracions Públiques i autoritats, quan així correspongui legalment.
• A l’obtenció i utilització dels mitjans d’identificació i signatura electrònica contemplats en aquesta Llei.
• A la protecció de dades de caràcter personal, i en particular a la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin en els fitxers, sistemes i aplicacions de les Administracions Públiques.
• Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.

A més d’aquests drets generals i bàsics, la llei en reconeix d’altres més específics, però solament aplicables als qui tinguin el caràcter d’interessats en un procediment administratiu concret.

Finalment, no podem acabar sense esmentar que, excepte en els casos de força major, és possible exigir responsabilitat tant a les Administracions com al personal al seu servei quan ens causin una lesió en qualsevol dels nostres béns o drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, per al que és requisit indispensable que el mal sigui efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en una persona o grup de persones concret.