Coneix el règim especial de l’IVA de béns usats? Qui el poden aplicar? Quins avantatges té?

Coneix el règim especial de l’IVA de béns usats? Qui el poden aplicar? Quins avantatges té?

El règim especial de l’IVA dels béns usats (REBU), és un règim voluntari aplicable als lliuraments de determinats béns efectuats pels revenedors quan intervinguin en nom propi, on la base imposable de l’impost es determina de forma particular. És un règim molt utilitzat per les botigues de segona mà, els concessionaris de cotxes i els venedors d’antiguitats, art i objectes de col·lecció per declarar les seves operacions d’IVA de forma especial.

El REBU és un règim optatiu (voluntari) aplicat a lliuraments efectuats per revenedors de béns usats, antiguitats, objectes d’art i de col·lecció, sempre que es donin determinats requisits i s’hagi optat per aquest règim.

Es pot definir com un règim especial d’IVA pensat per equilibrar l’impost i evitar pagar un gravamen que no s’ha pogut deduir en la compra, ja que els béns usats que es venen sota aquest règim són adquirits a subjectes passius que no s’han pogut deduir prèviament l’IVA quan van comprar aquests béns.

A continuació, el volem informar d’aquest règim especial de l’IVA i les seves peculiaritats en la integració a la base imposable, i l’àmbit d’aplicació i precisions en el cas d’acollir-se a aquest règim, sent un règim aplicable freqüentment en la compravenda de vehicles usats.

A quins béns s’aplica el règim especial de béns usats (REBU)?
  • Béns usats: béns mobles utilitzats per un tercer, susceptibles de reutilització i adquirits per a la seva revenda. No tenen la consideració de béns usats, els utilitzats, renovats o transformats pel propi subjecte passiu revenedor o pel seu compte, ni els materials de recuperació, envasos, embalatges, or, platí i pedres precioses.
  • Objectes d’art: quadres, pintures, dibuixos, gravats, estampes, litografies, escultures, estàtues, buidats d’escultures, tapisseries, tèxtils, murals, ceràmica, esmalts sobre coure, fotografies (han de complir determinats requisits previstos en l’article 136 LIVA).
  • Antiguitats: béns mobles que tinguin més de 100 anys d’antiguitat i no siguin objectes d’art o de col·lecció.
  • Objectes de col·lecció: els articles de filatèlia i les col·leccions i espècimens per a col·leccions de zoologia, botànica, mineralogia o anatomia, o que tinguin interès històric, arqueològic, paleontològic, etnogràfic o numismàtic. En cap cas s’aplica aquest règim especial a l’or d’inversió.
Béns usats

S’aplica als béns mobles (vehicles, per exemple) utilitzats per un tercer, susceptibles de reutilització i adquirits per a la seva revenda.

Atenció. No és aplicable el règim especial a béns que es van adquirir amb la intenció d’utilitzar-los en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals pròpies. Així, per un consultant que ha adquirit un vehicle usat, procedint posteriorment a la seva transmissió, encara que sense exercir de forma habitual l’activitat de compravenda de vehicles ni haver adquirit aquest vehicle per a la seva revenda posterior, s’exclou l’aplicació del règim especial.

Sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), sentència de 08-12-2005, assumpte Jyske Finans C-280/04, assenyalant que es pot considerar «subjecte passiu revenedor» a una empresa que, en l’exercici normal de la seva activitat, revèn vehicles que havia adquirit d’ocasió a fi d’afectar-los a la seva activitat de lísing i per la qual, al moment de l’operació d’adquisició del bé d’ocasió, la revenda no constitueix l’objectiu principal, sinó solament el seu objectiu secundari, accessori al del lloguer.

Finalment, afegirem que únicament és possible l’aplicació del règim especial si es mitjança en nom propi. Aquest és un dels aspectes més problemàtics en l’aplicació del règim especial. Es tracta d’una qüestió de fet que caldrà acreditar amb els elements de prova que es disposi a cada moment, i no és possible establir un criteri general que sigui aplicable al total dels casos que es poden presentar. Quan el revenedor el que fa és intervenir en nom aliè, llavors el que percebrà per la seva actuació serà una comissió que tindrà la condició de prestació de serveis i que serà completament aliena a aquest règim especial.

No tenen la consideració de béns usats, els utilitzats, renovats o transformats pel propi subjecte passiu revenedor o pel seu compte, ni els materials de recuperació, envasos, embalatges, or, platí i pedres precioses. A aquests efectes, es consideraran de renovació les operacions que tinguin per finalitat el manteniment de les característiques originals dels béns quan el seu cost excedeixi del seu preu d’adquisició.

La renovació dels béns adquirits pels empresaris dedicats a la compravenda impedeix l’aplicació del règim especial al seu posterior lliurament. En cas que el cost de les operacions de reparació que es puguin realitzar superi el valor del marge comercial que s’obté en l’operació, el lliurament quedarà exclòs del règim especial, ja que en tal cas es considerarà que s’ha procedit a la renovació del bé.

Quant a la venda de peces obtingudes a partir del desballestament o desmuntatge d’altres béns, la DGT en la seva consulta de 21-10-1998, s’ha pronunciat assenyalant que les peces procedents del desballestament dels vehicles automòbils no tenen la condició de béns usats a l’efecte de l’IVA i, per tant, els lliuraments d’aquestes peces no es poden acollir al règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció. El desmuntatge, que normalment s’uneix a la classificació dels béns resultants, impedeix l’aplicació del règim especial al seu lliurament.

No obstant això, quan el subjecte passiu ha adquirit una peça usada i la revèn en el mateix estat en què la va adquirir, sí que es podrà aplicar el referit règim especial a la revenda, sempre que es compleixin les condicions restants exigides a aquest efecte per la normativa reguladora de l’impost.

A qui s’aplica el REBU?

És revenedor qui realitzi de forma habitual lliuraments de béns usats per a la seva revenda. També té la condició de revenedor l’organitzador de vendes en subhasta pública quan actuï en nom propi en virtut d’un contracte de comissió de venda.

És a dir, el revenedor ha d’actuar com a empresari i ha de comprar i revendre aquests béns amb de forma habitual. No val amb exercir aquesta activitat de forma temporal.

Es tracta d’un règim especial de l’IVA creat per mantenir la neutralitat de l’impost, ja que els béns usats que es venen en aquest règim són adquirits a subjectes passius que no s’han pogut deduir l’IVA de les compres prèviament.

Ve donat per la necessitat d’evitar distorsions importants que derivarien de l’aplicació del règim general de tributació per a aquesta classe de béns.

Això succeeix perquè es tracta de béns que procedeixen de persones que ja han tingut la consideració , a l’efecte d’IVA , de consumidors finals, que no han pogut deduir les quotes suportades, i que es tornen a reintroduir en el circuit econòmic.

Els posteriors lliuraments que efectuï l’adquirent d’aquests béns en revendre’ls donaran lloc a una nova repercussió de l’IVA, sense que es pugui deduir cap quota en l’adquisició, ja que no se li ha repercutit expressament.

És a dir, al revenedor se li trasllada part de l’IVA suportat i no deduït per l’anterior posseïdor del bé com un component més encobert en el seu preu final.

A quines operacions s’aplica el REBU?

Venda de béns usats. Quan hagin estat adquirits a:

  • Particulars
  • Empresaris o professionals d’altres estats membres que tributin en règim de franquícia (aquest règim no existeix en la normativa espanyola però sí que s’aplica en altres estats membres a petites empreses i, consisteix en un règim amb exempció de l’IVA sense dret a la deducció de les quotes suportades).
  • Empresaris o professionals que lliurin el bé en virtut d’una operació exempta per haver estat utilitzats pel transmitent en operacions exemptes sense dret a deducció o bé per haver estat adquisicions que no van donar dret a deduir les quotes suportades (per exemple, metges o professionals de formació, que venen sense IVA).
  • Un altre revenedor que l’hi lliuri aplicant aquest mateix règim.

Atenció. No serà aplicable el règim especial als lliuraments dels mitjans de transport nous definits en el nombre 2n de l’article 13 de la LIVA quan aquests lliuraments es realitzin en les condicions previstes en l’article 25, apartats un, dos i tres d’aquesta Llei. És a dir, quan es tracti d’exempció intracomunitària de béns (EIB).

Els lliuraments intracomunitaris de mitjans de transport nous sempre estan exempts de l’IVA espanyol sense importar la condició de l’adquirent, ja que aquestes operacions sempre tributen en destinació.

Exemple: un empresari establert a Màlaga ven un vehicle nou a un particular establert a Alemanya. El vehicle és traslladat a Alemanya. Aquesta operació estarà exempta per l’IVA en territori d’aplicació de l’impost, i per tant, l’empresa no haurà de repercutir l’impost. El particular que rep el vehicle a Alemanya haurà de tributar a Alemanya per aquesta adquisició.

Respecte dels usats se segueix la regla general, tributació en origen si el destinatari és un particular i tributació en destinació si el destinatari és un empresari o professional registrat en el Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI).

Així mateix, es podria donar el supòsit contrari. D’acord amb l’article 13.2 de la LIVA, estan subjectes a l’impost les adquisicions intracomunitàries de mitjans de transport nous, independentment que el transmitent sigui o no empresari o professional.

En aquest cas, imaginem que un particular establert a Alemanya ven un vehicle considerat com a nou a una empresa espanyola. El particular serà considerat com a empresari pel fet de vendre un vehicle nou i la venda estarà exempta d’IVA a Alemanya, tributant al territori d’aplicació de l’impost com una adquisició intracomunitària de béns. L’empresa espanyola, en aquest cas, haurà d’emetre la corresponent autofactura a l’efecte de poder deduir l’IVA suportat.

Els mitjans de transport tindran la consideració de nous quan, respecte d’ells, es doni qualsevol de les circumstàncies que s’indiquen a continuació:

  • Que el seu lliurament s’efectuï abans dels tres mesos següents a la data de la seva primera posada en servei o, si es tracta de vehicles terrestres accionats a motor, abans dels sis mesos següents a la data esmentada.
  • Que els vehicles terrestres no hagin recorregut més de 6.000 quilòmetres, les embarcacions no hagin navegat més de 100 hores i les aeronaus no hagin volat més de 40 hores.
Operacions intracomunitàries

En l’àmbit intracomunitari de la compravenda de béns acollits a aquest règim, l’operació tributarà en origen, no en destinació.

Si l’empresari espanyol adquireix a no revenedors:

  • Si l’empresari en origen es beneficia del règim de franquícia, l’adquisició intracomunitària de béns (AIB) no estaria subjecta a IVA i en la posterior revenda podria aplicar el REBU. Respecte al règim de franquícia, suposa que els lliuraments de béns que s’emparen en ell no estan subjectes a l’impost ni originen el dret a la deducció; l’empresari que les realitza no pot deduir l’IVA suportat.
  • Si el lliurament en origen va gaudir de l’exempció per exclusió total del dret a deduir (art.20.U 24è i 25è de la LIVA), l’AIB estaria exempta i en la revenda podria aplicar el REBU.
  • Si la venda va estar exempta i l’AIB subjecta i no exempta, en la revenda es podria aplicar el REBU.

Si l’empresari espanyol adquireix a revenedors:

  • Si la venda fou conforme al règim general eximeix en origen i l’AIB subjecta i no exempta, la revenda no podrà aplicar el REBU.
  • Si la venda es va realitzar conforme el REBU, tributaria en origen i l’AIB no estaria subjecta. En aquest cas en la revenda sí que es podrà aplicar el REBU.

transmitent tributació per venda del transmitent al revenedor tributació en el règim especial del lliurament posterior pel revenedor
no empresari o professional • no subjecta en estat d’origen.

• inexistència d’adquisició intracomunitària de béns (aib) pel revenedor
sí que es pot acollir al règim especial
empresari/professional en règim de franquícia o amb lliurament exempt per l’art.20.un.24è i 25è liva • no imposició en estat d’origen.

• aib no subjecta o exempta pel revenedor (no model 349)
sí que es pot acollir al règim especial
empresari/professional no revenedor
• eib en estat d’origen.
• aib per revenedor.
no es pot acollir excepte que l’aib tributi al 10%. (art. 91, liva)
empresari/professional revenedor que no aplica el règim especial • eib en estat origen

• aib per revenedor
no es pot aplicar el règim especial.
empresari/professional revenedor que aplica el règim especial • repercussió iva en estat d’origen per marge de benefici.

• aib pel revenedor
sí que es pot aplicar el règim especial

Funcionament del REBU

Aquest règim es caracteritza per una forma especial de determinar la base imposable per calcular l’IVA reportat en cada autoliquidació. Existeixen dos sistemes:

Determinació de la base imposable operació per operació:

En aquest sistema, el subjecte passiu revenedor pot aplicar:

  • El règim especial als seus lliuraments, que suposa que:
    En les transmissions repercutirà l’IVA, aplicant el tipus impositiu corresponent al bé lliurat a la base imposable determinada a través d’un procediment especial.
    La base imposable és el marge de benefici obtingut en cada operació, sense incloure l’IVA:

    Marge de benefici = Preu de venda (IVA inclòs) – Preu de compra, (IVA inclòs)BI= Marge de benefici x 100 ÷ (100 + tipus impositiu aplicable)

    NOTA: en relació amb el preu de compra, la DGT ha entès que no tenen cabuda magnituds diferents de la quantitat efectivament satisfeta pel bé que es tracti. Així, en relació amb el cost de reparacions i recanvis, la DGT 25-03-1997, s’ha disposat que s’ha de considerar com a «preu de compra» d’aquests vehicles l’import total de la contraprestació satisfeta pel consultant al transmitent de l’automòbil, sense que s’hagi d’incrementar aquest preu de compra en l’import de les reparacions materials o recanvis que incorpori ulteriorment el revenedor. En el mateix sentit es pot citar la DGT 28-01-1997, en la qual a més es matisa que poden ser objecte de deducció pel transmitent dels vehicles usats les quotes de l’IVA que hagi suportat en adquirir els materials o recanvis el cost dels quals no hagi estat tingut en compte per al càlcul del «marge de benefici».

    Per contra, sí que s’ha considerat incloure com a preu de compra més elevat l’ITP i AJD pagat per l’adquisició de vehicles a particulars, ja que sí que suposa una quantitat satisfeta més gran a la compra del bé que es tracti (DGT 26-07-1995). (En aquest punt convé recordar l’exempció existent en l’ITP i AJD, que es regula en la LITP art. 45.I.B).17, que s’aplica a les adquisicions efectuades per empresaris dedicats habitualment a la revenda de vehicles usats amb motor mecànic a condició que la venda del vehicle es realitzi dins de l’any següent a la data de la seva adquisició).

    Per exemple:
    Un particular adquireix un vehicle per 40.000 €, i suporta 8.400 € per IVA, per la qual cosa el preu final satisfet pel vehicle serà de 48.400 €. Dos anys després de la seva adquisició, es procedeix a la transmissió del vehicle, cobrant per ell un 50% del seu cost inicial, això és, 24.200 €. Encara que no es produeixi cap repercussió expressa de l’IVA, cal entendre que en els 24.200 € que es cobren pel vehicle hi ha 4.200 € d’IVA, que correspon al 50% de les quotes suportades en la seva adquisició i que no es van deduir.
    L’adquirent del vehicle és un empresari o professional dedicat a la compravenda de vehicles (revenedor) que procedeix a la seva transmissió per 30.000 €.
    En cas de no existir el règim especial, aquest revenedor de cotxes hauria de repercutir el 21% sobre una base imposable de 30.000 €, la qual cosa donaria lloc a un preu final de 36.300 €, i es produiria l’efecte d’acumulació pels 4.200 € que aquest empresari ha suportat com a IVA implícit, que mai podrà deduir, ja que no es tracta de quotes expressament suportades ni es compta amb el justificant formal oportú. Així, en relació amb l’ús d’un mateix vehicle, el total d’IVA percebut per la Hisenda Pública ascendiria a 8.400 (per la compra inicial) + 6.300 (pel segon lliurament) = 14.700 €, amb un clar efecte de sobreimposició.

    L’aplicació del règim especial, amb l’aplicació de l’IVA exclusivament sobre el marge de benefici obtingut pel revenedor, evita aquest efecte. La liquidació de l’impost aplicant el règim especial donaria lloc al següent resultat:

    Preu de venda al públic en la revenda del cotxe: 30.000 €
    Preu percebut pel particular: 24.200 €
    Marge comercial: 30.000 – 24.200 = 5.800 €
    Base imposable de l’operació: 5.800 / 1,21 = 4.793,39 €
    Quota d’IVA meritada: 1.006,61 €. Aquest seria l’import que caldria liquidar en el model 303 de l’IVA.

    Atenció. En cas que en lloc de beneficis hi hagi pèrdues no caldrà declarar aquesta pèrdua, per la qual cosa no es pot obtenir compensació o devolució per aquestes operacions.

    • El revenedor no pot deduir l’IVA suportat.
    • En la factura no es consignarà de forma separada la quota d’IVA repercutida.
    • En el supòsit en què per la venda del vehicle renunciés a l’aplicació del règim especial, al moment de la venda podria deduir l’impost suportat en l’adquisició.
    • Com a conseqüència de la renúncia a l’aplicació del règim especial en la factura sí que es consignarà de forma separada la base imposable i l’IVA.

    L’IVA suportat en les adquisicions dels béns revenuts no és deduïble, sense perjudici de la deducció de les restants quotes suportades en l’exercici de la seva activitat (telèfon, lloguers, etc.).

  • El règim general de l’impost (sense necessitat de comunicació expressa a l’administració tributària, el subjecte passiu revenedor pot no aplicar el règim especial en els seus lliuraments), que cosa suposa que:
    • Ha de repercutir l’IVA sobre la totalitat de la contraprestació.
    • Pot deduir les quotes que eventualment haguessin suportat en l’adquisició dels béns revenuts, encara que sense poder practicar la deducció fins que es reportin els corresponents lliuraments.

    Determinació de la base imposable de forma global:
    S’aplica a determinats béns prèvia opció del subjecte passiu en presentar la declaració de començament de l’activitat o en el mes de desembre anterior a l’any en què hagi d’assortir efectes, i fins a la seva renúncia, que no es pot produir fins a la finalització de l’any natural següent.

    Només es podrà aplicar als següents béns:

    • Segells, efectes timbrats, bitllets i monedes d’interès filatèlic o numismàtic.
    • Discos, cintes magnètiques i altres suports sonors o d’imatge.
    • Llibres, revistes i altres publicacions.
    • Béns autoritzats pel Departament de Gestió Tributària de l’AEAT prèvia sol·licitud de l’interessat. L’administració pot revocar aquesta autorització quan no es donin les circumstàncies que la van motivar.

    La base imposable està constituïda pel marge de benefici global per a cada període de liquidació minorat en la quota de l’IVA que correspon a aquest marge:

    Marge de benefici global = Preu de venda (IVA inclòs), dels lliuraments de béns del període de liquidació – Preu de compra, (IVA inclòs), dels béns adquirits en aquest mateix període.

    BI = Marge de benefici global x 100 ÷ (100 + tipus impositiu aplicable)

    Si aquest marge és negatiu, la base imposable serà zero i el marge s’afegirà a l’import de les compres del període següent.

    Els subjectes passius que optin per aquesta modalitat han de realitzar una regularització anual de les seves existències.

    Quan el subjecte passiu hagi optat per la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici global, ha de determinar per aquest procediment la base imposable de tots els lliuraments de béns al fet que es refereix l’aplicació d’aquest règim, sense que pugui aplicar el règim general de l’impost respecte d’aquests lliuraments.

Obligacions de facturació
  • En les factures que expedeixin els subjectes passius revenedors pels lliuraments sotmesos al règim especial:
    • No podran consignar separadament la quota de l’IVA repercutida, i s’haurà d’entendre compresa en el preu total de l’operació.
    • Hauran de fer constar que s’aplica el règim especial.
    • Pels lliuraments de béns que es destinin a altres estats membres s’haurà de fer constar en la factura la circumstància que les citades operacions han tributat conformement al règim especial previst en els articles 312 a 315 de la Directiva IVA (amb esment exprés d’aquest article).
  • En les compres als qui no tinguin la condició d’empresaris o professionals, el revenedor haurà d’expedir un document de compra que haurà de ser signat pel transmitent. Aquest document de compra haurà de ser signat pel transmitent i contindrà les dades i requisits generals que s’exigeixen a qualsevol factura. La confecció material o expedició d’aquest document s’encomana al revenedor que adquireix els béns, encara que l’ha de signar el transmitent.
Renúncia

A la renúncia a aquest règim especial es refereix la LIVA art.135.dos, d’acord amb el disposat per la LIVA art.120.dos de la mateixa norma. Igualment, cal citar el RIVA art.33.2, en el qual s’afegeix que la renúncia no està subjecta a cap obligació de comunicació a l’AEAT ni al compliment de cap altre requisit més enllà de la seva consignació en factura, com es veurà a continuació. Aquesta renúncia no està subjecta a cap més requisits que els propis de l’expedició d’una factura corresponent a una operació realitzada amb aplicació de les normes generals sobre base imposable i repercussió.

La renúncia al règim especial es pot realitzar operació per operació, distingint-se, per tant, dels esquemes de renúncia existents en altres règims especials de l’impost, com succeeix amb el simplificat i amb el REAGP. Així mateix, cal insistir que la renúncia no està subjecta a cap comunicació o sol·licitud prèvia a l’AEAT, sinó que n’hi ha prou amb la indicació corresponent en factura, que es concretarà igualment en la repercussió de l’impost.

La norma no condiciona la renúncia al règim especial al fet que el destinatari de l’operació sigui al seu torn empresari o professional; no obstant això, cal notar que únicament si aquest és el cas la renúncia pot tenir sentit, ja que és en aquest supòsit quan el destinatari podrà deduir la quota repercutida, i l’operació serà la més convenient als seus interessos.

Les conseqüències que es deriven de la renúncia són les següents:

  • En l’operació de venda s’haurà de repercutir i ingressar el tribut sobre una base imposable determinada conforme a la LIVA art. 78 i 79, això és, sobre el total del preu o contraprestació de l’operació.
  • El destinatari de l’operació podrà deduir aquestes quotes, suportades en aplicació del règim general de l’IVA.
  • Les quotes de l’impost suportades pel revenedor en l’adquisició o importació dels béns objecte de revenda seran deduïbles conformement a les normes generals sobre deduccions. Interessa destacar que el dret a la deducció d’aquestes quotes neix al moment de la revenda, tal com estableix la LIVA art.98.quatre.

Així, per a qualsevol operació a la qual sigui aplicable el règim especial s’hi apliquen les següents opcions:

  • Renunciar a l’aplicació del règim especial i aplicar el règim general. En aquest cas, la factura a expedir per l’operació serà una factura ordinària en la qual es procedirà a la repercussió del tribut com en qualsevol altra operació realitzada en el règim general de l’IVA.
  • Aplicar el règim especial, en aquest cas caldrà indicar-ho en la factura a expedir, sense que sigui possible procedir a la repercussió de cap quantitat en aquesta factura.
Obligacions registrals

A més dels llibres registre establerts amb caràcter general, els subjectes passius que apliquin aquest règim especial hauran de portar, si escau, dos llibres registres específics:

  • Un llibre registre per anotar les adquisicions, importacions i lliuraments a les que resulti aplicable la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici de cada operació.
  • Un llibre registre per anotar les adquisicions, importacions i lliuraments realitzats durant cada període de liquidació a les quals resulti aplicable la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici global.
Peculiaritats que no hem d’oblidar del règim especial de béns usats
  • Per aplicar aquesta modalitat especial d’IVA, els béns usats que s’adquireixin, no es poden usar en l’activitat empresarial i després revendre’s (per exemple, si compro un cotxe usat i l’uso per desplaçar-me, ja no podria aplicar aquest règim per a la venda d’aquest vehicle).
  • Les factures de venda que es realitzen no han de desglossar la quota d’IVA repercutida, ja que s’entén inclosa en el preu total de l’operació. Per contra, els documents de venda han d’incloure l’esment que la venda està afecta a aquest règim especial.
  • S’ha d’emetre un document de compra per cada adquisició que es realitza per a la seva posterior revenda.
  • L’última peculiaritat i potser la més important comercialment. Les vendes a altres empresaris sota aquest règim no permeten deduir l’IVA a aquests empresaris compradors.