El BOE del 28 de maig de 2026 ha publicat el Reial decret 416/2026, de 27 de maig, pel qual s’aprova una nova regulació de la jubilació flexible i es revisen diversos aspectes comuns de la compatibilitat entre pensió contributiva de jubilació i treball. La norma deroga íntegrament el Reial decret 1132/2002 i pretén impulsar una modalitat que, segons reconeix el Govern, a penes havia tingut utilització pràctica en els últims anys.

I això, encara que pugui sonar a simple actualització tècnica, té bastant més importància de la que sembla. La sensació del legislador és clara. La jubilació flexible pràcticament no estava funcionant. Molt poques persones hi recorrien.

Per això la nova regulació intenta convertir-la en una eina més atractiva per als qui, una vegada jubilats, vulguin reincorporar-se parcialment al mercat laboral sense perdre totalment la seva pensió. El canvi més visible probablement és aquest.

Per primera vegada es permet, encara que amb bastants límits, compatibilitzar la jubilació flexible amb determinades activitats per compte propi.

Però no és l’única novetat. També canvien els percentatges de jornada compatibles, apareixen nous incentius econòmics i s’endureixen unes certes incompatibilitats amb la jubilació demorada.

• Atenció. La norma entra en vigor el 28 d’agost de 2026, i no té efectes retroactius sobre jubilacions ja reconegudes.

ELS AUTÒNOMS ENTREN PER FI EN LA JUBILACIÓ FLEXIBLE

Aquesta és segurament una de les novetats més comentades. Fins ara, la jubilació flexible estava pensada gairebé exclusivament per a treball assalariat parcial. Amb el nou sistema, determinats autònoms podran accedir també a aquesta modalitat. Però aquí apareix ràpidament la lletra petita. No podran fer-ho els qui hagin estat donats d’alta com a autònoms durant els tres anys anteriors a la jubilació. I a més la compatibilitat queda bastant limitada.

Mentre que en treball per compte d’altri la quantia de la pensió dependrà de la jornada realitzada, en autònoms la norma fixa directament un percentatge tancat. Només podrà cobrar-se el 25% de la pensió. Això fa que molts professionals es preguntin si realment aquesta modalitat serà competitiva enfront d’altres fórmules ja existents, com la jubilació activa.

• Atenció. El treball autònom compatible queda limitat al 25% de la pensió. No s’hi podran acollir els qui hagin estat autònoms en els tres anys previs a jubilar-se. Convé comparar aquesta modalitat amb la jubilació activa abans de prendre decisions.

S’AMPLIEN ELS LÍMITS DE JORNADA

Una altra modificació important afecta a la jornada compatible. Abans, la jubilació flexible es movia dins de marges bastant estrets. Ara s’amplien. La jornada podrà situar-se entre el 33% i el 80% de la jornada ordinària comparable.

Això suposa dos canvis rellevants al mateix temps: puja el límit màxim compatible, i també canvia el mínim exigit. La intenció sembla evident. Permetre fórmules de reincorporació més flexibles i, sobretot, més atractives econòmicament.

Perquè en la pràctica, moltes persones rebutjaven aquesta modalitat en resultar massa limitada la reducció de jornada permesa.

• Atenció. La jornada parcial compatible podrà arribar fins al 80%. La pensió continuarà reduint-se en proporció a la jornada treballada. Un increment de jornada no comunicat pot generar devolucions i sancions.

APAREIXEN NOUS INCENTIUS ECONÒMICS

Aquí probablement hi ha un dels canvis més rellevants de tota la reforma. El nou sistema introdueix incentius addicionals per als qui no tornin a treballar immediatament després de jubilar-se. Si l’activitat compatible s’inicia una vegada transcorreguts almenys sis mesos des de la jubilació, la pensió compatible podrà incrementar-se addicionalment.

I l’increment no és menor.

• Un 25% addicional si la jornada està entre el 55% i el 80%
• Un 15% addicional si la jornada està entre el 33% i el 54%

La mesura busca clarament retardar el retorn immediat al treball i afavorir una reincorporació més gradual. Ara bé, també introdueix bastant més complexitat en el càlcul pràctic de les quanties.

• Atenció. L’incentiu només opera si la reincorporació es produeix almenys sis mesos després de jubilar-se. El percentatge addicional es calcula sobre la pensió prèvia, i no tots els supòsits generen dret a l’increment.

LES COTITZACIONS JA NO MILLOREN LA PENSIÓ

Aquest punt pot generar frustració en alguns casos. Amb caràcter general, les noves cotitzacions fetes durant la jubilació flexible ja no serviran per a augmentar posteriorment la pensió. És a dir, la persona continua cotitzant mentre treballa, però aquestes cotitzacions no incrementaran la prestació futura ni tampoc el complement de demora.

L’única excepció rellevant afecta determinats supòsits de jubilació anticipada involuntària. Aquí sí que podria recalcular-se la base reguladora o modificar-se el percentatge aplicable per a millorar la prestació. Fora d’aquests casos concrets, el sistema deixa bastant clar que la compatibilitat no està dissenyada per a “reconstruir” la pensió.

• Atenció. Cotitzar durant la jubilació flexible no suposa automàticament cobrar més després. Només alguns supòsits de jubilació anticipada involuntària mantenen millores posteriors. Moltes persones poden sobrevalorar l’efecte d’aquestes noves cotitzacions.

S’ENDUREIX LA RELACIÓ AMB LA JUBILACIÓ DEMORADA

Un altre dels punts importants de la reforma afecta el complement per demora. La norma introdueix incompatibilitats força clares entre totes dues figures. I aquí convé distingir.

Si la persona va triar el complement de demora com a percentatge addicional sobre la pensió, aquest complement quedarà suspès mentre duri la jubilació flexible.

Però si es va optar pel pagament únic o per l’anomenada opció mixta, directament no podrà accedir-se a la jubilació flexible.

A més, el sistema de l’opció mixta també canvia.

Ara exigeix un mínim de dos anys complets de demora i estableix un càlcul bastant més sofisticat segons el temps retardat.

La reforma intenta incentivar carreres laborals més llargues, però al mateix temps complica bastant l’encaix entre les diferents modalitats.

• Atenció. La jubilació flexible i uns certs complements de demora ja no són plenament compatibles. Triar malament la modalitat del complement pot tancar opcions futures. Convé revisar estratègicament quina fórmula interessa més abans de jubilar-se.

ES REFORCEN LES OBLIGACIONS DE COMUNICACIÓ

La Seguretat Social endureix a més les obligacions formals. El pensionista haurà de comunicar prèviament l’inici de l’activitat, qualsevol modificació de jornada i el cessament posterior.

I la norma deixa bastant clar el risc de no fer-ho. Si no existeix comunicació correcta, les quantitats percebudes es podran considerar indegudes i ser reclamades posteriorment, a més de possibles sancions.

Això probablement provocarà més control administratiu en situacions que abans funcionaven amb força menys seguiment pràctic.

• Atenció.  La comunicació prèvia passa a tenir un paper essencial. L’incompliment pot implicar devolucions de pensió. La Seguretat Social guanya capacitat de control sobre aquestes situacions

No totes les modalitats de compatibilitat produeixen els mateixos efectes. Una mala elecció pot afectar ingressos futurs i complements. Abans d’activar la jubilació flexible convé analitzar el cas concret de manera individualitzada.