La Direcció General de Tributs (DGT) ha aclarit una qüestió que feia temps que generava dubtes entre les empreses dedicades a l’explotació d’habitatges vacacionals. La consulta vinculant V0690-26, de 27 de març de 2026, conclou que determinats immobles destinats a aquesta activitat es podran amortitzar com a edificis industrials, sempre que concorrin determinats requisits.

El criteri no és aplicable de manera automàtica a qualsevol habitatge turístic. La clau estarà en la forma en què es desenvolupa l’activitat.

• Atenció. No n’hi ha prou amb llogar un habitatge amb finalitats turístiques. Caldrà analitzar com es presta realment el servei.

La normativa no contemplava expressament aquesta situació

La Llei de l’impost sobre societats (LIS) regula els coeficients màxims d’amortització per a diferents tipus d’edificis, però no estableix una categoria específica per als habitatges destinats a explotació turística.

Davant aquesta absència de regulació, la DGT acudeix a altres normes de l’ordenament jurídic per a interpretar correctament quin ha de ser el tractament fiscal d’aquests immobles.

• Atenció. L’absència d’una regulació específica no impedeix aplicar un criteri favorable quan existeix una interpretació administrativa que el sosté.

L’element decisiu són els serveis prestats

La consulta centra tota la seva argumentació en un aspecte fonamental, com és que la possibilitat d’aplicar l’amortització prevista per a edificis industrials dependrà del fet que l’explotació de l’habitatge vacacional inclogui serveis propis de la indústria hotelera.

És a dir, no n’hi haurà prou amb posar un immoble a la disposició dels hostes. L’activitat haurà d’oferir prestacions que permetin assimilar-la al funcionament d’un establiment hoteler.

• Atenció. Convé revisar quins serveis s’ofereixen realment als clients, ja que aquest serà el factor determinant per a aplicar aquest criteri.

Quin percentatge d’amortització es podrà aplicar?

Si es compleixen els requisits indicats per la DGT, l’immoble es podrà acollir als coeficients previstos per als edificis industrials en les taules oficials de l’impost sobre societats.

Això suposa aplicar:

• un coeficient lineal màxim del 3%, i

• un període màxim d’amortització de seixanta-vuit anys.

En canvi, els edificis comercials, administratius, de serveis i habitatges continuen subjectes, amb caràcter general, al coeficient màxim del 2% i a un període màxim de cent anys.

La diferència pot tenir un impacte significatiu en la planificació fiscal de l’empresa, ja que permet avançar la deducció de la despesa per amortització.

• Atenció. Una amortització més elevada pot reduir la base imposable de l’impost sobre societats en els primers anys d’utilització de l’immoble.

Per què Hisenda considera que pot tractar-se d’un edifici industrial?

La DGT fonamenta el seu criteri en la Llei d’indústria. Aquesta norma inclou expressament les activitats turístiques dins del seu àmbit d’aplicació al costat d’altres activitats de naturalesa industrial. A partir d’aquesta consideració, interpreta que, quan l’explotació turística incorpora serveis propis del sector hoteler, és raonable identificar aquests edificis amb els immobles industrials previstos en les taules oficials d’amortització.

A més, recorda que la Llei d’arrendaments urbans exclou del seu àmbit els habitatges d’ús turístic sotmesos a la normativa específica del sector turístic, reforçant així la singularitat d’aquesta activitat.

• Atenció. El criteri es basa en la naturalesa de l’activitat desenvolupada, no únicament en l’ús residencial de l’immoble.

Un criteri que pot beneficiar a nombroses empreses

Aquesta interpretació pot resultar especialment interessant per a societats que gestionen apartaments turístics, complexos vacacionals o habitatges destinats a l’allotjament temporal i que ofereixen serveis comparables als d’un establiment hoteler.

En aquests casos, la possibilitat d’amortitzar l’immoble a un ritme superior pot millorar l’eficiència fiscal de la inversió i facilitar una recuperació més ràpida del seu cost des del punt de vista tributari.

Això sí, cada cas caldrà analitzar-lo individualment per a comprovar si realment concorren les circumstàncies descrites per la Direcció General de Tributs.

Abans de modificar el criteri d’amortització convé verificar que l’activitat compleix els requisits exigits per la consulta vinculant.