Vendre o comprar mercaderies en un altre país implica assumir riscos que no sempre apareixen en una operació nacional. La distància, les diferències legals, el transport i la dificultat de reclamar un deute a l’estranger poden convertir una transacció rendible en un problema de cobrament.

El crèdit documentari (també conegut com a carta de crèdit), és un dels instruments més utilitzats per a reforçar la seguretat en el comerç internacional.

El seu funcionament parteix d’una idea senzilla. El banc es compromet a efectuar el pagament quan l’exportador presenta, dins del termini i en les condicions establertes, la documentació exigida en el crèdit. No garanteix per si sol que la mercaderia sigui perfecta. El que garanteix és que el pagament s’efectuarà si els documents lliurats compleixen estrictament els acords.

Què és un crèdit documentari?

El crèdit documentari és una ordre de pagament emesa pel banc de l’importador a favor de l’exportador. L’importador sol·licita a la seva entitat financera que obri el crèdit i detalli les condicions que haurà de complir el proveïdor estranger. El banc comunicarà l’operació a l’exportador, normalment a través d’una entitat situada al seu país. Una vegada enviada la mercaderia, l’exportador presenta els documents requerits. Si estan complets i no contenen discrepàncies, el banc procedirà al pagament en els termes pactats.

L’entitat bancària assumeix així un paper central. L’exportador no depèn exclusivament de la voluntat de pagament del seu client i l’importador sap que l’operació només s’abonarà si s’acredita documentalment la seva correcta expedició.

Com es desenvolupa l’operació?

El primer pas consisteix en el fet que comprador i venedor acordin les condicions de la compravenda internacional. Han de fixar el preu, la mercaderia, els terminis, el transport, el lloc de lliurament, l’assegurança i els documents necessaris per a acreditar el compliment.

Després, l’importador sol·licita al seu banc l’obertura del crèdit documentari a favor de l’exportador. L’entitat analitza el risc de l’operació i, si l’aprova, emet el crèdit. Un banc del país de l’exportador comunica la seva obertura i les seves condicions al beneficiari.

L’exportador revisa el contingut i, quan coincideix amb el negociat, envia la mercaderia. A continuació, lliura al seu banc la documentació exigida.

Si els documents són conformes, es tramita el pagament i es remeten al banc de l’importador perquè aquest pugui disposar de la mercaderia.

La documentació determina el cobrament

En aquesta classe d’operacions, la documentació no és un simple tràmit administratiu. És la clau que obre el pagament. Entre els documents més habituals poden trobar-se la factura comercial, el coneixement d’embarcament, la llista de contingut, el certificat d’origen, la pòlissa d’assegurança, els certificats sanitaris i els documents d’inspecció.

El crèdit ha d’assenyalar amb precisió quins documents s’exigeixen, qui ha d’emetre’ls, quina informació han de contenir i dins de quin termini han de presentar-se.

Una data incorrecta, una descripció que no coincideixi literalment o una signatura absent poden generar una discrepància documental i retardar o impedir el cobrament.

La inspecció física protegeix l’importador

El banc comprova els documents, però no obre contenidors ni verifica la qualitat real de la mercaderia. Per aquest motiu, l’importador pot incloure entre els requisits un certificat d’inspecció física emès abans de l’embarcament. La revisió pot fer-la el comprador, una persona de confiança o una empresa especialitzada independent.

Aquest certificat permet acreditar aspectes com la quantitat, l’estat, la qualitat, l’embalatge o les característiques tècniques del producte.

En operacions d’import elevat o amb mercaderies sensibles, incloure una inspecció prèvia pot evitar problemes difícils de resoldre quan l’enviament ja ha arribat al país de destinació.

Crèdits revocables i irrevocables

Un crèdit revocable es pot modificar o cancel·lar abans del pagament sense necessitat de comptar amb el consentiment del beneficiari. Aquesta modalitat ofereix molt poca seguretat a l’exportador i, en la pràctica, té una utilització limitada.

En canvi, el crèdit irrevocable no pot ser cancel·lat ni modificat unilateralment una vegada emès. Per a introduir canvis caldrà tenir l’acceptació de les parts afectades.

Per això, el crèdit irrevocable constitueix l’opció habitual quan es pretén proporcionar una garantia real de cobrament al proveïdor estranger.

Crèdits confirmats i no confirmats

En un crèdit no confirmat, el compromís principal de pagament correspon al banc emissor, que normalment és l’entitat de l’importador. El banc avisador comunica l’obertura a l’exportador i pot encarregar-se de tramitar els documents, però no afegeix necessàriament una garantia pròpia de pagament.

En el crèdit confirmat, una altra entitat bancària incorpora el seu compromís al del banc emissor.

Aquesta confirmació pot ser especialment convenient quan existeixen dubtes sobre la solvència de l’entitat emissora, l’estabilitat del país del comprador o la possibilitat de transferir fons a l’exterior.

Pagament a la vista o a termini

En un crèdit a la vista, l’exportador cobra una vegada que presenta documents conformes i el banc completa la seva revisió. En un crèdit a termini, el pagament s’efectua en una data posterior. El venciment es pot calcular des de la data d’embarcament, la presentació dels documents o qualsevol altre moment acordat.

Aquesta segona modalitat permet a l’importador obtenir un període de finançament comercial, mentre que l’exportador pot estudiar la possibilitat d’anticipar el cobrament mitjançant la seva entitat financera.

Crèdits divisibles i línies obertes

Un crèdit divisible permet efectuar disposicions parcials a mesura que es fan diferents enviaments. Aquesta opció és útil quan la mercaderia es lliura per lots o de manera escalonada. També poden establir-se crèdits rotatius o línies obertes que es renoven dins d’un límit i durant un període determinat.

Aquestes estructures faciliten les relacions comercials continuades, encara que exigeixen un control rigorós dels imports utilitzats, els venciments i la documentació corresponent a cada expedició.

Crèdits transferibles i operacions amb intermediaris

El crèdit transferible permet que el beneficiari inicial sol·liciti que tot o part del seu import es posi a la disposició d’un altre beneficiari. Sol usar-se quan l’exportador actua com a intermediari i necessita pagar a un o diversos proveïdors. Perquè aquesta possibilitat existeixi, el crèdit ha d’indicar-ho expressament. No n’hi ha prou que les parts ho hagin comentat de manera informal.

Una altra estructura usada per intermediaris és el crèdit back to back. És quan el beneficiari d’un primer crèdit usa aquest suport per a obrir un segon crèdit a favor del seu proveïdor.

Crèdits amb acompte i crèdits rotatius

Alguns crèdits permeten a l’exportador rebre una part dels diners abans de presentar tota la documentació. En els crèdits amb clàusula vermella, l’acompte pot lliurar-se contra un rebut o una garantia determinada. Quan existeix una clàusula verda, el beneficiari haurà d’acreditar a més la disponibilitat o l’emmagatzematge de la mercaderia.

Els crèdits rotatius o revolving permeten reutilitzar l’import durant un període, d’acord amb les condicions establertes. Són habituals en relacions comercials periòdiques on se succeeixen diversos enviaments similars.

Quines comissions pot generar?

Els crèdits documentaris ofereixen seguretat, però el seu cost és superior al d’una transferència ordinària. L’importador pot haver d’assumir comissions d’obertura, estudi, risc, modificació i pagament diferit. L’exportador, per part seva, pot suportar costos d’avís, confirmació, negociació, transferència o revisió documental. També poden aparèixer comissions per discrepàncies quan els documents presentats no coincideixen amb les condicions del crèdit.

Les parts poden negociar qui assumeix cada despesa, encara que aquest repartiment ha de quedar reflectit amb claredat.

Avantatges per a l’exportador

El principal avantatge és la seguretat en el cobrament. Quan el crèdit és irrevocable i, si és el cas, confirmat, l’exportador disposa del compromís d’una o més entitats bancàries. També coneix el moment en el qual cobrarà i pot utilitzar el crèdit com a suport per a obtenir finançament destinat a fabricar o adquirir la mercaderia. A més, redueix la seva exposició directa enfront de la solvència del comprador, sempre que compleixi rigorosament els requisits documentals.

Avantatges per a l’importador

L’importador no paga simplement per una promesa del proveïdor. El pagament queda condicionat a la presentació dels documents que acrediten l’enviament conforme a les condicions establertes. El crèdit també reforça la seva imatge de solvència davant proveïdors internacionals i pot facilitar l’accés a mercats on encara no existeix una relació comercial consolidada. No obstant això, perquè la protecció sigui efectiva, els documents exigits han de permetre comprovar els aspectes essencials de l’operació.

Principals inconvenients

El crèdit documentari exigeix coordinació entre l’empresa, el banc, el transportista, l’asseguradora i, a vegades, l’entitat inspectora. La seva tramitació pot ser lenta si les condicions són complexes o si apareixen discrepàncies.

Per a l’exportador, el principal risc és preparar incorrectament els documents. Per a l’importador, pagar contra documentació conforme i descobrir després que la mercaderia no respon materialment a les seves expectatives.

A això se suma un cost bancari superior al d’altres mitjans de pagament.

Malgrat aquestes limitacions, continua sent una eina especialment útil en operacions d’import elevat, amb nous clients o en països que presenten un risc més elevat.

Un exemple

Una empresa espanyola de distribució compra 5.000 ampolles d’oli d’oliva a un proveïdor italià per un import de 48.750 € (9,75 € per unitat). Com totes dues empreses treballen per primera vegada, acorden que el pagament es faci mitjançant un crèdit documentari irrevocable i confirmat. El banc del comprador es compromet a pagar els 48.750 € únicament quan el proveïdor presenti la documentació acordada, entre ella:

• Factura comercial.
• Coneixement d’embarcament (CMR).
• Certificat d’origen.
• Pòlissa de transport.
• Certificat sanitari.

El proveïdor envia la mercaderia i lliura correctament tota la documentació. Després de comprovar que no existeixen discrepàncies, el banc efectua el pagament a l’exportador. L’empresa espanyola assumeix unes despeses bancàries aproximades de 620 € entre obertura i gestió del crèdit, mentre que l’exportador paga 280 € per les comissions d’avís i confirmació.

Gràcies al crèdit documentari, el venedor té la garantia de cobrar i el comprador sap que el pagament només s’efectuarà quan s’hagi acreditat documentalment que la mercaderia ha estat expedida en les condicions pactades.

Un simple error en la documentació (per exemple, una data incorrecta o una descripció distinta de la mercaderia) pot retardar el cobrament fins que s’esmeni la incidència.

Com pot ajudar-lo el nostre despatx

El nostre equip pot acompanyar a l’empresa abans de tancar la compravenda internacional. Revisem el contracte, les condicions de pagament, els documents exigits, els terminis i la distribució de despeses bancàries.

També analitzem les clàusules del crèdit documentari abans que l’exportador enviï la mercaderia o que l’importador autoritzi la seva obertura. Quan apareixen discrepàncies, estudiem la documentació i les possibles alternatives per a evitar retards, rebutjos o pèrdues econòmiques.

En comerç internacional, un problema documental pot bloquejar una operació de milers d’euros. Revisar el crèdit abans d’emetre’l o acceptar-lo sol resultar molt menys costós que intentar resoldre el conflicte després de l’embarcament.